Portuguesos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Portuguesos
Portugueses

Portuguesos il·lustres: Afonso IVasco da GamaSebastian of PortugalLuís de Camões
Eça de QueirozEgas MonizJosé BarrosoJosé Saramago

Jorge SampaioTiago MonteiroMaria de Lurdes RodriguesLídia Jorge
Població total 15 milions[1]
Regions amb població significativa  Portugal 11,000,000[2]
Llengua Portuguès
Religió Sobretot Catòlics romans
Grups humans relacionats
Gallecs i altres espanyols, altres, d'Europa Occidental, altres luso parlants

Els portuguesos (en portuguès, portugueses) són un grup ètnic o humà o una nació nadiua de l'estat de Portugal, a l'oest de la Península Ibèrica. La seva llengua és el portuguès i la seva religió predominant és la Catòlica Romana.

A causa de la gran extensió històrica de l'Imperi portuguès i la colonització de territoris d'Àsia, Àfrica i Amèrica, així com a la recent emigració, es poden trobar comunitats portugueses en moltes regions diferents i hi ha una important diàspora portuguesa.

Trets generals[modifica | modifica el codi]

Els portuguesos moderns són un grup humà ibèric. Els seus ancestres són molt similars a altres pobles d'Europa Occidental i Meridional, sobretot de l'estat espanyol, amb els que comparteixen ancestres i tenen proximitat cultural. Tenen clares connexions amb l'Europa Occidental i Atlàntica, així com amb altres parts del Mediterrani.

Ascendència[modifica | modifica el codi]

Orígens històrics[modifica | modifica el codi]

Els portuguesos són un poble del sud-oest d'Europa, els orígens del qual són predominants de l'Europa Atlàntica, l'Europa Occidental i el Mediterrani.

Es creu que els humans moderns que van habitar més antigament Portugal ho van fer al Paleolític. Foren pobladors que van arribar a la Península Ibèrica entre fa 35.000 i 40.000 anys. Interpretacions actuals del cromosoma Y i de l'ADN mitocondrial suggereixen que els portuguesos actuals tenen moltes traces dels llinatges dels pobles paleolítics que van arribar al continent europeu entre l'última glaciació, fa uns 45.000 anys.

Distribució de R1a (porpra) i R1b (vermell). Vegeu també aquest mapa per la seva distribució a Europa.

La Ibèria Septentrional es creu que va ser un refugi major de l'època de les glaciacions a partir de la qual els humans paleolítics van colonitzar Europa. Les migracions des del que avui en dia és la Ibèria Septentrional durant el Paleolític i el Mesolític lliga els actuals pobladors de la Península Ibèrica amb els pobladors de la majoria de l'Europa Occidental, sobretot de les Illes Britàniques i l'Europa Atlàntica. Llibres actuals publicats pels genetistes Bryan Sykes, Stephen Oppenheimer i Spencer Wells han argumentat que hi ha una important influència dels paleolítics i mesolítics ibèrics en els actuals irlandesos, gal·lesos i escocesos, així com en els anglesos. A més a més, el cromosoma Y del haplogrup R1b (d'origen paleolític) és el haplogrup més important dels ibèrics i dels europeus occidentals.[3] Dins el haplogrup R1b hi ha haplotips modals. Un dels que millor caracteritzen aquests haplotips és l'Haplotip modal atlàntic (AMH). Aquest haplotip arriba en altes freqüències a la Península Ibèrica i a les Illes Britàniques. A portugal arriba entre el 33% i el 90% (al nord de l'estat).

La colonització neolítica d'Europa des de l'Àsia Occidental i l'Orient Mitjà arribà a Ibèria fa uns 10.000 anys, segons el model de difusió dèmica, que va impactar la majoria de les regions meridionals i orientals del continent europeu.[4]

Als inicis del Mil·lenni III aC, a l'Edat del bronze, va començar a arribar a la Península Ibèrica la primera onada de parladors de Llengües indoeuropees. Aquests, més tard (segles VII i V aC) van ser seguits per altres que es poden identificats com pobles celtes.

Eventualment, es va desenvolupar cultures urbanes a la Ibèria Meridional, com Tartessos, influenciats per la colonització fenícia de la Ibèria mediterrània, que estava en pugna amb la colonització grega.

Mapa etnogràfic i lingüístic de la Península Ibèrica al voltant del 300 aC.[5]

Aquests dos processos van definir el paisatge cultural ibèric i portuguès: Mediterrani vers el sud-est i Continental vers el nord-oest, segons descriu l'historiador José Mattoso.[6] Donat els orígens dels colonitzadors paleolítics i neolítics i a les migracions indoeuropees, es pot dir que l'origen ètnic dels portuguesos és sobretot una barreja entre indoeuropeus preromans, preindoeuropeus (com, a altres parts d'Ibèria, els íbers, els tartessians i els aquitans, preceltes, proto-celtes i pobles celtes; que van produir pobles com els lusitans de Lusitània, els galaics de Gal·lècia, els celtes i els conis d'Alentejo i l'Algarve.

Els romans van influir de manera important en la cultura portuguesa, fins al punt de considerar que el portuguès deriva del llatí.

Altres influències inclouen els fenicis/cartaginesos (que tenien petits establiments comercials costers al sud del país abans del 200 aC), els vàndals (Silinges i Hasdingis) i els alans sarmatians (migrats des del Nord d'Àfrica, a on es van integrar parcialment amb els visigots i els sueus) i els visigots i sueus, seguits per, en el període d'Al-Andalus, dels àrabs i berbers, saqalibes (eslaus) i jueus, que encara existeixen en el territori portuguès en l'actualitat.

L'ascendència dels portuguesos moderns ha estat influenciada per molts pobles que han passat pel seu territori al llarg de la seva història. Entre aquests hi ha els Pobles ibèrics preromans (Lusitans, Gal·licians, Celtes, Conis i altres tribus locals minoritàries com els brácaros, coelernos, equesos, gróvios, interamicos, leunos, luancos, límicos, narbasos, nemetatos, pésures, quaquernos, seurbos, tamaganos, taporos, turduls, turduli veteres, turdulorum oppida, turods i zoelas), romans, vàndals, sueus i burs, visigots, alans, víkings, sazalibes (eslaus) i jueus (sefardites o Marrans).

La majoria dels àrabs i berbers i jueus foren expulsats de la Península Ibèrica durant la Reconquesta per la repressió de la Inquisició i el repoblament per cristians.

Durant la Reconquesta, molts croats es van assentar a Portugal, alguns dels quals van arribar de la Borgonya i Flandes que es van assentar tant al Portugal continental com a les Azores i Madeira.

Pels llinatges dels portuguesos i altres pobles segons el cromosoma Y i el DNA mitocondrial, vegeu aquests mapes:[1] i [2].

Altres influències històriques[modifica | modifica el codi]

Impacte genètic dels Moros a Ibèria[modifica | modifica el codi]

Hi ha un nombre d'estudis de genètica sobre l'impacte genètic dels vuit segles (menys de sis a Portugal) de la influència musulmana a la península Ibèrica (al-Andalus) en la població ibèrica. Estudis recents mostren relacions menors entre algunes regions ibèriques i poblacions nord-africanes com a resultat d'aquest període de la història. Ibèria és la regió europea que té una presència més destacada de l'haplogrup E3b del cromosoma Y humà (E-M81)[7] U6 and Haplotype Va,[8] de l'haplogrup U (U6) i de l'Haplotip Va,[8] i que això pot ser el resultat l'alguna basede la població mediterrània occidental comuna. A Portugal, els haplogrups de cromosomes Y nord-africans (sobretot els típicament Nord-oest Africans) estan en una freqüència del 7,1%.[9] Alguns estudis del ADN mitocondrial també troben evidències del haplogrup nord-africà U6, sobretot al nord de Portugal.[10][11] Tot i que la freqüència de l'U6 és baixa (4-6%), es va estimar que aproximadament el 27% de la població del nord de Portugal tenien ancestres Nord-africanes, ja que l'U6 tampoc és un llinatge comú a l'Àfrica Septentrional.[10]

Segons alguns estudis, els elements nord-africans i àrabs en l'ascendència dels ibèrics actuals és més que trivial si ho comparem amb les bases de l'ascendència preislàmica i sembla que l'Estret de Gibraltar funciona més com un pont genètic que no pas com una barrera.[4][12][13] De totes maneres, un estudi que ha utilitzat marcadors genètics diferents ha arribat a diferents conclusions. En un estudi autosomal de Spínola i altres (2005), que analitzà l'antigen leucocitari humà (gens HLA) (inherents en tots els ancestres en els llinatges paterns i materns directes) en centenars d'individus de Portugal va mostrar que la població portuguesa ha estat influenciada per altres europeus i nord-africans, via moltes migracions antigues. Segons els autors, el Nord i el Sud de Portugal mostra una major similitud envers els nord-africans en oposició a la gent del Centre del país, que semblen més propers a altres europeus, ja que el nord de Portugal sembla haver concentrat, segurament degut a la pressió de l'expansió àrab, un antic pol genètic originat de molts africans septentrionals i altres europeus, influències a través de mil·lennis, mentre que el sud de Portugal mostra una influència genètica nord-africana, probablement resultat d'orígens recents dels berbers que van acompanyar l'expansió àrab.[14]

Marcadors genètics del Proper Orient a Ibèria[modifica | modifica el codi]

Segons un estudi recent publicat a American Journal of Human Genetics el desembre del 2008 per Adams i altres, un 30% dels portuguesos moderns (23,6 al nord i un 36,3% al sud) tenen ADN que mostra que provenen de[Aclariment necessari] poden tenir ascendència de Jueus sefardites masculins i un 14% (11,8 al nord i 16,1% al sud) tenen ascendència Mora.[15] Tot i les fonts alternatives possibles pels llinatges adscrits a un origen jueu sefardita, aquestes proporcions fonen testimoni de la importància de la conversió religiosa (voluntària o forçada), mostrada per episodis històrics d'intolerància social i religiosa. D'acord amb el record històric, anàlisis de l'haplotip i la diversitat de haplogrups específics suggereix que el component jueu sefardita és més antic que el moro.[15]

Marcadors genètics de subsaharians a Ibèria[modifica | modifica el codi]

Portugal és la regió europea que té una freqüència més altra del grup femení haplogrup L d'origen subsaharià. El 2003, un estudi de Brehm (i altres) que va analitzar l'ADn de 525 individus portuguesos, va mostrar que un 11,8% dels portuguesos del sud, un 8,1% dels del centre i un 3,3% dels del nord tenien haplogrups L. La població de Madeira en tenia en un 13% i les de les Azores en un 3,4%.[16] En un estudi del 2005 fet per Pereira (i altres), es va trobar que un 11,38 dels portuguesos del sud, un 5,02% dels del centre i un 3,21% dels del nord tenien haplotips L.[11] Un estudi més recent de Beleza (i altres) (2005-06) va mostrar que només un 0,3% dels portuguesos tenia freqüències subsaharianes en el seu ADN.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia de Portugal[modifica | modifica el codi]

Hi ha uns 10,2 milions de portuguesos nadius a Portugal, d'una població total de 10,75 milions d'habitants.

Llengües minoritàries a Portugal[modifica | modifica el codi]

Minories ètniques a Portugal[modifica | modifica el codi]

Persones de les antigues colònies han emigrat a Portugal a les últimes dues o tres dècades.[17] Més recentment hi ha un gran nombre d'eslaus, sobretot ucraïnesos (actualment la tercera minoria ètnica més nombrosa)[18] que han emigrat a Portugal. També hi ha una petita minoria xinesa.

A més a més, hi ha petites minories de gitanos (Ciganos), d'unes 40.000 persones[19] i minories més petites de jueus (uns 5000, sobretot sefardites, com els Jueus de Belmonte).

La diàspora portuguesa[modifica | modifica el codi]

Estat Total
Total 5,485,373
Europa 1,806,292
França 798,837
United Kingdom 500,000 [20]
Alemanya 170,000
Suïssa 152,826
Espanya 126,651 [21]
Luxemburg 54,490
Bèlgica 38,000
Resta d'Europa 28,422
Amèrica 3,281,853
United States 1,471,549[22]
Brasil 1,000,000
Veneçuela 550,000 [23]
Canadà 415,000
Guyana 50,000[24]
Bermudes 2,400[25]
Resta d'Amèrica 24,776
Àfrica 731,228
Sud-àfrica 300,000
Angola 367,908[26]
Moçambic 54,355[27]
Resta d'Àfrica 8,965
Àsia 30,000
Oceania 56,000

Es pot trobar més d'un centenar de milions de persones amb ascendència portuguesa arreu del món a causa de l'expansió colonial i a l'emigració dels portuguesos des del segle XVI. Entre el 1886 i el 1966, Portugal fou el segon estat que va patir més l'emigració dels seus habitants, després d'Irlanda.[28] Des de la meitat del segle XIX a finals dels 1950s, prop de dos milions de portuguesos van deixar Europa per anar al Brasil i als Estats Units.[29] Uns 40 milions de brasilers tenen ascendència de portuguesos recents, degut a les migracions massives de darrers del segle XIX i inicis del segle XX. Uns 1,2 milions de ciutadans brasilers són portuguesos nadius.[30] Existeixen motles minories portugueses verificades:[31] (vegeu la taula)

Els jueus sefardites portuguesos (la majoria descendents) també són importants a Israel, els Països Baixos, Estats Units, França, Veneçuela, Brasil i Turquia.[32]

Als Estats Units, hi ha comunitats portugueses a Nova Jersey, els estats de Nova Anglaterra i Califòrnia. Al Pacífic, Hawaii té una població portuguesa demostrable des de fa 150 anys. Canadà, sobretot Ontàrio, Quebec i la Colúmbia Britànica han desenvolupat una comunitat portuguesa significativa des del 1940. Argentina i Uruguai tenen immigració portuguesa des dels inicis del segle XX. A Xile s'hi ha estimat que hi viuen uns 50.000 portuguesos. Pescadors, agricultors i treballadors portuguesos s'han dispersat a través del Carib, sobretot les Bermudes (del 3,75%[25] al 10%[33] de la població), Guyana (4,3% de la població el 1891),[34] Trinitat i Tobago[35] i l'illa de Barbados, en les que hi ha una influència important de la comunitat portuguesa.[36]

Als inicis del segle XX, el govern portuguès va encoratjar l'emigració de blancs a Angola i Moçambic i als 1970s, hi havia més d'un milió de colonitzadors portuguesos a les províncies africanes de Portugal.[37] S'ha estimat que uns 800.000 portuguesos van retornar a Portugal quan les seves possessions van aconseguir la independència el 1975, després de la Revolució dels clavells, mentre que altres van anar a Brasil i Sud-àfrica.[38]

El 1989 hi havia uns 4 milions de portuguesos que vivien a fora del país, sobretot a França, Alemanya, Brasil, el Regne Unit, Sud-àfrica, Canadà, Veneçuela i els Estats Units.[39]

Els portuguesos són el 13% de la població de Luxemburg. El 2006, s'estima que hi havia entre mig milió i un milió de persones d'origen portuguès al Regne Unit, xifra molt més altra de les 50.000 persones que han nascut a Portugal i que viuen en aquest país el 2001 (que no inclou la gent d'ascendència portuguesa). A zones com Thetford i les possessions de la corona britànica, Jersey i Guernesey, els portuguesos són el grup minoritari més nombrós: el 30, el 20 i el 3% respectivament. La comunitat portuguesa més nombrosa del Regne Unit viu a Londres.[20]

Com a resultat del matrimoni interètnic, s'han produït dialectes basats en el portuguès a les antigues colònies. Sobretot a Malàisia, Singapur i Indonèsia (poble kristang); Barbados, Aruba, Curaçao, Trinitat i Tobago, Guyana, Guinea Equatorial i Sri Lanka (poble burgher).

Ascendència portuguesa a la població brasilera[modifica | modifica el codi]

Immigració portuguesa a Brasil des dels inicis de la colonització, des del 1500 al 1990
Font: Institut de Geografia i Estadístiques del Brasil (IBGE)
Dècada
Nationalitat 1500-1700 1701-1760 1808-1817 1827-1829 1837-1841 1856-1857 1881-1900 1901-1930 1931-1950 1951-1960 1961-1967 1981-1991
Portuguesos 100,000 600,000 24,000 2,004 629 16,108 316,204 754,147 148,699 235,635 54,767 4,605

Els portuguesos són el grup més nombrós d'immigrants europeus del Brasil. A l'època colonial, uns 600.000 portuguesos van anar a viure al Brasil i la majoira d'ells, durant la febre de l'or.[40] Van ser l'únic poble europeu que va colonitzar significativament Brasil durant la seva colonització. La immigració portuguesa era marcada per la preponderància dels homes. La multiplicació de descendents dels assentadors portuguesos succeí pel mestissatge dels homes portuguesos amb dones d'origen indígena americà i africà. De fet, en el Brasil colonial, els homes portuguesos competien per les dones, ja que les dones també eren minoria en els esclaus africans que hi arribaven.[41] Això explica perquè els homes portuguesos van deixar més descendents al Brasil que els amerindis o els homes africans. Les dones índies o africanes eren "dominades" pels portuguesos, que impedien, en la mesura del possible, que els altres homes trobessin parelles amb les quals podrien tenir nens. Afegit a això, els blancs tenien una millor qualitat de vida i un nivell de mortalitat menor que els negres i els indígenes. Llavors, tot i que la immigració portuguesa durant l'època colonial fou petita (s'estima que abans de la colonització hi havia uns 5 milions d'indígenes, que van ser portats entre 3 i 6 milions d'africans i que només van haver-hi uns 600.000 immigrants portuguesos), la població blanca (la majoria dels quals són d'ascendència portuguesa), era més gran que la població negra a principis del segle XIX.[41]

Després de la Independència del Brasil el 1822, hi havia al voltant d'1,7 milions de brasilers al Brasil.[41] L'emigració de portuguesos al Brasil entre els segles XIX i XX fou marcat per la seva concentració a l'estat de São Paulo i a l'estat de Rio de Janeiro. Els immigrants van anar majoritàriament a centres urbans. Dones portugueses apareixien en un percentatge diferent segons les dècades i les regions del Brasil. De totes maneres, un 80% dels immigrants eren homes.[42] Els portuguesos eren diferents d'altres immigrants del Brasil, com els alemanys[43] o els italians[44] que portaven amb ells moltes dones (tot i que sempre es troba una majoria masculina entre els immigrants). Tot i la proporció minsa femenina, els homes portuguesos es casaven sobretot amb dones portugueses. Les dones immigrants rarament es casaven amb homes brasilers. En aquest context, els portuguesos tenen un nivell d'endogàmia molt més alt que les altres comunitats immigrants europees, només superats pels immigrants japonèsos.[45]

Tenint en compte l'herència portuguesa, la majoria dels portugueso-brasilers s'autoidentifiquen com a brasilers, ja que la cultura portuguesa ha estat la predominant a la formació del Brasil.

El 1872, hi havia 3,7 milions de blancs al Brasil (la majoria d'ancestres portuguesos); 4,1 milions de mestissos (la majoria de portuguesos amb indígenes o africans) i 1,9 milions de negres. Aquests números donen un percentatge del 80% de la gent que prové totalment o parcialment d'ancestres portuguesos als 1870s.[46]

A les darreries del segle XIX i als inicis del segle XX, una nova onada important d'immigrants portuguesos van arribar al Brasil. Entre el 1881 i el 1991, uns 1,5 milions de portuguesos van emigrar al Brasil. El 1906, per exemple, hi havia 133.393 habitants nascuts a Portugal a Rio de Janeiro, que representaven el 16% de la població de la ciutat. Avui en dia, Rio encara és considerada la ciutat portuguesa fora de Portugal més important.[47][48]

Els estudis genètics també confirmen la influència dels brasilers. Segons un estudi, almenys la meitat del cromosoma Y de la població del Brasil prové de Portugal. Els afrobrasilers tenen un percentatge d'un 48% de gens no africans, la majoria dels quals provenen dels seus ancestres portuguesos.[49]

S'estima que al voltant de cinc milions de brasilers podrien adquirir la ciutadania portuguesa, a causa de l'última llei de nacionalitat portuguesa que garanteix la ciutadania als néts dels portuguesos.[50]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. According to official data from the Portuguese Government. The following figures are also from that same source. Direcção Geral dos Assuntos Consulares e Comunidades Portuguesas do Ministério dos Negócios Estrangeiros (1999), Dados Estatísticos sobre as Comunidades Portuguesas, IC/CP - DGACCP/DAX/DID - Maio 1999.
  2. INE, Statistics Portugal
  3. Pericić M, Lauc LB, Klarić IM, et al.. «High-resolution phylogenetic analysis of southeastern Europe traces major episodes of paternal gene flow among Slavic populations». Molecular Biology and Evolution, 22, 10, October 2005, pàg. 1964–75. DOI: 10.1093/molbev/msi185. PMID: 15944443.
  4. 4,0 4,1 Dupanloup I, Bertorelle G, Chikhi L, Barbujani G. «Estimating the impact of prehistoric admixture on the genome of Europeans». Molecular Biology and Evolution, 21, 7, July 2004, pàg. 1361–72. DOI: 10.1093/molbev/msh135. PMID: 15044595.
  5. [enllaç sense format] http://www.arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm
  6. Mattoso, José]] (dir.), História de Portugal. Primeiro Volume: Antes de Portugal, Lisboa, Círculo de Leitores, 1992. (en portuguès).
  7. Semino O, Magri C, Benuzzi G, et al.. «Origin, diffusion, and differentiation of Y-chromosome haplogroups E and J: inferences on the neolithization of Europe and later migratory events in the Mediterranean area». American Journal of Human Genetics, 74, 5, May 2004, pàg. 1023–34. DOI: 10.1086/386295. PMC: 1181965. PMID: 15069642.
  8. 8,0 8,1 Gérard N, Berriche S, Aouizérate A, Diéterlen F, Lucotte G. «North African Berber and Arab influences in the western Mediterranean revealed by Y-chromosome DNA haplotypes». Human Biology; an International Record of Research, 78, 3, June 2006, pàg. 307–16. DOI: 10.1353/hub.2006.0045. PMID: 17216803.
  9. Gonçalves R, Freitas A, Branco M, et al.. «Y-chromosome lineages from Portugal, Madeira and Açores record elements of Sephardim and Berber ancestry». Annals of Human Genetics, 69, Pt 4, July 2005, pàg. 443–54. DOI: 10.1111/j.1529-8817.2005.00161.x. PMID: 15996172.
  10. 10,0 10,1 González AM, Brehm A, Pérez JA, Maca-Meyer N, Flores C, Cabrera VM. «Mitochondrial DNA affinities at the Atlantic fringe of Europe». American Journal of Physical Anthropology, 120, 4, April 2003, pàg. 391–404. DOI: 10.1002/ajpa.10168. PMID: 12627534.
  11. 11,0 11,1 Pereira L, Cunha C, Alves C, Amorim A. «African female heritage in Iberia: a reassessment of mtDNA lineage distribution in present times». Human Biology, 77, 2, April 2005, pàg. 213–29. DOI: 10.1353/hub.2005.0041. PMID: 16201138.
  12. Bosch E, Calafell F, Comas D, Oefner PJ, Underhill PA, Bertranpetit J. «High-resolution analysis of human Y-chromosome variation shows a sharp discontinuity and limited gene flow between northwestern Africa and the Iberian Peninsula». American Journal of Human Genetics, 68, 4, April 2001, pàg. 1019–29. DOI: 10.1086/319521. PMC: 1275654. PMID: 11254456.
  13. Comas D, Calafell F, Benchemsi N, et al.. «Alu insertion polymorphisms in NW Africa and the Iberian Peninsula: evidence for a strong genetic boundary through the Gibraltar Straits». Human Genetics, 107, 4, October 2000, pàg. 312–9. DOI: 10.1007/s004390000370. PMID: 11129330.
  14. Spínola et al. 2005. HLA genes in Portugal inferred from sequence-based typing: in the crossroad between Europe and Africa
  15. 15,0 15,1 Adams SM, Bosch E, Balaresque PL, et al.. «The genetic legacy of religious diversity and intolerance: paternal lineages of Christians, Jews, and Muslims in the Iberian Peninsula». American Journal of Human Genetics, 83, 6, December 2008, pàg. 725–36. DOI: 10.1016/j.ajhg.2008.11.007. PMC: 2668061. PMID: 19061982.
  16. Brehm A, Pereira L, Kivisild T, Amorim A. «Mitochondrial portraits of the Madeira and Açores archipelagos witness different genetic pools of its settlers». Human Genetics, 114, 1, December 2003, pàg. 77–86. DOI: 10.1007/s00439-003-1024-3. PMID: 14513360.
  17. Charis Dunn-Chan ,Portugal sees integration progress, BBC
  18. [enllaç sense format] http://www.sef.pt/portal/v10/PT/aspx/estatisticas/index.aspx?id_linha=4224&menu_position=4142#0
  19. European Roma Rights Centre
  20. 20,0 20,1 «UK-Portuguese Newspaper Launched in Thetford Norfolk». NewswireToday. [Consulta: 2009-01-17].
  21. Instituto Nacional de Estadística National Institute of Statistics (Spain).
  22. Portuguese in the US statistics U.S. Census Bureau
  23. PRODUCTO online 247: De padres inmigrantes
  24. «Some preliminary thoughts on Portuguese emigration from Madeira to British Guiana». Portuguese emigration from Madeira to British Guiana. [Consulta: 2009-02-05].
  25. 25,0 25,1 Joshua project country profile - Bermuda Ethnic groups - Bermuda
  26. Angola: History, Geography, Government, and Culture Infoplease.com
  27. Mozambique: History, Geography, Government, and Culture Infoplease.com
  28. Portugal - Emigration
  29. Portugal Seeks Balance of Emigration, Immigration
  30. Recently Portuguese Immigrants in Brazil
  31. Direcção Geral dos Assuntos Consulares e Comunidades Portuguesas do Ministério dos Negócios Estrangeiros (1999), Dados Estatísticos sobre as Comunidades Portuguesas, IC/CP - DGACCP/DAX/DID - Maio 1999.
  32. Portuguese Jews in Brazil - in Portuguese
  33. BERMUDA
  34. Portuguese emigration from Madeira to British Guiana
  35. The Portuguese in Trinidad and Tobago
  36. The Portuguese of the West Indies
  37. Portugal - Emigration, Eric Solsten, ed. Portugal: A Country Study. Washington: GPO for the Library of Congress, 1993.
  38. Dismantling the Portuguese Empire, Time Magazine (Monday, Jul. 07, 1975)
  39. Portugal Migration, The Encyclopedia of the Nations
  40. [enllaç sense format] http://www.ibge.gov.br/ibgeteen/povoamento/
  41. 41,0 41,1 41,2 RIBEIRO, Darcy. O Povo Brasileiro, Companhia de Bolso, fourth reprint, 2008 (2008)
  42. A Integração social e económica dos emigrantes portugueses no Brasil
  43. [ich.unito.com.br/materia/resource/download/41917 Retrato Molecular- Genética]
  44. Do outro lado do Atlântico: um século de imigração italiana no Brasil
  45. A integração social e económica dos imigrantes portugueses no Brasil nos finais do século xix e no século xx
  46. Evolution of Brazilian population according to "colour" (Evolução da população brasileira segundo a cor), in Reis, J.J., "Presença Negra: conflitos e encontros", in Brasil: 500 anos de povoamento, 2000, Rio de Janeiro, IBGE - Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística, from the Brazilian Institute of Geography and Statistics, p. 94.
  47. Venâncio, R.P., "Presença portuguesa: de colonizadores a imigrantes", in Brasil 500 anos, 2000, Rio de Janeiro, IBGE - Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística, from the Brazilian Institute of Geography and Statistics.
  48. Carvalho, R., Pelos mesmos direitos do imigrante, 2003, Observatório da Imprensa from the State University of Campinas (Brazil).
  49. Parra FC, Amado RC, Lambertucci JR, Rocha J, Antunes CM, Pena SD. «Color and genomic ancestry in Brazilians». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 100, 1, January 2003, pàg. 177–82. DOI: 10.1073/pnas.0126614100. PMC: 140919. PMID: 12509516.
  50. Cinco milhões de netos de emigrantes podem tornar-se portugueses

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Portuguesos