Felip Mateu i Llopis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFelip Mateu i Llopis
Museo Arqueológico Nacional - Felipe Mateu y Llopis.jpg
 Director Escola de Bibliotecàries

1943 – 1971
← Ferran Valls i TabernerJosep Donadeu i Cadafalch →
Biblioteca de Catalunya.svg 2n Director de la Biblioteca de Catalunya 

1939 – 1972
← Jordi Rubió i BalaguerRosalia Guilleumas i Brosa →
Biografia
Naixement (es) Felipe Mateu y Llopis
15 de novembre de 1901
València
Mort 13 d'abril de 1998(1998-04-13) (als 96 anys)
Barcelona
Educat a Universitat de València
Universidad Central
Es coneix per Director de la Biblioteca de Catalunya
Activitat
Ocupació Historiador, bibliotecari, professor d'universitat, numismàtic i escriptor
Ocupador Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Universitat de València
Universitat d'Oviedo
Biblioteca de Catalunya
Universitat de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Felip Mateu i Llopis (València, 15 de novembre de 1901 - Barcelona, 13 d'abril de 1998) va ser un bibliotecari i historiador valencià.

Biografia[modifica]

Va estudiar a la Universitat de València. Entre 1924 i 1926 va treballar en el seu doctorat a la Universitat Central de Madrid. Aquesta tesi seria publicada amb el títol Ensayo sobre una Casa Real de Moneda d'uno de los Estados de la Corona de Aragón: la Ceca de Valencia y las acuñaciones valencianas de los siglos XIII al XVIII i orientaria la seua tasca investigadora cap a la numismàtica. A València va freqüentar l'Arxiu del Regne de València i va entrar en contacte amb els més destacats historiadors valencians de l'època: Jaume i Lluís Cebrián Ibor, Josep Rodrigo Pertegàs, Josep Martínez Aloy, Francesc Almarche i Josep Sanchis Sivera. Es va relacionar amb ambients valencianistes, sent el primer director de la revista Acció Valenciana i formà part del grup Acció Cultural Valenciana, junt a Manuel Sanchis Guarner. L'any 1932 va ser un dels signataris de les Normes de Castelló. A aquests primers anys pertanyen alguns articles escrits en català, entre ells l'assaig El País Valencià (1933), que formava part dels Quaderns d'Orientació Valencianista «L'Estel».

L'any 1930 va ingressar al cos nacional d'arxivers i bibliotecaris i després d'una temporada a la secció numismàtica del Museu Arqueològic Nacional, a Madrid, va ser destinat com a director del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona, fet que va reforçar els seus contactes amb els ambients intel·lectuals de Catalunya. L'any 1931 va tornar al Museo Arqueológico Nacional. Durant la Guerra Civil va ocupar diversos càrrecs entre Madrid i València, entre els quals cal destacar el de vocal de la Junta de Tesoro Artístico, amb seu al Col·legi del Patriarca, des del qual va poder evitar in extremis la destrucció dels arxius de la catedral de Toledo, de la catedral de València, de la catedral de Sogorb, a més d'altres arxius valencians, entre ells el personal de Josep Sanchis Sivera.[1]

En acabar la guerra, després d'un procés de depuració va ser readmès al Museo Arqueológico Nacional i des d'ací va passar a ser nomenat director de la Biblioteca Central de Barcelona —actual Biblioteca de Catalunya i hereva dels fons de l'Institut d'Estudis Catalans. Segons pròpia confessió personal a Eufemià Fort i Cogul, Mateu va explicar que havia rebut ordres de destruir bona part dels fons catalans de la biblioteca, ordre que es negava a complir, tot i que en aquells moments s'havia vist obligat a afiliar-se a la Falange Española.[2]

Fins a la seua jubiliació l'any 1972 va desenvolupar una important tasca a la Biblioteca Central de Barcelona i la xarxa annexa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona. Hi va dirigir l'Escola de Bibliotecàries i la revista Biblioteconomia[3] a banda de ser cap de secció de l'Institut Nicolás Antonio de Bibliografia del Consell Superior d'Investigacions Científiques.

L'any 1943 va guanyar la càtedra de Paleografia i Diplomàtica a la Universitat d'Oviedo. Es traslladà després a la Universitat de València i finalment a la Universitat de Barcelona, on arribaria a ser degà de la Facultat de Filosofia i Lletres. També fou membre de Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1943) i del Centre de Cultura Valenciana (1945).

L'índex de la seua ampla obra científica en el camp de la numismàtica, sigil·lografia, bibliografia i història general va ser publicat l'any 1984, en un volum de 169 pàgines, per la Universitat Barcelona, sota el títol Titula de Felipe Mateu y Llopis: Su obra científica al commemorar el LXXXIII aniversario.[4]

Referències[modifica]

  1. Massot i Muntaner, pàg. 13
  2. Massot i Muntaner, pàg. 14
  3. Jorba, Manuel «Dr. Felip Mateu i Llopis. In memoriam». Item: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 22, 1998, p. 103-105.
  4. Titula de Felipe Mateu y Llopis: Su obra científica al commemorar el LXXXIII aniversario. Autor Felipe Mateu y Llopis, Universitat de Barcelona Departament de Paleografia i Diplomàtica. Col·laborador Felipe Mateu y Llopis. Publicat per Edicions Universitat Barcelona, 1984. ISBN 8475281605, 9788475281605 Accés en línia

Bibliografia[modifica]


Premis i fites
Precedit per:
Daniel Girona i Llagostera
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Medalla XXVI

1943-1998
Succeït per:
Josep Massot i Muntaner