Transsexual

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Transsexualitat)
Dreceres ràpides: navegació, cerca


No s'ha de confondre amb Transvestisme ni Transgenerisme.
Infotaula de malaltiaTranssexualitat
Especialitat psiquiatria
Classificació
CIM-10 F64.0
CIM-9 302.50
Recursos externs
MedlinePlus 001527
MeSH D014189
Modifica dades a Wikidata
Una dona trans amb les lletres "XY" escrites al seu palmell

Les persones transsexuals experimenten una identitat de gènere que és inconsistent o no associada culturalment amb el seu sexe assignat, i desitgen una transició permanent al gènere amb el qual s'identifiquen, normalment mitjançant assistència mèdica (incloent la teràpia de reemplaçament hormonal i altres teràpies de reassignament de sexe) per ajudar-los a alinear el seu cos amb el sexe o gènere amb què s'identifiquen. Transsexual és generalment considerat com un subconjunt de transgènere,[1][2][3] però algunes persones transsexuals rebutgen l'etiqueta de transgènere.[4][5][6][7] Es pot fer una diagnosi mèdica de disfòria de gènere si una persona expressa el desig per viure i ser acceptat com a membre del sexe amb què s'identifica,[8] o si una persona té una malestar per la seva identitat de gènere.[9][Pàgina?]

Terminologia[modifica | modifica el codi]

Origen i ús de transsexual[modifica | modifica el codi]

Norman Haire va informar que l'any 1921,[10] Dora R d'Alemanya va començar una operació de transició, sota la supervisió de Magnus Hirschfeld, que va acabar el 1930 amb èxit després d'una operació de reassignament de genitals. El 1930, Hirschfeld supervisà la segona operació de reassignament de genitals que va ser difosa en detall en una revista de Lili Elbe de Dinamarca. El 1923, Hirschfeld va introduir el terme "Transsexualismus",[11] després que David Oliver Cauldwell introduís "transsexualitat" i "transsexual" a l'anglès l'any 1949 i 1950.[12][13]

Sembla que Cauldwell fou el primer en utilitzar el terme per a referir-se a aquells que desitjaven un canvi en físic de sexe.[14] El 1969, Harry Benjamin va afirmar haver estat el primer a utilitzar el terme "transsexual" en una conferència pública, el desembre de 1953.[15] Benjamin va popularitzar el terme en el seu llibre The Transsexual Phenomenon (1966), en què descriu les persones transsexuals en una escala (més tard anomenada "l'escala de Benjamin") de tres nivells d'intensitat: "Transsexual (no quirúrgic)", "Transsexual (intensitat moderada)", i "Transsexual (intensitat alta)".[16][17][18] En el seu llibre, Benjamin va descriure la transsexualitat "real" d'aquesta manera:

« Els transsexuals reals senten que pertanyen a l'altre sexe, volen ser i funcionar com a membres del sexe oposat, no només semblar-ho. Per ells, els seus òrgans sexuals, els primaris (testicles) i els secundaris (penis i altres) són deformitats repugnants que ha de ser canviades pel ganivet d'un cirurgià. »

Benjamin va suggerir que es dones transsexuals d'intensitat moderada poden beneficiar-se de la medicació d'estrogens com a "substitut o preliminar a l'operació". Algunes persones han tingut l'operació de reassignació de sexe però no compleixen amb la definició anterior de transsexual (és a dir, la de Gregori Hemingway).[19][20] Altres persones no desitgen ser operades tot i que compleixen amb la definició de Benjamin de "transsexual real".[21] La transsexualitat va ser inclosa per primera vegada en el DSM-III l'any 1980 i de nou en el DSM-III-R l'any 1987, on es troba a l'apartat Trastorns evidents per primera vegada en la infància o l'adolescència.

Més enllà de l'obra de Benjamin, que es va centrar en les dones transsexuals, hi ha casos d'homes transsexuals, per als quals la cirurgia genital pot no ser tan pràctica. Benjamin va donar cartes aclaridores a les seves pacients transsexuals que declaraven que "el seu sexe anatòmic, és a dir, el cos, és masculí. El seu sexe psicològic, és a dir, la ment, és femenina." Després del 1967 Benjamin abandonà aquesta terminologia en favor d'"identitat de gènere."

Relació entre transsexual i transgènere[modifica | modifica el codi]

Al mateix temps que el llibre de Benjamin, el 1965, el terme transgènere va ser encunyat per John Oliven. En la dècada dels 90, transsexual havia arribat a ser considerat un subconjunt del terme general transgènere. El terme transgènere ara és més comú, i molta gent transgènere prefereix la designació transgènere i rebutgen transsexual. El terme transsexual, tanmateix, continua sent utilitzat,[22] i algunes persones que segueixen assistència mèdica (per exemple, cirurgia de reassignació de sexe) per a canviar les seves característiques sexuals segons la seva identitat de gènere prefereixen la denominació transsexual i rebutgen transgènere.[23][24][25] Una raó donada per la gent transsexual que rebutja l'etiqueta transgènere és que, per la gent que ha passat per una operació de reassignació de sexe, el seu sexe anatòmic ha estat alterat, mentre que el seu gènere continua sent el mateix.[26][27][28]

Històricament, una raó per la qual algunes persones preferien transsexual a transgènere és que la comunitat mèdica entre els anys 50 i 80 va intentar implantar una distinció entre aquests termes de manera que es permetés accedir a un tractament mèdic només a la gente transsexual.[29] Altres persones transsexuals diuen que aquells que no volen una operació de reassignació de gènere són fonamentalment diferent d'aquells que volen, i que els dos tenen inquietuds diferents però aquesta visió és controvertida, i d'altres afirmen que els tractaments mèdics no tenen unes conseqüències tan importants com per separar en dues categories tant distintives. Un altre motiu per oposar-se a terme transsexual és la preocupació que això implica alguna cosa a veure amb la sexualitat, quan en realitat és sobre la identitat de gènere.[30] Per exemple, Christine Jorgensen, la primera persona coneguda àmpliament per haver tingut l'operació de reassignació de gènere (en aquest cas, d'home a dona), va rebutjar transsexual i va decidir utilitzar l'etiqueta transgènere.[31][32]

Terminologia[modifica | modifica el codi]

La paraula transsexual és més utilitzada com a adjectiu en lloc de com a substantiu, és a dir, es diu "una persona transsexual" més que simplement "una transsexual". Com la resta de les persones trans, la gent transsexual prefereix que s'utilitzin els pronoms i les paraules associades a la seva identitat de gènere. Per exemple, un home trans és una persona que li va ser assignat el sexe femení en néixer basant-se en els seus genitals , però, tot i l'assignació, s'identifica com un home i està en procés de transició o ha passat la transició al gènere masculí; en el cas d'un home transsexual, ell té o tindrà, a més, un cos masculí. A vegades es parla de les persones transsexuals amb termes "direccionals", com ara "dona-a-home" per a un home transsexual, abreujat a "DaH" o "home-a-dona", abreujat "HaD", per a una dona transsexual (en anglès, MtF i FtM respectivament).

Els termes disfòria de gènere i trastorn de la identitat de gènere trastorn no es van utilitzar fins a la dècada dels 70, quan Laub i Fisk publicaren diverses obres sobre la transsexualitat amb aquests termes.[33][34] "Transsexualitat" va ser substituïda en el DSM-IV per "trastorn d'identitat de gènere en adolescents i adults".

Androfília i ginefília[modifica | modifica el codi]

L'ús d'homosexual transsexual i termes relacionats s'ha aplicat a les persones transsexuals des de mitjans del segle XX, tot i les preocupacions sobre els termes que s'han expressat des de llavors. Harry Benjamin va dir el 1966:

...sembla evident que la qüestió "És el transsexual homosexual?" s'ha de contestar "sí" i "no". "Sí," es considera la seva anatomia; "no" si les dóna preferència a la seva psique.

Quina seria la situació després de realitzar-se la cirurgia correctiva i si l'anatomia sexual sembla ara la d'una dona? És la "nova dona" encara un home homosexual? "Sí," si preval la pedanteria i les tecnicalitats. "No" si s'apliquen la raó i el sentit comú i si el pacient respectiu és tractat com una persona i no com un segell de goma.[35]

Moltes fonts, incloent-hi alguns partidaris de la tipologia, critiquen l'elecció d'aquest text com a confús i degradant. El biòleg Bruce Bagemihl escriu "...el punt de referència per a les orientacions "heterosexual" o "homosexual" en aquesta nomenclatura és solament el sexe genètic de l'individual anterior a la reassignació. D'aquesta manera, aquestes etiquetes ignoren el sentit personal del gènere de cada individu donant-se preferència per sobre del sexe biològic, en comptes del revés."[36] La terminologia de Bagamihl fa més fàcil dir que les persones transsexuals són en realitat homes homosexuals que volen escapar de l'estigmatització.[36] Leavitt i Berger afirmaren el 1990 que "L'etiqueta homosexual transsexual etiqueta és confusa i controversial entre els homes que busquen reassignació de sexe.[37][38] Els crítics argumenten que el terme "homosexual transsexual" és "heterosexista",[36] "arcaic",[39] i humiliant perquè etiqueta les persones segons el sexe assignat en néixer, en comptes de per la seva identitat de gènere.[40] Benjamin, Leavitt i Berger han utilitzat tots el terme en les seves obres.[35][37] El sexòleg John Bancroft també va expressar recentment penediment per haver utilitzat aquesta terminologia, que era l'estàndard quan l'utilitzava, per referir-se a dones transsexuals.[41] Diu que ara intenta triar les seves paraules més sensibilement.[41][41] El sexòleg Charles Allen Moser és igualment crític amb la terminologia.[42]

L'ús d'androfília i ginefília es va proposar i popularitzar gràcies a la psicòloga Ron Langevin en la dècada dels 80.[43] El psicòleg Stephen T. Wegener escriu, "Langevin fa diverses propostes concretes pel que fa al llenguatge utilitzat per descriure anomalies sexuals. Per exemple, proposa els termes ginefílic i androfílic per indicar el tipus de parella preferent independentment de la identitat de gènere o el vestit de l'individu. Aquells que estan escrivint i investigant en aquesta àrea farien bé d'adoptar el seu vocabulari clar i concís vocabulari."[44]

El psiquiatre Anil Aggrawal explica per què els termes són útils en un glossari:

Androphilia – atracció romàntica i/o sexual per a homes adults. El terme, juntament amb gynephilia, és necessari per a superar les immenses dificultats en caracteritzar l'orientació sexual d'homes i dones trans. Per exemple, és difícil decidir si un home trans atret eròticament a homes és una dona heterosexual o un home homosexual; o una dona trans eròticament atreta a les dones és un home heterosexual o una dona lesbiana. Qualsevol intent de classificar-los no només pot causar confusió, sinó ofendre la gent afectada. En aquests casos, quan s'ha de definir l'atracció sexual, és millor centrar-se en l'objecte de l'atracció més que en el sexe o el gènere del subjecte.[45]

La psicòloga Raquel Ana Heath escriu, "Els termes homosexual i heterosexual són incòmodes, especialment quan la primera s'utilitza amb, o en comptes de, gai i lesbiana. Alternativament, utilitzo ginefílic i androfílic per referir-me a la preferència sexual per a les dones i els homes, respectivament. Ginefílic i androfílic deriven del grec i significa amor d'una dona i amor d'un home, respectivament. Així que un home ginefílic és un home a qui li agraden les dones, és a dir, un home heterosexual, mentre que un home androfílic és un home a qui li agraden els homes, és a dir, un home gai. Per completar la informació, una lesbiana és una dona ginefílica, una dona a qui li agraden altres dones. Una dona transsexual ginefílica és una dona amb antecedents transsexuals que té preferència sexual per les dones. Excepte quan les etiquetes homosexual i heterosexual siguin més fàcils d'entendre en el context, aquesta terminologia més precisa serà utilitzada al llarg del llibre. Com que les paraules homosexual, gai i lesbiana sovint estan associades amb el fanatisme i l'exclusió en moltes societats, l'èmfasi en l'afiliació sexual és apropiada i socialment justa."[46] L'autor Helen Boyd hi està d'acord, escrivint, "seria molt més precís definir l'orientació sexual com a "andropfílic" (amor als homes) i "ginefílic" (amor a les dones)."[47] La científica sociomèdica Rebecca Jordan-Young repta investigadors com Simon LeVay, J. Michael Bailey, i Martin Lalumiere, de qui diu que "han fracassat completament en apreciar les implicacions de formes alternatives d'anomenar l'orientació sexual."[48]

Diagnosi mèdica[modifica | modifica el codi]

La transsexualitat apareix en la Classificació estadística internacional de les malalties i dels problemes de salut connexos (CIM, actualment en la seva desena edició). El CIM-10 incorpora transsexualitat, el trans vestisme de doble rol, i trastorn de la infància de la identitat de gènere en la seva categoria de trastorn de la identitat de gènere. Es defineix la transsexualitat com "[un] el desig de viure i de ser acceptat com a membre de l'altre sexe, normalment acompanyat d'una sensació de malestar amb, o inadequació de, el sexe anatòmic, i un desig de cirurgia i tractament hormonal per fer el cos d'un mateix el més congruent possible amb el sexe preferit."

Històricament, la transsexualitat ha estat inclosa en el Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM) de l'Associació Americana de Psiquiatria (en anglès, abreujat APA). Amb el DSM-5, la transsexualitat es va retirar com a diagnòstic, i es va crear un diagnòstic de disfòria de gènere en el seu lloc.[49] Aquest canvi es va fer per a reflectir el consens dels membres de l'APA que la transsexualitat no és en si mateix un trastorn i que la gent transsexual no hauria de ser estigmatitzades innecessàriament.[50] A causa del diagnòstic de disfòria de gènere, les persones transsexuals són encara capaces d'accedir a l'atenció mèdica durant el procés de transició.

Similarment, l'Associació Professional Mundial per la Salut Transgènere (en anglès, abreujat WPATH) i moltes persones transsexuals han recomanat la retirada de la transsexualitat del capítol sobre salut mental en el proper ICD, ICD-11 (que es publicarà el 2017).[51] Argumenten que almenys alguns professionals de la salut mental estan sent insensibles quan etiqueten la transsexualitat com una malaltia, en comptes de com els trets innats que aquells que els tenen creuen que és.[52] El principi 18 de Els Principis de Yogyakarta, un document de la llei dels drets humans internacionals,[53] s'oposa a aquest diagnòstic de malaltia mental descrivint-lo com un abús.

El diagnòstic actual per les persones transsexuals que es presenten per un tractament mèdic és disfòria de gènere. Segons els Estàndards d'atenció formulats per la WPATH,[54][55] anteriorment coneguda com l'Associació Internacional de la Disfòria de Genere Harry Benjamin, aquesta etiqueta diagnòstica sovint és necessària per a obtenir la teràpia de reassignació de sexe amb cobertura de l'assegurança de salut, i la denominació de trastorn de la identitat de gènere com a trastorn mental no és un motiu per a l'estigmatització o per la privació dels drets civils a aquestes persones.

Assistència mèdica[modifica | modifica el codi]

Teràpia de reassignació de sexe[modifica | modifica el codi]

Teràpia de reassignació de sexe és un terme genèric per a tots els tractaments mèdics relacionats amb la reassignació de sexe de gent transgènere i intersexual. Tot i que a vegades la teràpia s'anomena "reassignació de gènere", per aquells que fan servir la paraula sexe per descriure la biologia d'un individu i gènere per a descriure la seva identitat personal i rol social, consideren que aquesta forma és enganyosa.

Cada persona tria diferents opcions pel que fa a la teràpia de reassignació de sexe, que poden incloure la teràpia de reemplaçament hormonal de dona a home o d'home a dona per a modificar els  caràcters sexuals secundaris, cirurgia de reassignació de sexe (com orquiectomia) per alterar els caràcters sexuals primaris, cirurgia toràcica, com ara implants de mames o augment de mames, o, en el cas de les dones trans, una condrolaringoplastia, cirurgia de feminització facial o eliminació permanent del pèl.

Per obtenir la teràpia de reassignació de sexe, les persones transsexuals en general estan obligades a sotmetre's a una avaluació psicològica i rebre un diagnòstic de trastorn d'identitat de gènere, d'acord amb els Estàndards d'Atenció, publicats per l'Associació Professional Internacional per la Salut Transgènere. Aquesta avaluació és normalment acompanyada d'assessorament  per l'ajustament al rol de gènere desitjat, pels efectes i els riscos dels tractaments mèdics, i de vegades també amb una teràpia psicològica. Els Estàndards d'Atenció s'han concebut com a directrius, no com a regles rígides, i tenen per objectiu garantir que els clients estiguin degudament informats i en bona salut psicològica.

Els rols de gènere i la transició[modifica | modifica el codi]

Després d'una primera avaluació psicològica, els homes i les dones trans, poden iniciar un tractament mèdic, començant amb la teràpia de reemplaçament hormonal[55][56] o els bloquejadors d'hormones. En aquests casos, a les persones que canvien el seu sexe normalment se'ls demana que hagin viscut com a membres del seu gènere durant com a mínim un any abans de la cirurgia genital, adquirint una experiència de vida real, que és de vegades anomenada el "test de vida real" (RLT en anglès).[55] Les persones transsexuals poden passar per alguns, tots, o cap dels procediments mèdics disponibles, en funció del sentiments personals, salut, ingressos, i altres consideracions.

Com la resta de les persones trans, les persones transsexuals poden referir-se a elles mateixes com a homes trans o dones trans. Les persones transsexuals desitgen establir un rol de gènere permanent com a membre del gènere amb el qual s'identifiquen, i moltes persones transsexuals desitgen intervencions com a part del procés d'expressar el seu gènere. Tot el procés de canvi físic des d'un sexe i una presentació social d'un gènere a un altre sovint és referit com a transició, i en general dura diversos anys. Les persones transsexuals que fan una transició normalment canvien els seus rols de gènere, el nom legal i el sexe legal.

No totes les persones transsexuals passen per una transició física. Algunes tenen raons per no fer-ho; per exemple, el preu car de la cirurgia, el risc de complicacions mèdiques, o condicions mèdiques que fan que l'ús d'hormones o cirurgia sigui perillós. Alguns no s'identifiquen amb un altre gènere binari. D'altres troben un equilibri en un punt durant el procés i decideixen no continua, independentment que s'identifiquin o no amb un gènere binari. Moltes persones transsexuals, incloent les binàries, no se sotmeten a la cirurgia genital, perquè ja els sembla bé tenir els genitals que tenen, o perquè estan prefereixen no arriscar-se a malmetre els nervis o perdre el plaer sexual, inclòs l'orgasme. Això és especialment habitual en els homes trans, molts dels quals estan insatisfets amb l'estat actual de fal·loplàstia, que generalment no arriba als resultats desitjats.[57][58][59]

Tractament psicològic[modifica | modifica el codi]

Tècniques psicològiques que pretenen alterar la identitat de gènere i alinear-la amb sexe assignat són sovint ineficaces. Els Estàndards d'Atenció  estableixen que a vegades l'únic tractament raonable i efectiu per les persones transsexuals és passar per una teràpia de reassignació de sexe.[60]

La necessitat de tractament de les persones transsexuals és emfatitzada per la gran quantitat de problemes de salut mental, incloent la depressió, l'ansietat, i diverses addiccions, així com una taxa de suïcidi més alta, que la gent transsexual no tractada pateix en comparació a la població general .[61] Aquests problemes matisen per un canvi de rol de gènere o de característiques físiques.[62]

Molts activistes transgènere i transsexuals diuen que aquest problemes normalment no estan relacionats amb la pròpia identitat de gènere, sinó amb les respostes culturals i socials cap a la gent trans.

Legislació[modifica | modifica el codi]

Molts països, Espanya inclosa, dificulten l'adopció d'un nom que es correspongui amb el gènere identificat perquè el canvi de nom legal està condicionat al canvi de sexe legal, una cirurgia que no tothom vol rebre, ni tothom pot pagar.[cal citació]

La discriminació de la gent transsexual a Catalunya, a Espanya i al món, és molt gran. Són nombrosos els crims d'odi contra la població transsexual, i gran parts d'ella perviu en condicions de pobresa en una societat que els menysté laboralment i socialment.

Al Parlament de Catalunya es van promoure per part d'ERC, ICV i el PSC diferents iniciatives per modificar l'estatus legal i social de les persones transsexuals, però fins al 2004 no hi va haver cap canvi, sobretot per l'oposició del PPC i de CiU.

L'1 de març de 2007 el Congrés de Diputats va aprovar la Llei d'Identitat de Gènere que, tot i mantenir una criticada consideració mèdica i diagnòstica de la transsexualitat (disfòria de gènere), permet el canvi de sexe legal en un procés administratiu on no és obligatòria la cirurgia genital, respectant, per tant, el principal element reivindicatiu dels col·lectius transsexuals espanyols. Aquesta llei és potser la més avançada que es coneix, i només comparable a la Llei anglesa de Transsexualitat (2004), que va ser-ne un motor impulsor en no exigir tampoc la cirurgia genital pel canvi de sexe legal.

El 2 d'octubre del 2014 es va aprovar al Parlament de Catalunya la Llei de dret de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals per tal de dotar major visibilitat al col·lectiu LGTBI, així com dotar-se d'estratègies i plans per perseguir i actuar en casos de discriminació i maltractament per l'orientació sexual.[63]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Transgender Rights (2006, ISBN 0816643121), editat per Paisley Currah, Richard M. Juang, Shannon Minter
  2. Thomas E. Bevan, The Psychobiology of Transsexualism and Transgenderism (2014, ISBN 1440831270), pàgina 42: "The term transsexual was introduced by Cauldwell (1949) and popularized by Harry Benjamin (1966) [.
  3. A. C. Alegria, Transgender identity and health care: Implications for psychosocial and physical evaluation, a Journal of the American Academy of Nurse Practitioners, volum 23, número 4 (2011), pàgines 175–182: "Transgender, Umbrella term for persons who do not conform to gender norms in their identity and/or behavior (Meyerowitz, 2002).
  4. Valentine, David.
  5. Stryker, Susan.
  6. Kelley Winters, "Gender Madness in American Psychiatry, essays from the struggle for dignity", 2008, p. 198.
  7. «Transsexualism», March 2014. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 5 juliol 2016]. «Transsexualism is often included within the broader term 'transgender', which is generally considered an umbrella term for people who do not conform to typically accepted gender roles for the sex they were assigned at birth. The term 'transgender' is a word employed by activists to encompass as many groups of gender diverse people as possible. However, many of these groups individually don't identify with the term. Many health clinics and services set up to serve gender variant communities employ the term, however most of the people using these services again don't identify with this term. The rejection of this political category by those that it is designed to cover clearly illustrates the difference between self-identification and categories that are imposed by observers to understand other people.»
  8. «ICD-10». Arxivat de l'original el 21 setembre 2008. [Consulta: 28 setembre 2008].
  9. American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fourth Edition (Text Revision). American Psychiatric Publishing, 2000. ISBN 0-89042-025-4. 
  10. Norman Haire «Encyclopaedia of Sexual Knowledge». , 1934.
  11. Hirschfeld, Magnus; "Die intersexuelle Konstitution" in Jahrbuch für sexuelle Zwischenstufen 1923.
  12. Cauldwell, David Oliver «Psychopathia Transexualis». Sexology: Sex Science Magazine, vol. 16, 1949.
  13. Cauldwell, David Oliver.
  14. Meyerowitz, Joanne Jay; How Sex Changed: A History of Transsexuality in the United States.
  15. Benjamin, H.. «Introduction». A: Transsexualism and Sex Reassignment. Baltimore: Johns Hopkins, 1969. 
  16. Benjamin 1966, p. 23
  17. The non-surgical true Transsexual: a theoretical rationale.
  18. Gaughan, Sharon. «What About Non-op Transsexuals? A No-op Notion». TS-SI, 19-08-2006. [Consulta: September 30, 2008].
  19. Conway, Lynn. «The Strange Saga of Gregory Hemingway», 2003.
  20. Schoenberg, Nara «The Son Also Falls From elephant hunter to bejeweled exhibitionist, the tortured life of Gregory Hemingway». , 19-11-2001.
  21. Miriam Rivera (2004). Excerpt of "There's Something About Miriam" (Television). Filmed in Ibiza, Spain Produced in England.: Edemol & Brighter picture via various Newscorp properties. 
  22. Pauly MD, Ira B. «Terminology and Classification of Gender Identity Disorders». Journal of Psychology & Human Sexuality, vol. 5, 4, 28-05-1993, pàg. 1–12. DOI: 10.1300/J056v05n04_01. ISSN: 0890-7064 [Consulta: 26 febrer 2007].
  23. R Polly, J Nicole, Understanding the transsexual patient: culturally sensitive care in emergency nursing practice, a Advanced Emergency Nursing Journal (2011): "The use of terminology by transsexual individuals to self-identify varies.
  24. A Swenson, Medical Care of the Transgender Patient, a Family Medicine (2014): "While some transsexual people still prefer to use the term to describe themselves, many transgender people prefer the term transgender to transsexual."
  25. «GLAAD Media Reference Guide». [Consulta: 27 desembre 2013].
  26. McGuinness, S; Alghrani, A «Gender and parenthood: the case for realignment». Medical Law Review, 16, 2008, pàg. 261.
  27. Whittle, S. Respect and Equality: Transsexual and Transgender Rights. London: Cavendish, 2002, p. 7. 
  28. Harris, Alex «Non-binary Gender Concepts and the Evolving Legal Treatment of UK Transsexed Individuals: A Practical Consideration of the Possibilities of Butler». Journal of International Women's Studies, vol. 13, 6, 2012, pàg. 57–71.
  29. Denny, Dallas. «Chapter 9: Transgender Communities of the United States in the Late Twentieth Century». A: Transgender Rights, 2006. 
  30. «Fenway Health Glossary of Gender and Transgender Terms», January 2010. [Consulta: 27 desembre 2013].
  31. Parker, Jerry «Christine Recalls Life as Boy from the Bronx». , October 18, 1979 [Consulta: 28 maig 2012]. «"If you understand trans-genders," she says, (the word she prefers to transsexuals), "then you understand that gender doesn’t have to do with bed partners, it has to do with identity."»
  32. «News From California: 'Transgender'». , May 11, 1982, p. A-10 [Consulta: 28 maig 2012]. «she describes people who have had such operations’ "transgender" rather than transsexual. "Sexuality is who you sleep with, but gender is who you are," she explained»
  33. Laub, D. R. «A rehabilitation program for gender dysphoria syndrome by surgical sex change». Plast Reconstr Surg., vol. 53, 4, Abril 1974, pàg. 388–403. DOI: 10.1097/00006534-197404000-00003. PMID: 4592953.
  34. Fisk, N. «Gender Dysphoria Syndrome». Proceedings of the Second Interdisciplinary Symposium on Gender Dysphoria Syndrome, 1974, pàg. 7–14.
  35. 35,0 35,1 Benjamin H (1966).
  36. 36,0 36,1 36,2 Bagemihl B. Surrogate phonology and transsexual faggotry: A linguistic analogy for uncoupling sexual orientation from gender identity. A Queerly Phrased: Language, Gender, and Sexuality. Anna Livia, Kira Hall (eds.) pp. 380 ff. Oxford University Press ISBN 0-19-510471-4
  37. 37,0 37,1 Leavitt F, Berger JC (1990). Clinical patterns among male transsexual candidates with erotic interest in males. Archives of Sexual Behavior, full text Volum 19, Número 5 / October, 1990
  38. Morgan AJ Jr (1978). Psychotherapy for transsexual candidates screened out of surgery. Archives of Sexual Behavior. 7: 273-282.|
  39. Wahng SJ (2004). Double Cross: Transamasculinity Asian American Gendering in Trappings of Transhood. in Aldama AJ (ed.) Violence and the Body: Race, Gender, and the State. Indiana University Press. ISBN 0-253-34171-X
  40. Leiblum SR, Rosen RC (2000). Principles and Practice of Sex Therapy, tercera edició. ISBN 1-57230-574-6, Guilford Press of New York, c2000.
  41. 41,0 41,1 41,2 Bancroft, John «Lust or Identity?». Archives of Sexual Behavior. Springer, 37, 2008, pàg. 426–428. DOI: 10.1007/s10508-008-9317-1. PMID: 18431640.
  42. Moser, Charles «Blanchard's Autogynephilia Theory: A Critique». Journal of Homosexuality, 57, juliol 2010, pàg. 790–809. DOI: 10.1080/00918369.2010.486241. PMID: 20582803.
  43. Langevin R (1982).
  44. Wegener ST (1984).
  45. Aggrawal, Anil (2008).
  46. Heath RA (2006).
  47. Boyd H (2007).
  48. Jordan-Young RM (2010).
  49. American Psychiatric Association. Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition. American Psychiatric Publishing, 2013. ISBN 978-0-89042-554-1. 
  50. http://www.dsm5.org/documents/gender%20dysphoria%20fact%20sheet.pdf
  51. http://www.wpath.org/uploaded_files/140/files/ICD%20Meeting%20Packet-Report-Final-sm.pdf
  52. Green, Jamison. Becoming a Visible Man. Vanderbilt University Press, Maig 2004, p. 79. ISBN 0-8265-1457-X. 
  53. Jurisprudential Annotations to the Yogyakarta Principles, page 43.
  54. «World Professional Association for Transgender Health». WPATH, 25-09-2011. [Consulta: 23 febrer 2012].
  55. 55,0 55,1 55,2 «Standards of Care for the Health of Transsexual, Transgender, and Gender Nonconforming People, 7th Version» (PDF). [Consulta: 23 febrer 2012].
  56. Gooren, LJ; Giltay, EJ; Bunck, MC «Long-term treatment of transsexuals with cross-sex hormones: extensive personal experience». J Clin Endocrinol Metab, 93, 2008, pàg. 19–25. DOI: 10.1210/jc.2007-1809. PMID: 17986639.
  57. [1]. ISBN 0231504276. 
  58. The Transgender Studies Reader. Routledge, 2013, p. 353. ISBN 1135398844 [Consulta: 20 agost 2015]. «In addition, phalloplasty 'cannot produce an organ rich in the sexual feeling of the natural one.'» 
  59. [2]. ISBN 1305446038. 
  60. Endocrine Treatment of Transsexual People: A Review of Treatment Regimens, Outcomes, and Adverse Effects, Eva Moore, Amy Wisniewski i Adrian Dobs
  61. Seattle and King County Health – Transgender Health [Enllaç no actiu]
  62. Sexologies . DOI: 10.1016/j.sexol.2006.04.002.
  63. «La llei contra l'homofòbia continua endavant al Parlament després de tombar l'esmena a la totalitat del PP». Europa Press, 17 juliol del 2013.