Lee De Forest

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
De Forest (tríode, 1906)
Infotaula de personaLee De Forest
Lee De Forest.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 26 d'agost de 1873
Council Bluffs, Iowa
Mort 30 de juny de 1961(1961-06-30) (als 87 anys)
Hollywood, Los Angeles, California
Sepultura San Fernando Mission Cemetery
Alma mater Universitat de Yale
Es coneix per tríode
Activitat professional
Camp de treball Tecnologia
Ocupació Inventor
Ocupador Illinois Institute of Technology
Obra
Obres destacades Tríode
Altres dades
Partit polític Partit Republicà dels Estats Units
Cònjuge

Lucille Sheardown(1906)
Nora Stanton Barney (m. 1907-1911)
Mary Mayo (m. 1912-?)


Marie Mosquini (m. 1930-1961)
Pares Henry Swift DeForest
Anna Robbins
Parents Calvert DeForest, grandnephew
Premis i reconeixements

IMDB: nm0208418
Modifica dades a Wikidata

Alexander Lee De Forest (Iowa, 26 d'agost de 1873 - Hollywood, 30 de juny de 1961) va ser un inventor estatunidenc amb unes 300 patents registrades, entre les quals destaca el tríode, primer dispositiu amplificador i origen del posterior desenvolupament de l'electrònica basada en les vàlvules de buit.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 1873 a Council Bluffs, Iowa, però va créixer a Talladega, Alabama, on havien enviat el seu pare, ministre religiós, per reorganitzar una escola negra. Va ser un lloc solitari per al jove Lee; privat de les habituals relacions juvenils, va disposar de més temps per a llegir. El seu pare va intervenir directament en l'educació del nen, amb l'esperança d'orientar-lo a la vocació religiosa.

No obstant això, Lee preferia la ciència i va mostrar tenir-hi una gran aptitud, construint bateries i motors que eren de qualitat professional. A l'Escola Científica Sheffield, de Yale, va rebre estímul el talent de Lee i es va quedar allà fins a obtenir el doctorat el 1899.

Durant tota la seva vida, va crear una idea lucrativa rere l'altra, però la manca de perspicàcia comercial li va impedir treure profit del fruit del seu geni. El creixement excessiu de la seva companyia va acabar per provocar la fallida, però De Forest es va recuperar ràpidament.

El jove inventor es va casar el 1908, però va tenir una lluna de mel molt atrafegada. Amb la seva dona va anar a París, i allà va instal·lar un transmissor telefònic a la part superior de la torre Eiffel. Al seu retorn als Estats Units, va ser assetjat per les sol·licituds dels seus invents que li feien persones de totes les classes socials. Va construir antenes en els sostres dels gratacels i instal·là el seu equip electrònic d'amplificació sonora (micròfons) en els teatres i al Metropolitan Opera House.

Idea rere idea sortia del prolífic cervell de De Forest. Entre els seus molts invents, va rebre les patents d'un bisturí, el circuit oscil·lador d'alta freqüència, el radiotelèfon, els sistemes de transmissió i recepció de ràdio, els sistemes de comunicació dels trens, un altaveu, la cèl·lula fotoelèctrica, la càmera de cinema a prova de sorolls i un aparell de televisió i també de televisió de colors. La ràdio fou primerament desenvolupada com un sistema de comunicació marítima. També demostrà la seva eficàcia per posar en contacte territoris aïllats i remots, però era inestable i es produïen moltes interferències. L'investigador De Forest aconseguí eliminar-les a principis del segle XX, cosa que féu possible amplificar el senyal captat amb una antena. De Forest també fou el primer a anomenar ràdio la nova tecnologia. Els resultats dels seus descobriments foren la localització de les bandes de modulació conegudes per les inicials AM.[1]

El 1923 va demostrar al Teatre Rivoli, de Nova York, el seu procés Phonofilm per a les pel·lícules sonores.

Però, va ser el 1906 quan De Forest va inventar el tríode. L'objectiu de De Forest era el de descobrir un mètode per amplificar les ones i, al mateix temps, controlar el volum del so. Va construir una prima tira de filferro de platí (a la qual va donar el nom de "reixa"), la va doblegar en ziga-zaga i la va col·locar entre el filament i la placa. Després, va tancar tot l'aparell en una bombeta de vidre.

L'invenció del tríode responia a una necessitat tècnica: fer trucades telefòniques de llarga distància. Col·locant aquest invent per tota la línea telefònica es podia amplificar el senyal lo suficient com per poder fer trucades de llarga distància creant així el primer dispositiu elèctric capaç d'amplificar.[2]

Per inventar el tríode i començar la revolució tecnològica fins al dia d'avui, és considerat el Pare de la Electrònica. Ja que abans del tríode, tan sols podíem convertir el corrent altern en corrent directe o continu, és a dir, tan sols es construïen les fonts d'alimentació. Però amb la creació del tríode del buit, va arribar l'ampliació de tot tipus de senyal, sobretot de l'audio, la televisió i la ràdio. Això va fer que la indústria d'aquests equips tinguessin una pujada tan forta durant els següents anys que a partir de la dècada del 1930 es farà servir la paraula "electrònica" per referir-se a la tecnologia d'aquests aparells emergents.

Difícilment es consideraria que retorçar un prim fragment de filferro i inserir-lo en una bombeta és un incident que commou al món, però això és literalment el que va fer Lee De Forest per inventar el tríode, que és considerat en l'actualitat com un dels vint invents més importants de la història de la humanitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 124. ISBN 978-84-7246088-1. 
  2. Martín, Crespo «Componentes electrónicos II». Electrónica Lineal.

Enllaç extern[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lee De Forest Modifica l'enllaç a Wikidata