Josiah Willard Gibbs

Josiah Willard Gibbs

Biografia
Naixement	11 febrer 1839 New Haven (Connecticut)
Mort	28 abril 1903 (64 anys) New Haven (Connecticut)
Sepultura	Cementiri de Grove Street, 51 Locust Av. West 41° 18′ 52″ N, 72° 55′ 38″ O
Residència	Estats Units d'Amèrica
Formació	Universitat de Heidelberg (1868–1869) Universitat Frederic Guillem de Berlín (1867–1868) Universitat de París (1866–1867) Universitat Yale - doctor (–1863) Yale School of Engineering & Applied Science (1860–) Sheffield Scientific School (1858–) Hopkins Grammar School (–1854) Yale College (1854–1858)
Tesi acadèmica	On the Form of the Teeth of Wheels in Spur Gearing  (1863 )
Director de tesi	Hubert Anson Newton
Activitat
Camp de treball	Anàlisi matemàtica
Ocupació	matemàtic, físic teòric, enginyer, professor universitari, físic, químic, termodinamista
Ocupador	Universitat Yale (1871–1903) Universitat Yale (1863–1866)
Partit	Partit Republicà dels Estats Units
Membre de	Royal Society (1897–) Societat Filosòfica Americana (1895–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Prussiana de les Ciències
Alumnes	Lee De Forest i Lynde Wheeler
Influències	Rudolf Clausius i François Jacques Dominique Massieu
Obra
Obres destacables Energia de Gibbs Equació de Gibbs-Duhem Estat de Gibbs Regla de les fases de Gibbs Potencial de Gibbs-Duhem Equació de Gibbs-Thomson Relació de Gibbs-Helmholtz Mostreig de Gibbs Lema de Gibbs Mesura de Gibbs Isoterma de Gibss Fenomen Gibbs Efecte de Gibbs-Donnan Algorisme de Gibbs Paradoxa de Gibbs Desigualtat de Gibbs Distribució de Gibbs (1901) Vector Analysis (1902) Elementary Principles in Statistical Mechanics
Estudiant doctoral	Edwin Bidwell Wilson, Irving Fisher i Henry Andrews Bumstead
Localització dels arxius	Biblioteca Beinecke de Llibres Estranys i Manuscrits
Família
Cònjuge	cap valor
Pares	Josiah Willard Gibbs   i Mary Ann Fox Gibbs
Premis
(1901)  Medalla Copley (4 març 1897)  Membre estranger de la Royal Society (1880)  Premi Rumford
Signatura

Josiah Willard Gibbs (New Haven, 11 de febrer de 1839 - New Haven, 28 d'abril de 1903) fou un físic, químic i matemàtic estatunidenc, professor de la Universitat Yale, considerat un dels fundadors de la termodinàmica així com de la química física.

El seu pare, de nom idèntic, era un distingit filòleg, professor de sagrades escriptures al Yale College (que el 1887 va esdevenir la universitat Yale) i ell va estudiar en aquesta institució, on va rebre, l'any 1863, el primer doctorat en Filosofia atorgat en enginyeria als Estats Units por la seva tesi “On the Form of the Teeth of Wheels in Spur Gearing" en la qual feia servir mètodes geomètrics per investigar la optimització del disseny dels engranatges.

Els tres anys següents va ser professor de física i llatí a Yale i va continuar interessant-se pels temes d'enginyeria, arribant a patentar el 1866 un fre pels vagons ferroviaris. L'agost d'aquest mateix any, va deixar New Haven per anar tres anys a Europa en viatge d'estudis. Va estar un curs a cadascuna de les universitats de París, Berlín i Heidelberg, consecutivament.

Els dos anys següents del seu retorn a New Haven no va tenir una feina fixa, donant classes particulars de francès o treballant en la millora d'algun enginy mecànic. Finalment el 1871 va ser nomenat professor de física matemàtica a Yale, universitat a la que va restar unit la resta de la seva vida. Mai es va casar, vivia a la casa familiar amb la seva germana i el seu marit que era bibliotecari de Yale, no socialitzava gaire i va publicar poc perquè el seu afany de perfeccionisme l'obligava a una claredat, rigor i economia de paraules que ho feia molt difícil.

Quan a Albert Einstein li van preguntar quin era el pensador més potent que havia conegut va contestar, sense dubtar, Lorentz; però, a continuació, va confessar que no havia conegut Willard Gibbs i que, de ser així, potser els hauria d'haver posat al mateix nivell.

Com a matemàtic, va inventar l'anàlisi vectorial. En gran part és gràcies a Gibbs que moltes de les teories físiques i químiques han sigut desenvolupades, perquè l'anàlisi vectorial ha sigut una gran ajuda. Les seves investigacions sobre aquesta matèria es van publicar entre 1876 i 1878 en els annals de l'Acadèmia de Ciències de Connecticut, en el seu estat natal, però no es van divulgar a Europa fins a l'any 1890, gràcies al químic alemany Wilhelm Ostwald.

El 1901, el seu alumne Edwin Bidwell Wilson, va editar i publicar les seves classes amb el títol de Vector Analysis. El 1902 va publicar el seu llibre Elementary Principles in Statistical Mechanics, que pot ser considerat com un pont entre dues eres de la física: la física clàssica i la física moderna.

En aquesta data ja s'havien obtingut els principals avenços en termodinàmica, però es va reconèixer a Gibbs la prioritat dels seus descobriments. Per aquests descobriments li van atorgar la major distinció possible donada per la comunitat científica internacional d'aquell temps, donada només a un científic l'any: la medalla Copley de la Royal Society de Londres.

Vegeu també

• Ciència: Teoria de la informació, entropia en Teoria de la informació
• Electricitat: Equacions de Maxwell
• Matemàtiques: Fenomen de Gibbs, mostreig de Gibbs
• Fisicoquímica: Estats d'agregació de la materia, regla de les fases de Gibbs, mecànica estadística, energia de Gibbs, entalpia
• Persones: Gilbert N. Lewis, William Rowan Hamilton, Lars Onsager, Ludwig Boltzmann, William Stanley, Oliver Heaviside

Bibliografia

• Dais, Photis «Josiah Willard Gibbs and Pierre Maurice Duhem: two diverging personalities, and scientific styles» (en anglès). Annals of Science, Vol. 82, Num. 4, 2025, pàg. 693-752. DOI: 10.1080/00033790.2024.2332884. ISSN: 0003-3790.
• Deltete, Robert J. «Josiah Willard Gibbs (1839-1903)» (en anglès). Philosophy of Chemistry, Vol. 6, 2012, pàg. 89-100. DOI: 10.1016/B978-0-444-51675-6.50008-6. ISSN: 1878-9846.
• Klein, Martin J. «The Scientific Style of J. Willard Gibbs». A: Peter L. Duren, Richard Askey, Uta C. Merzbach (eds.). A Century of Mathematics in America, Part 2 (en anglès). American Mathematical Society, 1989, p. 99-120. ISBN 0-8218-0130-9. 
• Klein, M.J.. «The physics of J. Willard Gibbs in His Time». A: D.G. Caldi, G.D. Mostow (eds.). Proceedings of the Gibbs Symposium (en anglès). American Mathematical Society, 1990, p. 1-22. ISBN 0-8218-0157-0. 
• Kumaran, V. «Josiah Willard Gibbs» (en anglès). Resonance, Vol. 12, Num. 7, 2007, pàg. 4-11. ISSN: 0971-8044.
• Mafé Matoses, Salvador; de la Rubia, Juan. «Factor de Gibbs: col·lectiu gran canònic». A: Manual de Física Estadística. Universitat de València, 1998, p. 101-128. ISBN 9788437034829. 
• Murthy, K P N «Josiah Willard Gibbs and his Ensembles». Resonance, Vol. 12, Num. 7, 2007, pàg. 12-26. ISSN: 0971-8044.
• Navarro Veguillas, Luis «Mi clásico favorito: Josiah Willard Gibbs» (en castellà). Revista Española de Física, Vol. 27, Num. 4, 2013, pàg. 60-67. ISSN: 0213-862X.
• Ott, J. Bevan; Boerio-Goates, Juliana. Chemical Thermodynamics: Principles and Applications (en anglès). Elsevier, 2000. ISBN 0-12-530990-2. 
• Phelps Wheeler, Lynde. Josiah Willard Gibbs: the history of a great mind (en anglès). Archon Books, 1970. ISBN 9780208008268. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Josiah Willard Gibbs» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Klein, Martin J. «Gibbs, Josiah Willard» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 agost 2017].
• Crowther, J.G. «J. Willard Gibbs» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2008. [Consulta: 25 agost 2017].