William Rowan Hamilton
 William Rowan Hamilton |
|
|---|---|
 |
|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement | 4 d'agost de 1805 Dublín, Irlanda |
| Mort | 2 de setembre de 1865 (als 60 anys) Dublín, Irlanda |
| Sepultura | Cementiri Mount Jerome (Dublín) 53° 19′ 28″ N, 6° 16′ 56″ O / 53.324462°N,6.282200°O |
| Ciutadania | Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda |
| Alma mater | Trinity College (Dublín) |
| Es coneix per | Quaternions Hamiltonià Principi de Hamilton Mecànica hamiltoniana Equació de Hamilton-Jacobi Camí hamiltonià Símbol nabla Formulació hamiltoniana |
| Activitat professional | |
| Camp de treball | matemàtiques i mecànica |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Trinity College (Dublín) |
| Va influir a | John Thomas Graves |
| Altres dades personals | |
| Cònjuge | Helen Maria Bayly |
| Pares | Archibald Hamilton i Sarah Hutton |
| Premis i reconeixements | |
| Royal Medal (1835) | |
 |
|
William Rowan Hamilton (1805-1865) va ser un matemàtic, físic i astrònom britànic irlandès.
Vida i Obra[modifica | modifica el codi]
Hamilton va ser educat per la seva mare i el seu oncle, el Rv. James Hamilton, rector a la ciutat de Trim (Comtat de Meath) fins al seu ingrés al Trinity College (Dublín) amb 18 anys, quan la seva intel·ligència ja havia cridat l'atenció de l'astrònom John Brinkley.[1]
El 1826 es va graduar amb nota òptima tan en ciències com en humanitats, tot i haver sofert durant els seus anys d'estudi un fort desengany amorós.[2] L'any següent era nomenat professor d'astronomia i director de l'observatori astronòmic de Dunsink, càrrec que portava aparellat el de Astrònom Reial d'Irlanda.[3]
Els anys següents els va dedicar a l'estudi de l'òptica i la dinàmica, publicant diversos articles als Philosophical Transactions de la Royal Society.
El 1843, mentre passejava als afores de Dublín, creuant el pont de Broome, se li va acudir de repent la idea per la que serà sempre recordat: els quaternions i la fórmula per multiplicar-los, fet que va permetre desenvolupar l'àlgebra dels nombres complexos.[4]
Hamilton va ser president de l'Acadèmia Reial d'Irlanda entre 1837 i 1846 i membre de la British Association for the Advancement of Science.[5]
Referències[modifica | modifica el codi]
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- O'Connor, John J; Robertson, Edmund F. «William Rowan Hamilton 1805-1865». A: Mark McCartney, Andrew Whitaker (eds.). Physicists of Ireland: Passion and Precision (en (anglès)). CRC Press, 2003, p. 61-68. ISBN 978-1-4200-3317-5.
- Wilkins, David R. «William Rowan Hamilton: mathematical genius» (en (anglès)). Physics World, Vol. 18, Num. 8, 2005, pàg. 33-36. ISSN: 0953-8585.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Rowan Hamilton» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
- Hankins, Thomas L. «Hamilton, William Rowan». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 gener 2017].
|
||||||
