William Rowan Hamilton

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSir Modifica el valor a Wikidata
William Rowan Hamilton
William Rowan Hamilton painting.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 agost 1805 Modifica el valor a Wikidata
Dublín Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1865 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Dublín Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMount Jerome Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicIrlandesos Modifica el valor a Wikidata
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióTrinity College Dublín
Westminster School
Universitat de Dublín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, mecànica i astronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, acadèmic, professor d'universitat, astrònom, físic, físic teòric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia de Ciències de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJohn Brinkley Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
CònjugeHelen Maria Bayly (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsWilliam Edwin Hamilton (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareArchibald Rowan-Hamilton (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

William Rowan Hamilton (Dublín, 4 d'agost de 1805 Dublín, 2 de setembre de 1865)[1] va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès. Destaquen les seves contribucions en el camp de l'òptica, la dinàmica i l'àlgebra, en particular la descoberta de l'àlgebra dels quaternions, teoria que s'ha mostrat significativa en el desenvolupament de la mecànica quàntica.

Va treballar tant en matemàtiques pures com en matemàtiques per a la física. Va fer importants contribucions a l'òptica, la mecànica clàssica i l'àlgebra. Encara que Hamilton no era un físic, el seu treball va ser de gran importància per a la física, en particular la seva reformulació de la mecànica newtoniana, anomenada mecànica hamiltoniana que ha demostrat ser fonamental per a l'estudi modern de les teories clàssiques de camps com l'electromagnetisme i per al desenvolupament de la mecànica quàntica. En matemàtiques pures, és més conegut com l'inventor dels quaternions.

Educació[modifica]

Hamilton va ser educat per la seva mare i el seu oncle, el reverend James Hamilton, rector a la ciutat de Trim (Comtat de Meath) fins al seu ingrés al Trinity College (Dublín) amb 18 anys, quan la seva intel·ligència ja havia cridat l'atenció de l'astrònom John Brinkley.[2] El 1826 es va graduar amb nota òptima tan en ciències com en humanitats, tot i haver sofert durant els seus anys d'estudi un fort desengany amorós.[3]

Astronomia[modifica]

En 1827 fou nomenat professor d'astronomia i director de l'observatori astronòmic de Dunsink, càrrec que portava aparellat el d'Astrònom Reial d'Irlanda,[4] càrrec que va exercir tota la vida.[5] En els seus primers anys a Dunsink, Hamilton va observar el cel amb força regularitat. L'astronomia observacional en aquells temps consistia principalment en mesurar la posició de les estrelles, cosa que no era massa interessant per a una ment matemàtica. Però la raó principal per deixar l'observació regular completament al seu assistent d'astronomia Charles Thompson va ser que Hamilton patia sovint de malalties després d'haver observat. Avui dia Hamilton no és vist com un dels grans astrònoms, però en vida ho va ser.[6] Les seves conferències d'introducció a l'astronomia van ser famoses; a més dels seus estudiants, van atreure molts estudiosos i poetes, i fins i tot dames, en aquells dies una gesta notable.[7] La poeta Felicia Hemans va escriure el seu poema The Prayer of the Lonely Student després d'escoltar una de les seves conferències.[7]

Científic[modifica]

Placa commemorativa al pont de Broome

Després de graduar-se es dedicar a l'estudi de l'òptica i la dinàmica, publicant diversos articles als Philosophical Transactions de la Royal Society. Hamilton va ser president de l'Acadèmia Reial d'Irlanda entre 1837 i 1846 i membre de la British Association for the Advancement of Science.[8]

La carrera científica de William Rowan Hamilton va incloure l'estudi de l'òptica geomètrica, la mecànica clàssica, l'adaptació de mètodes dinàmics en sistemes òptics, l'aplicació de mètodes de quaternions i vectors a problemes de mecànica i geometria, desenvolupament de teories de funcions de parella algebraiques conjugades (en què els nombres complexos són construïts com a parells ordenats de nombres reals), solubilitat d'equacions polinomials i polinomi quíntic general resoluble per radicals, anàlisi de funcions fluctuants (i les idees de l'anàlisi de Fourier), operadors lineals sobre quaternions i demostració d'un resultat per operadors lineals en l'espai de quaternions (que és un cas especial del teorema general que avui es coneix com el teorema de Cayley-Hamilton). Hamilton també va inventar el "càlcul icosià", que va utilitzar per investigar camins de vora tancat en un dodecaedre que visiten cada vèrtex exactament una vegada.

El 1843, mentre passejava als afores de Dublín, creuant el pont de Broome, se li va acudir de sobte la idea per la que serà sempre recordat: els quaternions i la fórmula per multiplicar-los,[9] fet que va permetre desenvolupar l'àlgebra dels nombres complexos.[10]

Vida familiar[modifica]

Mentre assistia al Trinity College, Hamilton va proposar matrimoni a la germana del seu amic, que el va rebutjar i es va posar malalt i deprimit i gairebé es va suïcidar. Va ser rebutjat de nou el 1831 per Ellen de Vere, germana del poeta Aubrey Thomas de Vere i finalment la seva proposta a Helen Marie Bayly, filla d'un predicador, va ser acceptada i es van casar el 1833. Van tenir tres fills, William Edwin Hamilton, Archibald Henry i Helen Elizabeth.[11] Durant tota la seva vida, Hamilton va ser un devot membre de l'Església d'Anglaterra, que llavors era l'església establerta a Irlanda.[12]

Referències[modifica]

  1. «Sir William Rowan Hamilton». [Consulta: 28 març 2020].
  2. O'Connor i Robertson, 2003, p. 61.
  3. O'Connor i Robertson, 2003, p. 62.
  4. Wilkins, 2005, p. 34.
  5. Graves, 1882, p. 404.
  6. Graves, 1885, p. 387.
  7. 7,0 7,1 Graves, 1882, p. 655.
  8. Wilkins, 2005, p. 36.
  9. Cedó Giné, Ferran «La conjectura de Köthe: un dels problemes oberts més antics de la teoria d'anells». Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, 24, 2, 2009, pàg. 86.
  10. Wilkins, 2005, p. 35.
  11. O’Donnell, Sean. William Rowan Hamilton: Portrait of a Prodigy. Dublin: Boole Press, 1983. ISBN 0-906783-06-2. 
  12. «Chapter 3: "Sir William Rowan Hamilton" - Lectures on Ten British Mathematicians - Alexander MacFarlane». [Consulta: 26 abril 2021].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Rowan Hamilton» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Hankins, Thomas L. «Hamilton, William Rowan». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 gener 2017].