William Rowan Hamilton

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaWilliam Rowan Hamilton
William Rowan Hamilton painting.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 agost 1805 Modifica el valor a Wikidata
Dublín Modifica el valor a Wikidata
Mort2 setembre 1865 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Dublín Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentMount Jerome Cemetery Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAnglicanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióTrinity College Dublín
Westminster School
Universitat de Dublín Modifica el valor a Wikidata
Conegut perQuaternions
Hamiltonià
Principi de Hamilton
Mecànica hamiltoniana
Equació de Hamilton-Jacobi
Camí hamiltonià
Símbol nabla
Formulació hamiltoniana
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i mecànica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic, físic, astrònom, acadèmic, professor d'universitat i físic teòric Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia de Ciències de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Influències en
Família
FillsWilliam Edwin Hamilton (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

William Rowan Hamilton (Dublín, 4 d'agost de 1805 Dublín, 2 de setembre de 1865)[1] va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès. Destaquen les seves contribucions en el camp de l'òptica, la dinàmica i l'àlgebra, en particular la descoberta de l'àlgebra dels quaternions, teoria que s'ha mostrat significativa en el desenvolupament de la mecànica quàntica.

Vida i Obra[modifica]

Hamilton va ser educat per la seva mare i el seu oncle, el Rv. James Hamilton, rector a la ciutat de Trim (Comtat de Meath) fins al seu ingrés al Trinity College (Dublín) amb 18 anys, quan la seva intel·ligència ja havia cridat l'atenció de l'astrònom John Brinkley.[2]

El 1826 es va graduar amb nota òptima tan en ciències com en humanitats, tot i haver sofert durant els seus anys d'estudi un fort desengany amorós.[3] L'any següent era nomenat professor d'astronomia i director de l'observatori astronòmic de Dunsink, càrrec que portava aparellat el de Astrònom Reial d'Irlanda.[4]

Els anys següents els va dedicar a l'estudi de l'òptica i la dinàmica, publicant diversos articles als Philosophical Transactions de la Royal Society.

Placa commemorativa al pont de Broome

El 1843, mentre passejava als afores de Dublín, creuant el pont de Broome, se li va acudir de sobte la idea per la que serà sempre recordat: els quaternions i la fórmula per multiplicar-los, fet que va permetre desenvolupar l'àlgebra dels nombres complexos.[5]

Hamilton va ser president de l'Acadèmia Reial d'Irlanda entre 1837 i 1846 i membre de la British Association for the Advancement of Science.[6]

Referències[modifica]

  1. «Sir William Rowan Hamilton». [Consulta: 28 març 2020].
  2. O'Connor & Robertson, pàgina 61.
  3. O'Connor & Robertson, pàgina 62.
  4. Wilkins, pàgina 34.
  5. Wilkins, pàgina 35.
  6. Wilkins, pàgina 36.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Rowan Hamilton» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Hankins, Thomas L. «Hamilton, William Rowan». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 gener 2017].