William Rowan Hamilton

Sir
William Rowan Hamilton

Biografia
Naixement	4 agost 1805 Dublín
Mort	2 setembre 1865 (60 anys) Dublín
Sepultura	Mount Jerome Cemetery
Dades personals
Grup ètnic	Irlandesos
Religió	Anglicanisme
Formació	Trinity College Dublín Westminster School Universitat de Dublín
Conegut per	Quaternions Hamiltonià Principi de Hamilton Mecànica hamiltoniana Equació de Hamilton-Jacobi Camí hamiltonià Símbol nabla Formulació hamiltoniana
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, mecànica i astronomia
Ocupació	Matemàtic, físic, astrònom, acadèmic, professor d'universitat i físic teòric
Ocupador	Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1864–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1841–) Acadèmia Prussiana de les Ciències (1839–) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (1837–) Reial Acadèmia d'Irlanda Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Royal Society
Professors	John Brinkley
Influències	Zerah Colburn
Influències en	John Thomas Graves
Família
Cònjuge	Helen Maria Bayly (en)
Fills	William Edwin Hamilton (en)
Premis (1864)  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1835)  Medalla de la Royal Society (1834, 1848)  Cunningham Medal (en)  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències

William Rowan Hamilton (Dublín, 4 d'agost de 1805 – Dublín, 2 de setembre de 1865) va ser un matemàtic, físic i astrònom irlandès. Destaquen les seves contribucions en el camp de l'òptica, la dinàmica i l'àlgebra, en particular la descoberta de l'àlgebra dels quaternions, teoria que s'ha mostrat significativa en el desenvolupament de la mecànica quàntica.

Vida i Obra

Hamilton va ser educat per la seva mare i el seu oncle, el Rv. James Hamilton, rector a la ciutat de Trim (Comtat de Meath) fins al seu ingrés al Trinity College (Dublín) amb 18 anys, quan la seva intel·ligència ja havia cridat l'atenció de l'astrònom John Brinkley.

El 1826 es va graduar amb nota òptima tan en ciències com en humanitats, tot i haver sofert durant els seus anys d'estudi un fort desengany amorós. L'any següent era nomenat professor d'astronomia i director de l'observatori astronòmic de Dunsink, càrrec que portava aparellat el de Astrònom Reial d'Irlanda.

Els anys següents els va dedicar a l'estudi de l'òptica i la dinàmica, publicant diversos articles als Philosophical Transactions de la Royal Society.

Placa commemorativa al pont de Broome

El 1843, mentre passejava als afores de Dublín, creuant el pont de Broome, se li va acudir de sobte la idea per la que serà sempre recordat: els quaternions i la fórmula per multiplicar-los, fet que va permetre desenvolupar l'àlgebra dels nombres complexos.

Hamilton va ser president de l'Acadèmia Reial d'Irlanda entre 1837 i 1846 i membre de la British Association for the Advancement of Science.

Bibliografia

• Hamilton, William Rowan. Arthur Conway, J.I. Synge (eds.). The Mathematical Papers of Sir William Rowan Hamilton (en anglès). Royal Irish Academy, 1931. 
• O'Connor, John J; Robertson, Edmund F. «William Rowan Hamilton 1805-1865». A: Mark McCartney, Andrew Whitaker (eds.). Physicists of Ireland: Passion and Precision (en (anglès)). CRC Press, 2003, p. 61-68. ISBN 978-1-4200-3317-5. 
• Wilkins, David R. «William Rowan Hamilton: mathematical genius» (en (anglès)). Physics World, Vol. 18, Num. 8, 2005, pàg. 33-36. ISSN: 0953-8585.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Rowan Hamilton» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Hankins, Thomas L. «Hamilton, William Rowan». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 31 gener 2017].