Henri Poincaré

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Henri Poincaré
Henri Poincaré-2.jpg
Naixement 29 d'abril de 1854
Nancy, França
Mort 17 de juliol de 1912(1912-07-17) (als 58 anys)
París, França
Nacionalitat Flag of France.svg Francesa
Alma mater Lycée Nancy
École Polytechnique
École des Mines
Es coneix per Conjectura de Poincaré
Problema dels tres cossos
Topologia
Teoria de la relativitat especial
Teorema de Poincaré-Hopf
Dualitat de Poincaré
Teorema di Poincaré-Birkhoff-Witt
Desigualitat de Poincaré
Series de Hilbert–Poincaré
Tensor de Poincaré
Nombre rotacional
Nombre de Betti
Teoria del Caos
Teorema de Poincaré-Bendixson
Mètode de Poincaré–Lindstedt
Recurrència de Poincaré
Ocupació matemàtic, filòsof, astrònom, físic, enginyer, filòsof de la ciència, topòleg i catedràtic d'universitat
Institució Universitat de Caen
La Sorbonne
Bureau des Longitudes
Director de tesi Charles Hermite
Estudiants de doctorat Louis Bachelier
Dimitrie Pompeiu
Mihailo Petrović
Guardons
Medalla d’or de la Royal Astronomical Society 1900
Medalla Sylvester 1901
Medalla Matteucci 1905
Medalla Bruce 1911
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Henri Poincaré (Nancy, França, 1854París, 1912), matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a mecànica celeste.

Va ingressar en el Polytechnique en 1873, va continuar els seus estudis en l'Escola de Mines sota la tutela de Charles Hermite, i es va doctorar en matemàtiques en 1879. Va ser nomenat professor de física matemàtica a La Sorbona (1881), lloc que va mantenir fins a la seva mort. Abans d'arribar als trenta anys va desenvolupar el concepte de funcions automorfes, que va usar per a resoldre equacions diferencials lineals de segon ordre amb coeficients algebraics. En 1895 va publicar el seu Analysis situs, un tractat sistemàtic sobre topologia. La conjectura de Poincaré és un dels problemes recentment resolts més desafiadors de la topologia algebraica. Ha estat descrit sovint com l'últim universalista de la disciplina matemàtica.

En l'àmbit de les matemàtiques aplicades va estudiar nombrosos problemes sobre òptica, electricitat, telegrafia, capil·laritat, elasticitat, termodinàmica, teoria de la relativitat i cosmologia. En el camp de la mecànica va elaborar diversos treballs sobre les teories de la llum i les ones electromagnètiques i va contribuir al desenvolupament, al costat d'Albert Einstein i Hendrik Antoon Lorentz, de la teoria de la relativitat restringida. Poincaré fou el primer a considerar la possibilitat del comportament caòtic en sistemes deterministes, en el seu treball sobre òrbites planetàries. Aquest treball va tenir poc interès fins que va començar l'estudi modern de la dinàmica caòtica en 1963.

En 1889 va ser premiat pels seus treballs sobre el problema dels tres cossos. Alguns dels seus treballs més importants inclouen els tres volums de Els nous mètodes de la mecànica celeste (Les méthodes nouvelles de la mécanique céleste), publicats entre 1892 i 1899, i Lliçons de mecànica celeste (Leçons de mécanique céleste, 1905). També va escriure nombroses obres de divulgació científica i d'epistemologia que van arribar a gaudir d'una gran popularitat, com Ciència i hipòtesi (1901), Ciència i mètode (1908) i El valor de la ciència (1904).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Poincaré Modifica l'enllaç a Wikidata