Henri Poincaré

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHenri Poincaré
Henri Poincaré-2.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 29 d'abril de 1854
Nancy, França
Mort 17 de juliol de 1912 (58 anys)
París, França
Sepultura Cementiri de Montparnasse
Nacionalitat Flag of France.svg Francesa
Alma mater Lycée Nancy
École Polytechnique
École des Mines
Es coneix per Conjectura de Poincaré
Problema dels tres cossos
Topologia
Teoria de la relativitat especial
Teorema de Poincaré-Hopf
Dualitat de Poincaré
Teorema di Poincaré-Birkhoff-Witt
Desigualitat de Poincaré
Series de Hilbert–Poincaré
Tensor de Poincaré
Nombre rotacional
Nombre de Betti
Teoria del Caos
Teorema de Poincaré-Bendixson
Mètode de Poincaré–Lindstedt
Recurrència de Poincaré
Activitat professional
Camp de treball Geometria algebraica, anàlisi matemàtica, geometria i topologia
Ocupació Matemàtic, filòsof, astrònom, físic, enginyer, filòsof de la ciència, topòleg i catedràtic d'universitat
Organització Universitat de Caen
La Sorbonne
Bureau des Longitudes
Deixebles Louis Bachelier i Dimitrie Pompeiu
Batalles/guerres Guerra francoprussiana
Obra
Estudiants de doctorat Louis Bachelier
Dimitrie Pompeiu
Mihailo Petrović
Dades familiars
Cònjuge Jeanne-Louise Poulain d'Annecy
Fills Jeanne Poincaré
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Henri Poincaré (Nancy, França, 1854París, 1912), matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a mecànica celeste.

Va ingressar en el Polytechnique en 1873, va continuar els seus estudis en l'Escola de Mines sota la tutela de Charles Hermite, i es va doctorar en matemàtiques en 1879. Va ser nomenat professor de física matemàtica a La Sorbona (1881), lloc que va mantenir fins a la seva mort. Abans d'arribar als trenta anys va desenvolupar el concepte de funcions automorfes, que va usar per a resoldre equacions diferencials lineals de segon ordre amb coeficients algebraics. En 1895 va publicar el seu Analysis situs, un tractat sistemàtic sobre topologia. La conjectura de Poincaré és un dels problemes recentment resolts més desafiadors de la topologia algebraica. Ha estat descrit sovint com l'últim universalista de la disciplina matemàtica.

En l'àmbit de les matemàtiques aplicades va estudiar nombrosos problemes sobre òptica, electricitat, telegrafia, capil·laritat, elasticitat, termodinàmica, teoria de la relativitat i cosmologia. En el camp de la mecànica va elaborar diversos treballs sobre les teories de la llum i les ones electromagnètiques i va contribuir al desenvolupament, al costat d'Albert Einstein i Hendrik Antoon Lorentz, de la teoria de la relativitat restringida. Poincaré fou el primer a considerar la possibilitat del comportament caòtic en sistemes deterministes, en el seu treball sobre òrbites planetàries. Aquest treball va tenir poc interès fins que va començar l'estudi modern de la dinàmica caòtica en 1963.

En 1889 va ser premiat pels seus treballs sobre el problema dels tres cossos. Alguns dels seus treballs més importants inclouen els tres volums de Els nous mètodes de la mecànica celeste (Les méthodes nouvelles de la mécanique céleste), publicats entre 1892 i 1899, i Lliçons de mecànica celeste (Leçons de mécanique céleste, 1905). També va escriure nombroses obres de divulgació científica i d'epistemologia que van arribar a gaudir d'una gran popularitat, com Ciència i hipòtesi (1901), Ciència i mètode (1908) i El valor de la ciència (1904).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Poincaré Modifica l'enllaç a Wikidata