Lars Edvard Phragmén

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLars Edvard Phragmén
Phragmen1.jpg
Biografia
Naixement 2 setembre 1863
Örebro (Suècia)
Mort 14 març 1937 (73 anys)
Estocolm (Suècia)
Formació Universitat d'Uppsala
Activitat
Ocupació Matemàtic i professor d'universitat
Ocupador Allmänna Livförsäkringsbolaget (1908–1933)
Försäkringsinspektionen (1903–1909)
Universitat d'Estocolm (1892–1904)
Professors Gösta Mittag-Leffler
Obra
Obres destacables
Família
Cònjuge Gyda Josephine Mathilde Sohlberg
Fills Gösta Phragmén
Pare Lars Jakob Phragmén i Hedvig Amalia Fernander
Modifica les dades a Wikidata

Lars Edvard Phragmén (Örebro, 2 de setembre de 1863 Estocolm, 14 de març de 1937) va ser un matemàtic suec que va ser secretari editorial de la revista Acta Mathematica.

Vida i obra[modifica]

Phragmén era fill d'un rofessor de matemàtiques de l'institut d'Örebro, uns 200 quilòmetres a l'oest d'Estocolm. El 1882 va ingressar a la universitat d'Uppsala, però l'any següent es va traslladar a la d'Estocolm, on va ser deixeble de Gösta Mittag-Leffler qui va descobrir en ell un gran potencial, confiant-li el 1888 el càrrec de secretaria d'edició de la seva revista Acta Mathematica.[1] L'any següent, va fer una important aportació en descobrir un greu error que hi havia en un article d'Henri Poincaré sobre el problema dels tres cossos.[2]

A partir de la mort de Sófia Kovalévskaia (1891),[3] va ocupar el seu lloc de professor de matemàtiques a la universitat d'Estocolm, però el 1904 va deixar la docència per incorporar-se al negoci de les assegurances.[4] De 1904 a 1908 va ser director de la inspecció estatal d'assegurances i, a partir de 1908, va ser president d'una important companyia d'assegurances sueca.[5] També va ser president de la societat sueca d'actuaris.

Les seves aportacions més importants rauen en l'anàlisi complexa i és recordat, sobre tot, pel Principi de Phragmén-Lindêlöf per demostrar els límits d'una funció holomorfa.[6] Phragmén també es va interessar per la matemàtica actuarial[4] i per l'assignació eficient dels vots a diferents candidatures electorals.[7]

Referències[modifica]

  1. Mora; Oliver, 2015, p. 91.
  2. Janson, 2016, p. 70.
  3. Gårding, 1994, p. 113.
  4. 4,0 4,1 E., 1937, p. 440.
  5. Mora; Oliver, 2015, p. 94.
  6. Gårding, 1994, p. 113-115.
  7. Janson, 2016, p. 71.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]