Charles Hermite

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCharles Hermite
Charles Hermite circa 1901 edit.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 desembre 1822 Modifica el valor a Wikidata
Dieuze (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 1901 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E / 48.83806; 2.32694
Dades personals
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole Polytechnique
Conegut perTeorema de Hermite-Lindemann
Matriu hermítica
Polinomis d'Hermite
Operador hermític
Nombre e
Activitat
Camp de treballÀlgebra, teoria de nombres i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióÉcole Polytechnique
Universitat de París
Membre de
AlumnesJules Tannery i Mijalko Ciric (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHenri Poincaré
Thomas Joannes Stieltjes
Jules Tannery
Marie Humbert
Mihailo Petrovic
Henri Padé
Família
CònjugeLouise Bertrand (germana de Joseph Bertrand)
Premis

Find a Grave: 136472674 Modifica el valor a Wikidata

Charles Hermite (Dieuze, Lorena, 1822 — París, 14 de gener de 1901) va ser un matemàtic francès.

Va ser professor a l'Escola Politècnica de París i membre de l'Acadèmia de les Ciències Francesa. Va fer treballs especialment sobre funcions el·líptiques i teoria de nombres.[1]

Va ser el primer a demostrar que e és un nombre transcendent. Va ser professor, entre d'altres d'Henri Poincaré.

Publicacions[modifica]

  • "Sur quelques applications des fonctions elliptiques", Paris, 1855; Page images de Cornell.
  • "Cours d'Analyse de l'École Polytechnique. Première Partie", Paris: Gauthier–Villars, 1873.
  • "Cours professé à la Faculté des Sciences", editat per Andoyer, 4a ed., Paris, 1891; Page images de Cornell.
  • "Correspondance", editat per Baillaud and Bourget, Paris, 1905, 2 vols.; PDF copy de UMDL.
  • "Œuvres de Charles Hermite", editat per Picard for the Academy of Sciences, 4 vols., Paris: Gauthier–Villars, 1905,[2] 1908,[3] 1912[4] and 1917; PDF copy de UMDL.
  • "Œuvres de Charles Hermite", de Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00328-5.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Charles Hermite». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Pierpont, James «Review: Oeuvres de Charles Hermite, publiées sous les auspices del'Académie des Sciences par EMILE PICARD. Vol. I». Bull. Amer. Math. Soc., 13, 4, 1907, pàg. 182–190.
  3. Pierpont, James «Review: Oeuvres de Charles Hermite. Vol II». Bull. Amer. Math. Soc., 16, 7, 1910, pàg. 370–377.
  4. Pierpont, James «Review: Oeuvres de Charles Hermite. Vol III». Bull. Amer. Math. Soc., 19, 2, 1912, pàg. 83–84.

Bibliografia[modifica]

  • Archibald, Thomas. «Charles Hermite and German Mathematics in France». A: Karen Hunger Parshall, Adrian Clifford Rice (eds.). Mathematics Unbound: The Evolution of an International Mathematical Research Community (en (anglès)). American Mathematical Society, 2002, p. 122-137. ISBN 0-8218-2124-5. 
  • Goldstein, Catherine «Charles Hermite's stroll through the Galois Fields» (en (anglès)). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 17, Num. 2, 2011, pàg. 263-270. ISSN: 1262-022X.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Hermite
  • «Charles Hermite». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Charles Hermite» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Freudenthal, Hans. «Hermite, Charles». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 febrer 2017].