Charles Hermite

De Viquipèdia
Infotaula de personaCharles Hermite
Charles Hermite.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 desembre 1822 Modifica el valor a Wikidata
Dieuze (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 gener 1901 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E / 48.83806; 2.32694
192è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1r gener 1890 – 31 desembre 1890
← Alfred Des CloizeauxPierre Étienne Simon Duchartre → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Polytechnique
Conegut perTeorema de Hermite-Lindemann
Matriu hermítica
Polinomis d'Hermite
Operador hermític
Nombre e
Activitat
Camp de treballÀlgebra, teoria de nombres i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióÉcole Polytechnique
Universitat de París
Membre de
AlumnesJules Tannery i Mijalko Ciric (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralHenri Poincaré
Thomas Joannes Stieltjes
Jules Tannery
Marie Humbert
Mihailo Petrovic
Henri Padé
Família
CònjugeLouise Bertrand (germana de Joseph Bertrand)
ParentsMarcel Alexandre Bertrand (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 136472674 Modifica el valor a Wikidata

Charles Hermite (Dieuze, Lorena, 24 de desembre de 1822París, 14 de gener de 1901),[1] va ser un matemàtic francès.

Va ser professor a l'Escola Politècnica de París i membre de l'Acadèmia de les Ciències Francesa. Va fer treballs especialment sobre funcions el·líptiques i teoria de nombres.[2]

Va ser el primer a demostrar que e és un nombre transcendent. Va ser professor, entre d'altres d'Henri Poincaré.

Publicacions[modifica]

  • "Sur quelques applications des fonctions elliptiques", Paris, 1855; Page images de Cornell.
  • "Cours d'Analyse de l'École Polytechnique. Première Partie", Paris: Gauthier–Villars, 1873.
  • "Cours professé à la Faculté des Sciences", editat per Andoyer, 4a ed., Paris, 1891; Page images de Cornell.
  • "Correspondance", editat per Baillaud and Bourget, Paris, 1905, 2 vols.; PDF copy de UMDL.
  • "Œuvres de Charles Hermite", editat per Picard for the Academy of Sciences, 4 vols., Paris: Gauthier–Villars, 1905,[3] 1908,[4] 1912[5] and 1917; PDF copy de UMDL.
  • "Œuvres de Charles Hermite", de Cambridge University Press, 2009; ISBN 978-1-108-00328-5.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Asimov, Isaac. «Hermite, Charles». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 200. ISBN 8429270043. 
  2. «Charles Hermite». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Pierpont, James «Review: Oeuvres de Charles Hermite, publiées sous les auspices del'Académie des Sciences par EMILE PICARD. Vol. I». Bull. Amer. Math. Soc., 13, 4, 1907, pàg. 182–190.
  4. Pierpont, James «Review: Oeuvres de Charles Hermite. Vol II». Bull. Amer. Math. Soc., 16, 7, 1910, pàg. 370–377.
  5. Pierpont, James «Review: Oeuvres de Charles Hermite. Vol III». Bull. Amer. Math. Soc., 19, 2, 1912, pàg. 83–84.

Bibliografia[modifica]

  • Archibald, Thomas. «Charles Hermite and German Mathematics in France». A: Karen Hunger Parshall, Adrian Clifford Rice (eds.). Mathematics Unbound: The Evolution of an International Mathematical Research Community (en (anglès)). American Mathematical Society, 2002, p. 122-137. ISBN 0-8218-2124-5. 
  • Goldstein, Catherine «Charles Hermite's stroll through the Galois Fields» (en (anglès)). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 17, Num. 2, 2011, pàg. 263-270. ISSN: 1262-022X.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Hermite