Augustin Louis Cauchy

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Augustin Louis Cauchy
Portrait of Augustin Louis Cauchy (1789-1857)- Mathematician, Physicist, and Astonomer (2550744825).jpg
Fotografia conservada a la Smithsonian Institution
Naixement 21 d'agost de 1789
París, França
Mort 22 de maig de 1857(1857-05-22) (als 67 anys)
Sceaux, França
Sepultura Cementiri de Sceaux
48° 46′ 46″ N, 2° 17′ 01″ E / 48.77944°N,2.28361°E / 48.77944; 2.28361
Alma mater École Polytechnique
Es coneix per Distribució de Cauchy
Equacions de Cauchy-Riemann
Problema de Cauchy
Producte de Cauchy
Successió de Cauchy
Teorema de Cauchy-Hadamard
Teorema de la integral de Cauchy
Teorema del valor mitjà de Cauchy
Valor principal de Cauchy
Ocupació Matemàtiques
Institució École Polytechnique
Universitat de Torí
Universitat de París
Cònjuge Aloïse de Bure
Pares Louis François Cauchy (1760-1848) i Marie Madeleine Desestre
Estudiants de doctorat Viktor Yakovlevich Bunyakovski
Francesco Faa' di Bruno
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Augustin Louis Cauchy (1789-1857) fou un matemàtic francès, conegut per haver estat el gran sistematitzador del càlcul.

Vida[modifica | modifica el codi]

Joventut i enginyer[modifica | modifica el codi]

Cauchy va néixer un mes després de l'esclat de la Revolució Francesa. El seu pare, de nom Louis François, que era un alt funcionari de la Policia de París, se'n va a viure a les seves possessions d'Arcueil quan el seu protector, el cap de la Policia de París, Louis Thiroux de Crosnes, fuig cap Anglaterra tement per la seva vida (de fet, serà guillotinat el 1794).[1] En aquesta tranquil·la vila, on també hi viuen Laplace i Berthollet, el seu pare li donarà els seus primers ensenyaments. Són temps difícils i la família passa força penúries, Cauchy contrau la verola i sembla que no s'adapta bé a aquesta situació de privacions i incerteses.[2]

Caigut Robespierre i finalitzat el Terror, la família torna a París i mentre Louis François es reincorpora a la burocràcia estatal amb força èxit, els seus infants continuen estudiant amb el seu pare que els hi prepara tota mena de materials didàctics.[3] Amb el cop d'estat del 18 de brumari, recolzat ferventment per Louis François, tot es capgira: Louis François és nomenat el 1800 secretari del Senat francès restablert per Napoleó, càrrec que no solament li reporta un molt bon salari, sinó també prestigi i relacions.[4] Mantindrà aquest càrrec fins al 1830 en que el succeeix el seu fill Eugène, qui el mantindrà fins al 1848.

Cauchy comença els seus estudis reglats a l'École Centrale du Pantheon l'any 1802, on s'interessa pels idiomes antics (llatí i grec) i obté nombroses mencions.[5] Però, al contrari que el seu pare i els seus germans Eugène i Alexander, tots ells advocats i experts en dret, Cauchy vol seguir una carrera científica. El seu pare no solament no s'hi oposa sinó que utilitza totes les seves influències per facilitar-li el terreny.[6] El 1804 comença els seus estudis de matemàtiques i el 1805 s'examina per l'ingrés a l'École Polytechnique, obtenint la segona millor nota de tots els candidats.[7] El seu examinador va ser Jean-Baptiste Biot.

Graduat el 1807, passa a l'École des ponts et chaussées on obté el títol d'enginyer civil el 1810. És destinat a Cherburg per a treballar en la construcció del port que necessitava Napoleó per la invasió d'Anglaterra. És en aquesta època que Cauchy comença a interessar-se per la matemàtica teòrica i, tot i que escriu sobre qüestions tècniques, comença a estudiar la teoria dels poliedres, a suggeriment de Lagrange,[8] i a ampliar la gamma de temes del seu interès.[9]

Maduresa i grans obres[modifica | modifica el codi]

El 1812, a causa d'una malaltia, potser psicosomàtica, retorna a París. Però ja no té intencions de retornar a Cherburg; aconsegueix una feina en la construcció del canal del Ourcq, sota la direcció de Pierre Simon Girard,[10] però fracassa en els seus primer intents d'obtenir un lloc acadèmic i docent.[11] Finalment, el 1815 aconsegueix una plaça de professor assistent a l'École Polytechnique, l'any següent guanya el premi de l'Acadèmia de Ciències i el 1817 és nomenat subtsitut de Jean-Baptiste Biot al Collège de France[12]

La caiguda de Bonaparte i la restauració monàrquica subsegüent donaran noves oportunitats al conservador Cauchy: en ser expulsats de l'Acadèmia de Ciències Monge i Carnot per les seves idees republicanes o napoleòniques, Cauchy és nomenat membre de l'Acadèmia per decret reial. L'acolliment dels seus membres antics és fred, ja que consideren Cauchy un arribista sense escrúpols.[13]

El 1818 es casa amb Aloïse de Bure i comença una època de tranquil·litat que el portarà a escriure els seus grans tractats, d'una exactitud inoïda fins aleshores, durant la dècada dels 1820's.[14] Aquests tractats, reconeguts arreu i traduïts a molts idiomes, són:[15]

tots ells publicats per l'editorial De Bure, propietat del seu sogre.[16]

Exili[modifica | modifica el codi]

La revolució de 1830 significa un canvi radical. No estant d'acord amb el règim sorgit de la revolució, Cauchy se'n va a Torí, abandonant la família, sota la protecció del Borbons que governen el territori i ocupa una càtedra de matemàtiques a la seva universitat per breu temps. El 1833 marxa a Bohèmia per a fer de preceptor del net i hereu de Carles X de França.[17] El 1834 la família es reunirà novament a Praga.

Retorn a França[modifica | modifica el codi]

El 1838, en complir els divuit anys l'hereu, la seva tasca és acabada i retorna a França. Malgrat els sues intents per ocupar un lloc en el món acadèmic, no ho aconsegueix per la seva oposició al rei Lluís Felip I de França. Es dedicarà a obres pies i caritatives.

La caiguda de Lluís Felip li permet, tot i que no té cap mena de sentiment republicà, ocupar la càtedra d'astronomia de la Universitat de París el 1849.[18]

Els últims anys de la seva vida són plens de controversies amb els seus col·legues, sobretot amb Liouville, Poncelet i Duhamel.[19]

Creences polítiques i religioses[modifica | modifica el codi]

Cauchy va ser durant tota la seva vida un monàrquic convençut i un catòlic intransigent, cosa que el va convertir en un personatge excepcional dins la comunitat científica de la seva època que era lliberal, republicana i, fins i tot, anticlerical. El propi Abel, que va estar a París el 1826, va dir:

« Cauchy és boig i no hi ha res que es pugui fer amb ell; malgrat això, és l'únic que sap com cal fer les matemàtiques. »
Niels Henrik Abel, 1826[20]

Els seus estrictes punts de vista catòlics el van portar a defensar els jesuïtes enfront de l'Acadèmia de Ciències en una sessió de 1825. La seva argumentació va ser objecte de mofa per la premsa lliberal, on Stendhal va escriure:

« El senyor Cauchy, jesuïta de vestit curt, s'ha encarregat avui de l'honorable missió de perseguir la fisiologia, ciència que havia avançat força darrerament amb els experiments dels senyors Flourens, Magendie i Edwards »
Stendhal, 1825[21]

A més, el seu catolicisme dogmàtic, anava acompanyat de comportaments molt poc generosos amb els seus col·legues i alumnes, com ho acredita la pèrdua de la memòria de Galois,[22] les seves discussions amb Poncelet, Duhamel i altres col·legues o aprofitar-se de les expulsions polítiques de Monge i Carnot per escalar posicions.

Obra[modifica | modifica el codi]

Cauchy va ser extremadament prolífic: a part dels llibres abans esmentats va escriure 789 articles i memòries, una xifra realment espectacular.[23]

Cauchy és generalment reconegut com el gran sintetitzador del càlcul; ell va ser qui va establir els fonaments del càlcul unificant-los sota el concepte de límit, desenvolupant l'àlgebra dels límits, el concepte de successió, la teoria de séries, la noció de convergència, el criteri per determinar-la, i la introducció rigorosa dels conceptes de derivada i integral.[24]

En aquest sentit, Cauchy va ser l'iniciador de la anàlisi complexa, resultat d'estendre la teoria de les funcions analítiques de Lagrange al camp complex; tasca en el que seguirien treballant matemàtics com Riemann o Weierstrass.[25]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mawhin, pàgina 5.
  2. Belhoste, pàgines 3-4.
  3. Belhoste, pàgines 5.
  4. Mawhin, pàgina 6.
  5. Belhoste, pàgines 7.
  6. Belhoste, pàgines 8.
  7. Krantz, pàgina 207.
  8. Mawhin, pàgina 8.
  9. Hormigón, pàgina 11.
  10. Belhoste, pàgina 35.
  11. Hormigón, pàgina 12.
  12. Krantz, pàgina 208.
  13. Mawhin, pàgina 10.
  14. Freudenthal, Dictionary of Scientific Biography.
  15. Gilain, pàgina 3.
  16. Mawhin, pàgina 12.
  17. Mawhin, pàgines 15-16.
  18. Mawhin, pàgina 17.
  19. Krantz, pàgina 209.
  20. Mawhin, pàgina 14.
  21. Mawhin, pàgina 13.
  22. Taton, pàgines 123 i ss.
  23. O'Connor i Robertson McTutor History of Mathematics
  24. Hormigón, pàgina 13.
  25. Hormigón, pàgina 26.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Les seves Oeuvres Complètes han estat editades en 28 volums sota la direcció científica de l'Acadèmia de Ciències per Gauthier-Villars (París, 1882-1974). Consultable en línia la 1a sèrie (volums I-XII, 1882-1900)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Augustin Louis Cauchy Modifica l'enllaç a Wikidata