Gaspard Monge

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGaspard Monge
Comte de Pèluse
Musée Rude 003.JPG
Estàtua de Monge per François Rude (1848)
Nom original (fr) Gaspard Monge
Biografia
Naixement 9 de maig de 1746
Beaune (França)
Mort 28 de juliol de 1818(1818-07-28) (als 72 anys)
París, França
Lloc d'enterrament Panteó de París 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 45″ E / 48.84611°N,2.34583°E / 48.84611; 2.34583
  President Sénat conservateur Tradueix

1806 – 1807
← Nicolas François de NeufchâteauBernard Germain de Lacépède →
  Membre del Senat conservador 

1799 – 1814
  Member of the Council of Five Hundred Tradueix 

1798 – 1799
Blason École polytechnique.jpg  Director Escola Politècnica

1798 – 1800
← Louis Bernard Guyton de MorveauLouis Bernard Guyton de Morveau →
Blason École polytechnique.jpg  Director Escola Politècnica

1797 – 1798
← Michel VandebergueLouis Bernard Guyton de Morveau →
  Par de França 

Dades personals
Formació Escola Politècnica
Es coneix per Geometria descriptiva
Activitat
Camp de treball Geometria diferencial
Ocupació Matemàtiques
Organització École Royale du Génie
Acadèmia de Ciències de París
École polytechnique
Influències en
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoral Jean Victor Poncelet i Joseph Diez Gergonne
Altres
Títol Comte
Cònjuge Marie-Catherine Monge (1777–)
Germans Louis Monge
Premis
Signatura

Escut d'armes Gaspard Monge Comte de Pèluse
Modifica les dades a Wikidata

Gaspard Monge va ser un matemàtic francès. Va ser nomenat Comte de Péluse per Napoleó i també se'l coneix per aquest nom.

Vida[modifica]

En paraules de Patrice Bret,[1] no existeix encara una verdadera biografia d'aquest gran home, que François Mitterrand va fer inhumar al Panteó de París el 1989. Les existents, o són parcials (sobre el seu viatge a Egipte, o com a fundador de l'École Polytechnique...) o són apologètiques (escrites pels seus deixebles com François Arago o Charles Dupin). René Taton ha estat l'historiador de la ciència que més ha estudiat el personatge i a les seves notes cal cenyir-se.

Monge va néixer a Beaune (Borgonya), fill d'un comerciant casat amb una borgonyona. Va ser un alumne destacat a l'escola de la Congregació de l'Oratori de Beaune i de 1762 a 1764 va completar els seus estudis a l'École de la Trinité a Lyon.

En retornar a Beaune l'estiu de 1764, va dissenyar un planell de la seva ciutat. L'alta qualitat d'aquest planell va atraure l'atenció d'un oficial de l'École Royale du Génie de Mézières i va ser contractat com a dibuixant per aquesta escola que tenia un gran prestigi en aquella època, tot i que la seva posició era molt modesta: les funcions de Monge es limitaven a preparar planells de les fortificacions.

Un any després, va ser requerit per a fer un planell d'una fortificació que amagués la seva posició tant de la vista com del foc de l'enemic. L'èxit en aquesta tasca, utilitzant mètodes geomètrics, va cridar l'atenció del professor de matemàtiques de l'escola, Charles Bossut, que el nomena répétiteur. El 1768, en ser nomenat Bossut examinador, Monge el va substituir com professor de matemàtiques i el 1771 també va substituir Nollet com a professor de física.[2]

El 1777 es casa amb Catherine Huart, propietària d'una metal·lúrgia i comença a interessar-se per la química i la tecnologia.[3]

El 1780 és escollit geòmetra adjunt de l'Acadèmia de Ciències de París, càrrec que l'obliga a romandre sis mesos cada any a París. Però el 1785 es traslladarà definitivament a París en ser nomenat associat de la classe de Física de l'Acadèmia. En aquests anys s'integrarà plenament en el sistema acadèmic parisenc: bon amic de Berthollet i Vandermonde, ben relacionat amb Condorcet, Lavoisier i Lagrange.[4]

El 1789, en esclatar la Revolució Francesa, Monge li donarà suport, encara que només jugarà papers discrets fins al 1792, en què serà nomenat Ministre de la Marina del govern republicà. Acusat de massa moderat i atacat des de totes bandes, només romandrà en el càrrec vuit mesos.

El 1794 en crear l'École Polytechnique, en serà nomenat professor de geometria i també participarà en les sessions inaugurals de l'École Normale Superieure.

Des de maig de 1796 fins a l'octubre de 1797, viatjarà per Itàlia com a membre de la Comissió de Ciències i Arts a Itàlia, seleccionant les pintures, escultures, manuscrits i altres objectes de valor que l'exèrcit victoriós s'havia d'endur a París. Serà en aquest temps que coneixerà Napoleó i n’esdevindrà amic.

Al seu retorn a París és nomenat director de l'École polytechnique, però no hi serà gaire temps. El 1798 estarà amb l'expedició egípcia de Bonaparte al Caire com a president de l'Institut d'Egipte.

Ja retornat a París, reprendrà els seus càrrecs, però el 18 de Brumari, serà nomenat senador vitalici per Napoleó Bonaparte, el que contradeia els seus principis republicans, però que s'explica per la seva admiració per Napoleó i els defectes del règim anterior. Napoleó li va anar concedint altres honors: Membre de la Legió d'Honor, president del Senat i Comte de Pèluse.

Fins a la caiguda de Napoleó, Monge compatibilitzarà les seves responsabilitats acadèmiques a l'École Polytechnique amb les tasques polítiques de senador i d'altres càrrecs de promoció i supervisió industrial. A la caiguda de Napoleó el 1815, va ser desposseït de tots els seus càrrecs, expulsat de l'Institut de France i condemnat a l'exili intel·lectual. Els seus dos darrers anys de vida van ser especialment penosos. Això no obstant, a la seva mort, nombrosos estudiants i deixebles, malgrat l'oposició del govern monàrquic, van rendir tribut al seu mestre exemplar.

Obra[modifica]

En paraules de Katz:[5] Monge va sistematitzar els resultats bàsics de les geometries analítica i diferencial i va afegir-hi molt material nou amb els seus articles, començant des de 1771, i finalment amb dos llibres escrits per als alumnes de l'École Polytechnique:

  • 1799: Géométrie descriptive. On Monge desenvolupa tècniques per a representar objectes tridimensionals en dues dimensions utilitzant sistemàticament projeccions i altres transformacions.
  • 1807: Application de l'analyse á la géométrie. En la primera part només utilitza l'àlgebra per a presentar la geometria analítica en dues i tres dimensions. En la segona part estudia les superfícies i introdueix la idea de connectar les equacions diferencials parcials amb la geometria de l'espai, idea que tindrà gran influència en els anys posteriors.

També segons Katz, potser el més important de la seva obra, va ser la seva ensenyança a l'École Polytechnique que va influenciar a una generació sencera d'enginyers, matemàtics i científics francesos.[6]

Referències[modifica]

  1. Bulletin de la SABIX, pàgina 40.
  2. Arago, pàgina 21.
  3. Bulletin de la SABIX, pàgina 159.
  4. Bulletin de la SABIX, pàgina 160.
  5. Katz, pàgines 569-571.
  6. Katz, pàgines 573-575.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaspard Monge Modifica l'enllaç a Wikidata