Jean-Baptiste Biot

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean-Baptiste Biot
Jbiot.jpg
Naixement 21 d'abril de 1774
París, França
Mort 3 de febrer de 1862(1862-02-03) (als 87 anys)
París, França
Nacionalitat Francès
Alma mater École Polytechnique
Es coneix per Llei de Biot-Savart
Biotita
Nombre de Biot
Camp científic Matemàtiques, Astronomia, Física
Institució Collège de France
Cònjuge Gabrielle Brisson
Fills Édouard Constant Biot
Influències de Gaspard Monge, Pierre-Simon Laplace
Guardons
Medalla Rumford (1840)
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Jean-Baptiste Biot (París, 21 d'abril de 1774 - 3 de febrer de 1862) fou un físic, astrònom i matemàtic francès. Conegut, entre altres aportacions, per la Llei de Biot-Savart.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jean-Baptiste Biot va néixer a París el 21 d'abril de 1774. El seu pare, un alt funcionari de París, volia que estudiés comerç, però Biot va escollir humanitats al Collège Louis-le-Grand fins al 1791.[1] Després d'una breu estança a Le Havre, treballant d'administratiu, s'enrola a l'exèrcit revolucionari el 1792, participant en la batalla de Hondschoote (1793). Malalt, decideix tornar a casa dels seus pares.[2]

El 1794 forma part de la primera promoció d'estudiants de l'École polytechnique, graduant-se el 1797 i atraient l'atenció dels seus professors Monge, Laplace i Lacroix. Gràcies a la influència d'aquest darrer, aconsegueix un lloc de professor de matemàtiques a l'Escola Central de Beauvais.[2] Aquest mateix any de 1797 contrau matrimoni amb Gabrielle Brisson, germana del seu company d'estudis Barnabé Brisson i filla de Mathurin Jacques Brisson.[3] Tindrà un fill, Édouard Constant (1803-1850), també reputat enginyer i sinòleg, tot i que mort prematurament.

El 1801 torna a París en ser nomenat professor de física matemàtica del Collège de France.[4] L'11 d'abril de 1803 és escollit membre de l'Acadèmia de les Ciències.

A partir de 1803 es compromet en una ampla sèrie de treballs experimentals: El 1803 estudia un meteorit caigut a L'Aigle per demostrar-ne el seu origen extraterrestre,[5] el 1804 ascendeix juntament amb Louis Joseph Gay-Lussac a quatre mil metres amb un globus aerostàtic per tal d'estudiar l'atmosfera terrestre, i comença la seva fructífera col·laboració amb François Aragó en la mesura de l'arc del meridià terrestre, treball interromput per la mort de Méchain el 1804 a Castelló de la Plana.[4]

Aragó i Biot van arribar a les costes catalanes i balears el 1806 i van visitar les instal·lacions fetes per Méchain, ajudats per dos comissionats del govern espanyol, senyors Chaix i Rodríguez. En començar la guerra del Francès (1808), Biot retorna a París;[6] Aragó trigarà molt més a tornar després de nombroses aventures.[7]

Aquests treballs de mesura del meridià, els posarà en comú amb els treballs britànics el 1817 amb un equip de treball en el que també participaran Aragó, Alexander von Humboldt i l'astrònom reial, James Pound.[8]

El 1809, Biot és nomenat catedràtic d'astronomia de la Facultat de Ciències de la Universitat de París,[9] càrrec que mantindrà fins a la seva jubilació.

Obres[modifica | modifica el codi]

Fotografia de Biot de 1851 per Henri Victor Regnault

A part de més de tres-cents articles publicats a revistes científiques,[10] els llibres més importants de Biot són:

  • Analyse du Traité de mécanique céleste de P. S. Laplace (Paris, 1801)
  • Traité analytique des courbes et des surfaces du second degré (Paris, 1802)
  • Traité élémentaire d’astronomie physique, 2 vols. (Paris, 1802; 3a ed., 10 vols., 1841–1857)
  • Essai sur l’histoire générale des sciences pendant la Révolution française (Paris, 1803)
  • Recherches sur les réfractions extraordinaires qui ont lieu prés de l’horizon (Paris, 1810)
  • Recherches experimentales et mathématiques sur les mouvements des molécules de la lumiere autour de leur centre de gravite (Paris, 1814)
  • Traité de physique, 4 vols (Paris 1816)
  • Précis élémentaire de physique expérimentale, 2 vols. (Paris, 1817)
  • Recueil d’observations géodésiques, astronomiques et physiques, executées par ordre du Bureau des Longitudes de France en Espagne, en France, en Angleterre et en Ecosse pour déterminer la variation de la pesanteur et des degrés terrestes sur le prolongement du méridien de Paris (Paris, 1821)
  • Recherches sur plusieurs points de l’astronomie égyptienne, appliquées aux monuments astronomiques trouvés en Egypte (Paris, 1823)
  • Notions élémentaires de statique (Paris, 1828)
  • Instructions pratiques sur l’observation et la mesure des propriétés optiques appelées rotatoires, 3 vols. (Paris, 1859)
  • Études sur l’astronomie indienne (Paris, 1859)
  • Études sur l’astronomie indienne et sur l’astronomie chinoise (Paris, 1862)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Trudel, pàgina 125.
  2. 2,0 2,1 Haidar, pàgina 30.
  3. Hetherington, pàgina 65.
  4. 4,0 4,1 Haidar, pàgina 31.
  5. Murdin, pàgina 111.
  6. Juan i Salom & Pol i Llompart, pàgina 537.
  7. Murdin, pàgines 113 i ss.
  8. Hetherington, pàgina 66.
  9. Haidar, pàgina 32.
  10. Crosland, Dictionary of Scientific Biography.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Baptiste Biot Modifica l'enllaç a Wikidata
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean-Baptiste Biot» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Crosland, M.P. «Biot, Jean-Baptiste». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 24 març 2016].