Vés al contingut

Pierre François André Méchain

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPierre François André Méchain
Imatge
Retrat per Hurle, pintat el 1882-1883, conservat a la biblioteca de l'Observatori de París. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 agost 1744 Modifica el valor a Wikidata
Laon (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 1804 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Castelló de la Plana (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortfebre groga Modifica el valor a Wikidata
SepulturaParc Ribalta 39° 59′ 18″ N, 0° 02′ 42″ O / 39.988314°N,0.045018°O / 39.988314; -0.045018 Modifica el valor a Wikidata
Director Observatori de París
1800 – 1804
← Joseph Jêrôme LalandeJean-Baptiste Joseph Delambre → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióObservatori de París
École des ponts ParisTech Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, geodèsia i astronomia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònom, matemàtic, enginyer, cartògraf, físic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBureau des Longitudes (1790–1800)
Dépot de la Marine, cartògraf (1772–1790) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsJoseph Jêrôme Lalande Modifica el valor a Wikidata
Influències en
Company professionalJean-Baptiste Joseph Delambre Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeBarbe-Thérèse Marjou Modifica el valor a Wikidata
FillsJérôme Isaac Méchain Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 2643221 Modifica el valor a Wikidata

Pierre François André Méchain (francès: Pierre Méchain) (Laon, 16 d'agost de 1744 - Castelló de la Plana, 20 de setembre de 1804) va ser un astrònom i geògraf francès.[1] Famós per haver descobert 8 cometes i 26 objectes astronòmics, així com per haver pres part en nombroses expedicions. Va col·laborar en els mesuraments sobre el metre amb el seu amic Delambre i amb el també amic i astrònom Charles Messier, amb qui va descobrir un gran nombre d'objectes del cel profund.[2]

Biografia

[modifica]

Fill de l'arquitecte Pierre François Méchain, va ser inculcat a exercir la mateixa professió que el seu pare, per al que va estudiar matemàtiques i física, però a causa de problemes econòmics va haver d'abandonar els seus estudis sense graduar-se[3] a l'École nationale des ponts et chaussées. El seu talent va ser percebut per Joseph Jêrôme Lalande, que el va contractar com a assistent hidrogràfic del departament de mapes i gràfics de la Marina Francesa, a Versalles. El 4 de novembre de 1777 va contraure matrimoni amb Barbe Thérèse Marjou, i en 1777 van tenir un fill anomenat Jérôme Isaac, que també seria astrònom com el seu pare, un altre fill i una filla.

En 1782 és admès en l'Acadèmia de Ciències de França, on va ser l'editor de l'almanac Connaissance des temps entre 1788 i 1794 i va codirigir diverses expedicions geodèsiques entre 1792 i 1795, any en què va entrar en el Bureau des Longituds encarregat d'establir el sistema mètric decimal.

Monument a Méchain al Parc Ribalta de Castelló de la Plana, probablement al lloc on va ser enterrat.

També es va dedicar a investigar en el camp de l'astronomia, dedicant part de la seva vida a realitzar observacions astronòmiques detallades.

Va morir a Castelló de la Plana, el 20 de setembre de 1804, a la casa pairal de Faust Vallés, Baró de la Pobla, a causa del paludisme contret en els marenys del Puig, al nord de València, mentre es trobava a Espanya treballant en la mesura de l'arc de meridià Barcelona-Balears,[4] sent enterrat en el Cementiri del Calvari, actualment el Parc Ribalta de la ciutat.

Va ser embalsamat i col·locat en una doble caixa, de plom i de fusta, amb la intenció de repatriar les seves despulles, però l'esclat de la Guerra del Francès ho va impedir, essent assaltada la tomba per a obtenir el plom necessari per a fer bales.

Obres

[modifica]

Observacions astronòmiques

[modifica]

En 1774 es va trobar amb Charles Messier i ambdós van treballar a l'Hôtel de Cluny catalogant estrelles, durant el període de col·laboració dels dos astròms, Méchain descobria molts objectes que Messier posteriorment comprovava i catalogava.[5] D'aquesta manera Messier va introduir els objectes següents descoberts per Méchain: M65, M66, M68, M72, M74, M75, M76, M77, M79, M94, M95, M104, M105, M106 i M107. Va participar en innombrables expedicions sobre la costa francesa i en 1774 va poder observar l'ocultació d'Aldebaran per la lluna; després d'això va presentar una memòria a l'acadèmia de ciències de París.

Méchain també va descobrir cometes, els seus primers van anar en 1781 i mitjançant els seus coneixements matemàtics poder calcular les seves òrbites. Aquesta activitat va ser intensa durant el període de 1532 a 1661. Alguns dels descobriments van ser assignats a altres astrònoms, tal va ser el descobriment del cometa Encke (redescobert anys després per Johann Encke).

Placa al Castell de Montjuïc de Barcelona, que recorda els seus treballs a la ciutat.

Observacions geogràfiques

[modifica]

En 1787 Méchain va col·laborar amb J.D. Cassini i Legendre en la mesura precisa de la longitud entre París i Greenwich. També va mesurar a partir de 1792 l'arc del meridià Dunkerque-Barcelona, juntament amb Jean-Baptiste Joseph Delambre, per tal de determinar la mesura precisa del metre, però es va resistir i va trigar molt a comunicar els resultats a causa d'una anomalia que el feia dubtar de la veracitat dels càlculs.[6] A més, l'esclat de la Guerra Gran entre França i Espanya, mentre era a Barcelona, va fer que fos detingut com súbdit d'una potència enemiga.[7] Quan va ser alliberat, va haver de tornar a París passant per Itàlia.[8]

El 1803 es va iniciar una nova expedició per ampliar les mesures a les Illes Balears i a la seva arribada a Castelló, es va incorporar a un gabinet local liderat per Fausto Vallés encarregat de fixar el meridià 0° de la Terra, a partir del qual naixeria el metre com a unitat de mesura. En morir en aquesta vila el 1804, les tasques van ser acabades per Jean-Baptiste Biot i François Arago els anys 1806-1808.[9]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]