Messier 75

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicMessier 75
Messier 75 -hst11628 10 08723 43-Lasinh ABR555B438log.png
Tipuscúmul globular Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectralI Modifica el valor a Wikidata
DescobridorPierre Méchain[1] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment27 agost 1780[2] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)20h 6m 4.841s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-22° 4' 39.86''[3] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra0,021 Mpc[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)8,26[5] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi65 anys llum[6] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta (V)−8,57[7] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi3,63 mas/a (ascensió recta)[8]
−0,22 mas/a (declinació)[8] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−189,3 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−1,29[5] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6864 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Messier 75 (M75 o NGC 6864) és un cúmul globular situat a la constel·lació de Sagitari. Va ser descobert per Pierre Méchain el 27 d'agost de 1780 i inclosa en el catàleg d'objectes de Charles Messier aquell mateix any. Com la majoria dels cúmuls catalogats per Messier, William Herschel va ser el primer a resoldre-hi estrelles el 1784.

El M75 es troba a una distància d'uns 67.500 anys llum de la Terra i té un diàmetre aparent de 6 minuts d'arc que es tradueix en un radi real d'uns 67 anys llum. Està classificat com classe I, el que significa que és un dels cúmuls globulares coneguts més densament concentrats. La magnitud absoluta del M75 és d'uns -8.5 i la seva lluminositat és una mica més de 180.000 vegades la del Sol.

Observació[modifica]

M75 es troba en una regió de Sagitari bastant pobra d'estrelles. El cúmul és molt compacte i concentrat; només resoluble en estrelles amb telescopis prou grans.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Messier 75

Referències[modifica]

  1. «Messier 75». [Consulta: 1r setembre 2017].
  2. «Messier 75». [Consulta: 1r setembre 2017].
  3. 3,0 3,1 Thomas Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
  4. «Uniting old stellar systems: from globular clusters to giant ellipticals» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2008, pàg. 1924–1936. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2008.13739.X.
  5. 5,0 5,1 Sangmo Sohn «Ultraviolet properties of Galactic globular clusters with GALEX. II. Integrated colors» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 24-09-2012, pàg. 126. DOI: 10.1088/0004-6256/144/5/126.
  6. «Messier 75». [Consulta: 1r setembre 2017].
  7. 7,0 7,1 7,2 William E. Harris «A catalog of parameters for globular clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomical Journal, 1996, pàg. 1487. DOI: 10.1086/118116.
  8. 8,0 8,1 «Global survey of star clusters in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, octubre 2013, pàg. 53–53. DOI: 10.1051/0004-6361/201322302.