Y Sagittarii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicY Sagittarii
Tipusestel, estrella variable i variable cefeida clàssica Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F8II[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra0,488 kpc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,75 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.605 K[4]
5.733 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,64 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−8,034 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−3,19 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar18 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−3,14 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial45 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 21m 22.9864s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-19° 8' 23.9982''[5] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,04[4]
0,11[4] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada330 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Y Sagittarii' (Y Sgr / HD 168608 / HR 6863) és un estel variable a la constel·lació del Sagitari.[8] És una variable cefeida de magnitud aparent mitjana +5,77, la tercera més brillant en aquesta constel·lació després d'X Sagittarii i W Sagittarii. La mesura de la seva paral·laxi mitjançant el Telescopi Espacial Hubble situa a Y Sagittarii a 1.530 anys llum de distància del sistema solar.[9]

La lluentor d'Y Sagittarii oscil·la entre una magnitud aparent de +5,25 a +6,24 en un període de 5,7736 dies. De tipus espectral mitjà F8II, la seva temperatura efectiva és de 5.370 K. Té un radi 50 vegades més gran que el radi solar i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 16 km/s.[8][10][11] Posseeix una massa estimada 6 vegades major que la del Sol.[10] El seu contingut metàl·lic és similar al solar, amb un índex de metal·licitat [Fe/H] = +0,05.[12] En d'altres metalls avaluats, mostren certa sobreabundància de coure, zinc, itri i sodi; el nivell d'aquest últim element és gairebé el doble que en el Sol ([Na/H] = +0,27).[13]

Existeix evidència que Y Sagittarii pot constituir un estel binari espectroscòpic. S'ha suggerit un període orbital per al sistema de l'ordre de 10.000 - 12.000 dies; no obstant això, posteriors estudis que assumeixen una excentricitat zero per a l'òrbita, no han pogut trobar una solució orbital convincent.[14][12]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol.4. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1988.
  2. «The distribution of the elements in the Galactic disk. II. Azimuthal and radial variation in abundances from Cepheids». Astronomical Journal, 2011, pàg. 51. DOI: 10.1088/0004-6256/142/2/51.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Barium abundances in Cepheids» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2013, pàg. 3252–3261. DOI: 10.1093/MNRAS/STS270.
  5. 5,0 5,1 5,2 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  6. 6,0 6,1 6,2 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  8. 8,0 8,1 «Y Sagittarii» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 24 maig 2021].
  9. Benedict, G. Fritz; McArthur, Barbara E.; Feast, Michael W.; Barnes, Thomas G.; Harrison, Thomas E.; Patterson, Richard J.; Menzies, John W.; Bean, Jacob L.; Freedman, Wendy L. «Hubble Space Telescope Fine Guidance Sensor Parallaxes of Galactic Cepheid Variable Stars: Period-Luminosity Relations». The Astronomical Journal. pp. 1810-1827.
  10. 10,0 10,1 Neilson, Hilding R.; Lester, John B. «On the Enhancement of Mass Loss in Cepheids Due to Radial Pulsation». The Astrophysical Journal. pp. 569-587.
  11. Nardetto, N.; Mourard, D.; Kervella, P.; Mathias, Ph.; Mérand, A.; Bersier, D. «High resolution spectroscopy for Cepheids distance determination. I. Line asymmetry». Astronomy and Astrophysics. pp. 309-319.
  12. 12,0 12,1 Groenewegen, M. A. T. «Baade-Wesselink distances and the effect of metallicity in classical cepheids». Astronomy and Astrophysics. pp. 25-35.
  13. Luck, R. E.; Andrievsky, S. M.; Kovtyukh, V. V.; Gieren, W.; Graczyk, D. «The Distribution of the Elements in the Galactic Disk. II. Azimuthal and Radial Variation in Abundances from Cepheids». The Astronomical Journal. 51.
  14. Szabados, L. «Period changes of bright southern Cepheids». Communications of the Konkoly Observatory. pp. 1-85.