Nebulosa de la Llacuna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicNebulosa de la Llacuna
LagoonHunterWilson.jpg
TipusRegió HII Modifica el valor a Wikidata
DescobridorGiovanni Battista Odierna[1]
Guillaume Le Gentil Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1654[2] Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)18h 3m 37.008s [3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-2h 22m 27.192s [3] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra4.100 a.l.[4] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6[5] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Velocitat radial3,8 km/s[3] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC6523 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

Messier 8 o la nebulosa de la llacuna (M8 i NGC 6523) és una nebulosa d'emissió. Es tracta d'una regió HII, un immens núvol d'hidrogen i pols difosa, creat per una supergegant blava, l'estrella 9 Sagitarii de la constel·lació de Sagitari. Es troba a una distància estimada de 4.100 anys llum i és una de les dues nebuloses difoses de formació estel·lar visibles a ull nu.[6] Amb binoculars es pot observar un clar núvol de forma ovalada amb un centre ben definit.

Història[modifica]

Regió central de la nebulosa de la llacuna, que mostra la nebulosa del rellotge de sorra a la dreta.

La nebulosa va ser descoberta per Guillaume Le Gentil el 1747 i va entrar a formar part del catàleg Messier el 1764.[7] El 1890 Agnes Clerk li va donar el nom de nebulosa de la llacuna. John Herschel descobrí que la regió més brillant de la nebulosa li recordava la forma d'un rellotge de sorra (tot i que no s'ha de confondre amb la nebulosa rellotge de sorra de la constel·lació de la Mosca. Les observacions fetes amb el telescopi espacial Hubble en 1997 van permetre considerar que aquesta era una zona de formació d'estrelles. El 2006 es detectaren els primers objectes Hebig-Haro a la regió del rellotge de sorra de M8, incloent-hi també HH 870. Això la converteix en la primera prova directa de formació estel·lar activa per acreció en M8.

Situació[modifica]

La nebulosa de la llacuna es troba a uns 4.100 anys llum de la Terra. S'estén uns 90' per 40' al cel, que correspon a unes dimensions de 110 per 50 anys llum. Conté un nombre de glòbuls de Bok foscos, núvols de material protoestel·lar en procés de col·lapse; els més prominents van ser catalogats per E. E. Barnard amb els nombres B88, B89 i B296.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nebulosa de la Llacuna
  1. «Messier 8». [Consulta: 19 abril 2017].
  2. «Messier 8». [Consulta: 19 abril 2017].
  3. 3,0 3,1 3,2 Afirmat a: SIMBAD.
  4. Títol: Pre-main-sequence stars in the Lagoon Nebula (M8). Nom curt de l'autor: J. I. Arias et al.. Data de publicació: febrer 2007. Identificador ADS: 2007MNRAS.374.1253A.
  5. «Messier 8». [Consulta: 19 abril 2017].
  6. «Un viatge (inter)galàctic a través del catàleg de Charles Messier – M8, la Nebulosa de la Llacuna, un bressol de nous estels» (en català), 26-01-2012. [Consulta: 25 juny 2019].
  7. «M 8, NGC 6523 La nebulosa de la Llacuna - Agrupació Astronòmica Sabadell». [Consulta: 25 juny 2019].