Cometa Encke
 Cometa Encke | |
|---|---|
 | |
| Designació provisional | 1994 V, 1990 XXI, 1987 XIII, 1984 VI, 1980 XI, 1977 XI, 1974 V, 1971 II, 1967h, 1964 IV, 1960i, 1957c, 1954 IX, 1951 III, 1947 XI, 1941b, 1937 VI, 1934 III, 1931 II, 1927h, 1924 III, 1921 IV, 1918 I, 1914d, 1911 III, 1908b, 1905 I, 1901 II, 1898 III, 1895 I, 1891 III, 1888 II, 1884d, 1881 VII, 1878 II, 1875 II, 1871c, 1868 III, 1865 II, 1862 I, 1858 VIII, 1855 III, 1852 I, 1848 II, 1845 IV, 1842 I, 1838, 1835 II, 1832 I, 1829, 1825 III, 2P/1822 L1, 1822 II, 2P/1818 W1, 1819 I, 2P/1805 U1, 1805, 2P/1795 V1, 1795, 2P/1786 B1, 1786 I, 1967 XIII, 1957 VIII, 1953f, 1950e, 1941 V, 1934a, 1928 II, 1917c, 1908 I, 1904b, 1901b, 1894d, 1888b, 1885 I, 1878c, 1875a  |
| Tipus | Encke-type comet (en)  , cometa periòdic i objecte proper a la Terra |
| Descobert per | Pierre Méchain Caroline Herschel Jean-Louis Pons |
| Data de descobriment | 17 gener 1786[1] |
| Epònim | Johann Encke |
| Cos pare | Sol |
| Cossos fills | |
| Època | 7 de gener del 2017 |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 4,09358 ua[2] |
| Periàpside | 0,3359 ua (arg (ω): 186,56269)[2] |
| Semieix major a | 2,21474 ua[2] |
| Excentricitat e | 0,84833[2] |
| Període orbital P | 1.203,88 d[2] |
| Anomalia mitjana M | 341,43228 °[2] |
| Inclinació i | 11,77823 °[2] |
| Longitud del node ascendent Ω | 334,56005 °[2] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 4,8 km[1] |
| Magnitud absoluta | 15,5[1] |
| Periode de rotació | 11,083 h[1] |
| Albedo | 0,046 (albedo geomètrica)[1] |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 1000025 |
El cometa Encke (2P/Encke) és el cometa periòdic de menor període de tots els coneguts fins al moment. Va ser vist per primera vegada a París el 17 de gener de 1786 per Pierre François André Méchain, pròxim a l'estrela β Aquarii (Sadalsuud). L'endemà, va comunicar el seu descobriment a Charles Messier, que va observar el cometa el dia 19, data en què també va ser albirat per Jacques Dominique Cassini. Tenia un nucli brillant, però no tenia cua.
El 1795, més exactament el 17 de novembre, Caroline Herschel va descobrir un cometa dèbil, sense nucli però amb una lleugera condensació central de llum, prop de l'estrela γ Cygni (Sadr); amb prou feines era visible a simple vista. Eix mateix cometa va ser observat durant el mes de novembre per l'astrònom alemany Johann Elert Bode, pel francès Alexis Bouvard i pel metge i astrònom aficionat alemany Heinrich Wilhelm Olbers. L'òrbita d'est astre va deixar perplexos els calculadors, ja que no podien traduir les observacions amb ajuda d'una paràbola.
El 26 de novembre de 1818, Jean-Louis Pons va descobrir un cometa en la constel·lació de Pegàs, i com va romandre visible durant prop de set setmanes, fins al 12 de gener de 1819, es va poder obtenir una llarga sèrie d'observacions, els elements parabòlics de les quals, comparats amb els dels cometes catalogats en aquella època, van fer sospitar que havia estat vist el 1805, i que el mateix Pons l'havia observat. La sospita que poguès tractar-se del mateix cometa se li va ocórrer a Dominique Arago (1786-1853), director de l'Observatori de París, quan Bouvard ho va presentar al Bureau des Longitudes, perquè els elements orbitals dels dos astres eren molt semblants.
El 1819, l'astrònom alemany i director de l'observatori de Gotha, Johann Encke, va demostrar que a aquest cometa no es podia adaptar de cap manera una òrbita parabòlica i va escometre l'empresa de determinar-ne rigorosament els elements orbitals utilitzant el mètode de Gauss, gràcies al qual s'havia pogut calcular l'òrbita del primer asteroide, (1) Ceres, perdut poc després del seu descobriment. Encke va trobar que l'òrbita era el·líptica amb un període de tres anys i mig. En consultar un catàleg, li va cridar l'atenció les similituds entre els elements que havia calculat i els dels cometes de 1786, 1795 i 1805, i va pensar que podia tractar-se del mateix astre. Per a demostrar-ho calia calcular, retrocedint en el temps, els efectes de les pertorbacions planetàries; cosa que va fer amb èxit, realitzant un esforç extraordinari, en sis setmanes. Entre 1786 i 1818, el cometa havia passat set vegades pel periheli sense ser vist. Per aquest extraordinari treball de càlcul, la posteritat l'ha premiat vinculant el nom d'Encke al cometa, tot i que el mateix Encke, modestament, el va anomenar sempre el cometa de Pons. El 1824, es concedí a Encke la medalla d'or de la Royal Astronomical Society i en esta mateixa ocasió es va enviar la medalla de plata a Pons, descobridor del cometa.
El cometa va passar a prop de Mercuri el 1838, i Encke assenyalà que la massa d'aquest planeta havia de ser molt inferior a l'assenyalada per Pierre-Simon Laplace, fet que posteriorment es confirmà.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cometa Encke |
- Pàgina de Gary W. Kronk's per al 2P/Encke. (anglès)
- Comets and the Bronze Age Collapse Arxivat 2007-11-17 a Wayback Machine.. (anglès)