Agustí Canelles i Carreres

De Viquipèdia
Infotaula de personaAgustí Canelles i Carreres
006 Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juny 1765 Modifica el valor a Wikidata
Alpens (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 abril 1818 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Alella (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióastrònom, mariner, agrimensor Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJosep Antoni Balcells i Camps Modifica el valor a Wikidata
Agustí Canelles representat per Emili Casals Camps en una composició al·legòrica de les escoles impulsades per la Junta de Comerç (Museu d'Història de Barcelona MUHBA)

Agustí Canelles i Carreres (Alpens, 23 de juny de 1765 - Alella, 9 d'abril de 1818) fou un astrònom, matemàtic i religiós català.[1]

Els primers estudis (gramàtica i retòrica) els feu a Vic. Es desplaçà a Barcelona on es va iniciar en la filosofia inscrit com a alumne en el Seminari Tridentí. La formació posterior la cursà a l'Escola de Nàutica de la Junta de Comerç de Catalunya, un cop admès com a aspirant i amb voluntat de fer-se pilot de vaixell. Per a obtenir el títol, a més dels estudis, calia fer pràctiques. En el cas d’Agustí Canelles l'experiència va consistir en un viatge a Veracruz (al golf de Mèxic). Es tractava d’un viatge transatlàntic que li va servir per a esdevenir pilot. Havent salpat l’any 1788 el viatge fou especialment difícil, amb mar grossa i temps tempestuós. Aquesta fortuna de mar ha estat citada com la causa principal de l’abandonament de la carrera nàutica.[2][3] Canviant la navegació per la vida religiosa va professar a l'orde dels trinitaris calçats.[4] Seguint la seva vocació sacerdotal va estudiar filosofia i teologia. Fou nomenat lector en arts (1797) i lector en filosofia (1800). En un retorn parcial a les ciències nàutiques va sol·licitar formar part de la direcció de les assignatures d’àlgebra i geometria impartides a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

Defensor del sistema mètric decimal[modifica]

Seguidor i coneixedor de l'expedició científica dels astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre André Méchain (mesurant el meridià Dunkerke-Barcelona amb l’objectiu d’implantar el Sistema mètric decimal) i de la instauració del Sistema mètric decimal (4 anys abans)[5][6] va publicar la memòria Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza principalmente adequada para España,[7]

Professor de Geodèsia[modifica]

Ja soci de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, el mes d’octubre de 1803 va defensar la necessitat d’ensenyar una cosmografia actualitzada i es va oferir a donar un curs gratuït a la mateixa acadèmia. Oferiment que fou acceptat. En la mateixa època el Govern espanyol el va designar col·laborador oficial dels treballs d’ André Méchain en el seu segon viatge geodèsic a Espanya.

Meteorologia i nàutica[modifica]

Des del terrat del convent dels trinitaris, Agustí Canelles va dur a terme un programa de mesures meteorològiques que fou ben acceptat pels ciutadans de Barcelona. L’any 1806 fou designat professor de l'Escola de Nàutica de la Junta de Comerç de Catalunya.

Guerra del Francès[modifica]

Un cop ocupada Barcelona, Canelles va rebutjar unir-se als invasors i va fugir disfressat de la ciutat afegint-se a les tropes resistents. Primer va servir a les ordres del brigadier Rovira. Posteriorment el general Enrique José O'Donnell li va encarregar treballs de topografia i organització de les obres constructives de campanya. El 1819 fou ascendit a capità de guies, grau que va mantenir fins al 1814. Va participar en fets militars a Vic, Margalef i la Bisbal.[8] I en obres de fortificació a la serra de Busa (Solsonès). Obres que foren suspeses per manca de diners.

Escrits d’aquesta època[modifica]

Canelles escrigué dos treballs topogràfics i descriptius orientats a la consecució de posibles objectius militars:

  • Descripción topogràfica de la plaza de Vich y sus contornos, y exposición de las operaciones trigonométricas practicadas sobre el terreno.
  • Diario é itinerario del cuartel general, en el viaje verificado por el general en jefe don Francisco de Copons y Navia, á las villas de Ripoll y Ridaura, con exposición de las circunstancias ocurridas en el mismo.

Altres treballs[modifica]

L’any 1816 escrigué una memòria titulada Ideas sobre la verificación del proyecto de un examen científico y operaciones geográficas en el suelo del Principado de Cataluña. En ella proposava la conveniència de disposar d’un mapa general de Catalunya actualitzat amb tota la informació complementària i les dades adients per a convertir-lo en una eina pràctica d’administració i desenvolupament del país. Proposava la creació d’una comissió de savis per a dur la tasca a bon terme. La memòria estaca presentada en dues parts: la primera Importancia de la empresa i la segona Organización de la Comisión y proyecto de las operaciones.[9]

Obres nàutiques[modifica]

Els anys 1816 i 1817 va publicar dues obres destinades als estudis nàutics: Elementos de Astronomía Náutica escritos para utilidad de los que se dedican al estudio de la navegación científica,[10] i Astronomía Nautíco-Práctica para utilidad de los que se dedican al estudio de la navegación científica.[11]

Un instrument anomenat "precisivo"[modifica]

Per a millorar la precisió de les observacions astronòmiques i geodèsiques Canellas va inventar un instrument que va anomenar "precisivo".[12][13][14][15][16]

L'any 1817, seguint instruccions del capità general de Catalunya, fou el director d'un projecte de mesures topogràfiques destinades a permetre un pla d'irrigació basat en el riu Llobregat. Calia determinar la cota que hauria de permetre una superfície més gran de regadiu que la que ja existia a la plana del delta del riu esmentat.

Referències[modifica]

  1. «Agustí Canelles i Carreres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 gener 2021].
  2. AGUSTÍ CANELLES I CARRERA (1765-1818), ASTRÒNOM IMPULSOR DE LA NAVEGACIÓ CIENTÍFICA A CATALUNYA. Carles Puig-Pla.
  3. Josep Batlló Ortiz; Pasqual Bernat López; Roser Puig Aguilar Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica : Barcelona, 14, 15, 16 i 17 de novembre de 2002 / coordinació: Josep Batlló Ortiz, Pasqual Bernat López, Roser Puig Aguilar. Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 265–. ISBN 978-84-7283-710-2. 
  4. Biografía eclesiástica completa: Vida de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento, de todos los santos que venera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por su virtudes y talentos en órden alfabético. Eusebio Aguado, 1850, p. 297–. 
  5. Delambre, J.B.J.. Méthodes analytiques pour la détermination d'un arc du méridien (en francès). de l'Imprimerie de Crapelet, chez Duprat, libraire pour les mathématiques, quai des Augustins, près le Pont-Neuf, 1799. 
  6. Delambre, J.B.J.; Méchain, P.F.A.. Base du système métrique décimal, ou mesure de l'arc du méridien compris entre les parallèles de Dunkerque et Barcelone, exécutée en 1792 et années suivantes (en francès). Baudoin, Bachelier, 1806. 
  7. Agustín Canellas. Proyecto sobre una medida universal sacada de la naturaleza y principalmente adequada para España. Francisco Suriá y Burgada, 1803, p. 7–. 
  8. Seriñá, R.M.. Elogio del R.P. Fr. D. Agustín Canellas...: leido en la Juna General que celebro dicha Real Academia [de Ciencias y Artes de Barcelona] (en castellà). Brusi, 1818, p. 18. 
  9. A. de Elias Molins. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Рипол Классик, 1889, p. 380–. ISBN 978-5-87321-997-1. 
  10. Elementos de astronomía náutica escritos para utilidad de los que se dedican al estudio de la navegacion científica, 1. Imprenta de Agustin Roca, 1816. 
  11. Agustí Canelles i Carreres. Astronomía náutico-práctica: para utilidad de los que se dedican al estudio de la navegacion científica. en la imprenta de Agustin Roca, 1817. 
  12. de Mesonero Romanos, R. Semanario Pintoresco Español (en castellà), 1846, p. 320. 
  13. Alabau, O.N.. Esplicacion del mecanismo: cálculo y descripcion del precisivo, instrumento matemático inventada por Agustin Canellas (en castellà). Junta Nacional de Gobierno del Comercio de Cataluña, 1820. 
  14. Ortiz, J.B.; López, P.B.; Aguilar, R.P.. Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica : Barcelona, 14, 15, 16 i 17 de novembre de 2002 / coordinació: Josep Batlló Ortiz, Pasqual Bernat López, Roser Puig Aguilar. Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, 2003, p. 270. ISBN 978-84-7283-710-2. 
  15. Barca Salom, F.X.. Onofre Jaume Novellas i Alavau, Torelló, 1787 - Barcelona, 1849: matemàtiques i astronomia durant la revolució liberal. Societat Catalana de la Ciència i de la Tècnica, Filial de l'Institut d'Estudis Catalans, 2005, p. 17. ISBN 978-84-7283-823-9. 
  16. Wagner, B. Biographien denkwürdiger Priester und Prälaten der röm. kath. apost. Kirche, welche in unserem Jahrhundert gestorben sind (en alemany). Pergay, 1846, p. 439. 

Bibliografia[modifica]

  • ARTÉS I LLOBET, Salvador: Agustí Canelles i Carreres, ¿un sabio alellense?. Alella. Núm. 219 (1993)
  • <Biografia. El P. Canellas>. A: Boletín de la Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona. Barcelona: Imprenta de Don Antonio Bergnes y Compañía, 1840, p. 29-31.
  • ELIAS DE MOLINS, Antonio. Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX: apuntes y datos. Barcelona: Impr. Fidel Giró, 1889.
  • MONTANER, Maria Carme. Mapes i cartògrafs a la Catalunya contemporània (1833-1914): els inicis i la consolidació de la cartografia. Barcelona: Rafel Dalmau / Institut Cartogràfic de Catalunya, 2000.
  • MUNS I SERIÑÁ, Ramon. Elogio del R. P. Fr. D. Agustin Canellas. Barcelona: Imprenta de Brusi, 1818.
  • PUIG PLA, Carles. Breu aproximació a les contribucions cientificotècniques d'Agustí Canelles (1765-1818). A: BATLLÓ ORTIZ, Josep; BERNAT LÓPEZ, Pasqual; PUIG AGUILAR, Roser. Acter de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Barcelona, 14, 15, 16 i 17 de novembre de 2002. Barcelona: Societat Catalana d'Història de la Ciència i la Tècnica, 2003.
  • PUIG PLA, Carles. Física Tècnica i Il·lustració a Catalunya. La cultura de la utilitat: assimilar, divulgar, aprofitar. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Física, 2006.
  • PUIG PLA, Carles. Agustí Canelles i Carrera (1765-1818), astrònom impulsor de la navegació científica a Catalunya. Ausa. Vol. 24, núm. 163 (2009), p. 49-83.
  • RICART GIRALT, Joseph. Ressenya biogràfica de Fra Agustí Canellas trinitari calsat, Lector jubilat d'Arts y Teología Soci y Censor de la Real Academia de Ciencias naturals y Arts de Barcelona, Primer mestre y Director de la Escola de Náutica del Real Consultat de Catalunya, etc. Llegida en lo dia 26 de novembre de 1881 en l'Associació Catalanista d'Excursions Científicas ab lo motiu del seu cuart any de la fundació per D. Joseph Ricart Giralt. Barcelona: Impremta La Renaixensa, 1882.
  • Torres i Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña (en castellà). Barcelona: Imprenta de J. Verdaguer, 1836.