Émile Boutroux

Émile Boutroux

Biografia
Naixement	(fr) Étienne Émile Marie Boutroux 28 juliol 1845 Montrouge (França)
Mort	22 novembre 1921 (76 anys) París
Sepultura	Cementiri de Montparnasse, 16 48° 50′ 13″ N, 2° 19′ 32″ E
Seient 32 de l'Acadèmia Francesa
31 octubre 1912 – 22 novembre 1921 ← Hippolyte Langlois – Pierre de Nolhac →
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure Universitat de Heidelberg Lycée Henri-IV
Tesi acadèmica	De la contingence des lois de la nature  (1874 )
Activitat
Camp de treball	Filosofia de la religió, filosofia de la ciència, història de la filosofia i activitat traductora
Ocupació	filòsof, historiador, professor universitari, historiador de la filosofia
Ocupador	Universitat de París
Membre de	Acadèmia Francesa (1912–) Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia de Ciències de Rússia Académie des Sciences Morales et Politiques Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Prussiana de les Ciències
Professors	Félix Ravaisson-Mollien i Jules Lachelier
Alumnes	Henri Bergson
Obra
Estudiant doctoral	Émile Durkheim i Abel Rey
Família
Cònjuge	Aline Boutroux (née Poincaré)
Fills	Pierre Boutroux
Germans	Léon Boutroux
Premis
Comandant de la Legió d'Honor  Concours général

Émile Boutroux (Montrouge, 28 de juliol de 1845 - París, 22 de novembre de 1921) va ser un filòsof francès.

Vida i Obra

Boutroux va estudiar, a partir de 1866 a l'École normale supérieure. Després de graduar-se, va continuar estudis fins al 1870 a la universitat de Heidelberg on va rebre la influència de Félix Ravaisson-Mollien. El 1874 va obtenir el doctorat a la universitat de París, defensant que les lleis de la natura tenien més contingencies de les que els científics de la seva època estaven disposats a admetre.

El 1876 es va casar a Nancy amb Aline Poincaré, germana del gran matemàtic francès Henri Poincaré; aquest fet el va inclinar en certa manera de la filosofia a la filosofia de la ciència. La seva amistat amb el matemàtic va influenciar la seva obra posterior.

De 1877 a 1887 va ser professor a l'École normale supérieure i, a partir de 1887, catedràtic d'història de la filosofia moderna de La Sorbona. Les seves relacions amb els germans Jules i Paul Tannery, també van fer que s'interessés sobre la contingència de procés històric.

Boutroux és considerat el renovador de la filosofia francesa de finals del segle xix, perquè, institucionalment, es troba en el centre de les xarxes administratives d'ensenyament de la filosofia a França.

Bibliografia

• Guitton, Jean. Regards sur la pensée française, 1870-1940, leçons de captivité (en (francès)). Beauchesne, 1968. 
• Capeillères, Fabien «Généalogie d'un néokantisme français à propos d'Émile Boutroux» (en (francès)). Revue de Métaphysique et de Morale, Num. 3, 1998, pàg. 405-442. ISSN: 0035-1571.

Enllaços externs

• «Émile BOUTROUX». Acadèmie française. [Consulta: 13 maig 2018].