Émile Boutroux
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Étienne Émile Marie Boutroux 28 juliol 1845 Montrouge (França) |
| Mort | 22 novembre 1921 París |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse, 16 48° 50′ 13″ N, 2° 19′ 32″ E / 48.8368369°N,2.325625°E |
| Seient 32 de l'Acadèmia Francesa | |
| 31 octubre 1912 – 22 novembre 1921 ← Hippolyte Langlois – Pierre de Nolhac → | |
| Dades personals | |
| Formació | École Normale Supérieure Universitat de Heidelberg Lycée Henri-IV |
| Tesi acadèmica | De la contingence des lois de la nature |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia de la religió, filosofia de la ciència, història de la filosofia i activitat traductora |
| Ocupació | filòsof, historiador, professor universitari, historiador de la filosofia |
| Ocupador | Universitat de París |
| Membre de | |
| Professors | Félix Ravaisson-Mollien i Jules Lachelier |
| Alumnes | Henri Bergson |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Émile Durkheim i Abel Rey |
| Família | |
| Cònjuge | Aline Boutroux (née Poincaré) |
| Fills | Pierre Boutroux |
| Germans | Léon Boutroux |
| Premis | |
Émile Boutroux (Montrouge, 28 de juliol de 1845 - París, 22 de novembre de 1921) va ser un filòsof francès.
Vida i Obra
[modifica]Boutroux va estudiar, a partir de 1866 a l'École normale supérieure. Després de graduar-se, va continuar estudis fins al 1870 a la universitat de Heidelberg on va rebre la influència de Félix Ravaisson-Mollien.[1] El 1874 va obtenir el doctorat a la universitat de París, defensant que les lleis de la natura tenien més contingencies de les que els científics de la seva època estaven disposats a admetre.[2]
El 1876 es va casar a Nancy amb Aline Poincaré, germana del gran matemàtic francès Henri Poincaré; aquest fet el va inclinar en certa manera de la filosofia a la filosofia de la ciència. La seva amistat amb el matemàtic va influenciar la seva obra posterior.[3]
De 1877 a 1887 va ser professor a l'École normale supérieure i, a partir de 1887, catedràtic d'història de la filosofia moderna de La Sorbona.[4] Les seves relacions amb els germans Jules i Paul Tannery, també van fer que s'interessés sobre la contingència de procés històric.[5]
Boutroux és considerat el renovador de la filosofia francesa de finals del segle xix, perquè, institucionalment, es troba en el centre de les xarxes administratives d'ensenyament de la filosofia a França.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Capeillères, 1998, p. 407.
- ↑ Guitton, 1968, p. 92.
- ↑ Guitton, 1968, p. 92-93.
- ↑ Capeillères, 1998, p. 426.
- ↑ Guitton, 1968, p. 93.
- ↑ Capeillères, 1998, p. 408-409.
Bibliografia
[modifica]- Guitton, Jean. Regards sur la pensée française, 1870-1940, leçons de captivité (en (francès)). Beauchesne, 1968.
- Capeillères, Fabien «Généalogie d'un néokantisme français à propos d'Émile Boutroux» (en (francès)). Revue de Métaphysique et de Morale, Num. 3, 1998, pàg. 405-442. ISSN: 0035-1571.
Enllaços externs
[modifica]- «Émile BOUTROUX». Acadèmie française. [Consulta: 13 maig 2018].
- Membres corresponents de l'Acadèmia Britànica
- Filòsofs francesos
- Filòsofs del segle XIX
- Alumnes de l'École Normale Supérieure
- Alumnes de la Universitat de Heidelberg
- Alumnes del Lycée Henri-IV
- Persones de Montrouge
- Comandants de la Legió d'Honor
- Morts a París
- Morts el 1921
- Historiadors de la filosofia francesos
- Naixements del 1845
- Filòsofs del segle XX