Vladímir Arnold

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaVladímir Arnold
Vladimir Arnold-1.jpg
Nom original (ru) Владимир Игоревич Арнольд
Biografia
Naixement 12 juny 1937
Odessa
Mort 3 juny 2010 (72 anys)
París
Causa de mort Peritonitis
Lloc d'enterrament cementiri de Novodèvitxi
Residència Odessa
Educat a Universitat Estatal de Moscou
Activitat
Director de tesi Andrei Kolmogórov
Camp de treball Anàlisi matemàtica, topologia, càlcul diferencial i mecànica
Ocupació Matemàtic, topòleg, professor i científic
Ocupador Universitat de París
Estudiant Viktor Vasilyev Tradueix i Alexander Givental Tradueix
Obra
Obres destacables Hilbert's thirteenth problem Tradueix
Arnold diffusion Tradueix
Arnold tongue Tradueix
Teorema de Kolmogorov-Arnold-Moser
Arnold–Givental conjecture Tradueix
Estudiant doctoral Alexander Varchenko Tradueix, Victor Goryunov Tradueix, Emil Horozov Tradueix, Vladimir Mikhailovich Zakalyukin Tradueix, Alexander Givental Tradueix, Boris Shapiro Tradueix i Vladímir Fok
Premi rebut

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Vladímir Ígorevitx Arnold (en rus Владимир Игоревич Арнольд; 12 de juny de 1937 a Odessa, Ucraïna - 3 de juny de 2010 a París) va ser un dels matemàtics més prolífics del món.[1][2]

Va entrar a estudiar a la Universitat de Moscou en 1954, on va romandre fins al 1986, any en què va ingressar a l'Institut Matemàtic Steklov de Moscou. En aquesta època va signar, juntament amb altres 99 companys, una carta de protesta per "l'empresonament en un manicomi d'un matemàtic soviètic perfectament sa". Això va portar com a conseqüència la denegació de permís per viatjar a l'estranger fins a la perestroika.

Encara que és més conegut pel teorema de Kolmogórov-Arnold-Moser respecte a l'estabilitat dels sistemes hamiltonians integrables, ha fet importants contribucions en diverses àrees que inclouen teoria de sistemes dinàmics, teoria de les catàstrofes, topologia, geometria algebraica, mecànica clàssica i teoria de la singularitat en una carrera que abasta més de 45 anys després del seu primer resultat principal - la solució del problema tretze de Hilbert el 1957.

Referències[modifica]

  1. «Vladimir Igorevič Arnold». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Leon, Manuel de «Necrológica: IN MEMÓRIAM. Vladímir I. Arnold, el matemático que amaba los problemas». El País, 11-06-2010 [Consulta: 9 juliol 2018].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vladímir Arnold Modifica l'enllaç a Wikidata