Traumatisme cranioencefàlic
 TAC mostrant contusions cerebrals, hemorràgia intracraneal entre els hemisferis, hematoma subdural i fractures craneals[1]  | |
| Tipus | traumatisme cerebral i traumatisme del sistema nerviós central |
|---|---|
| Especialitat | medicina d'urgències |
| Classificació | |
| CIM-11 | NA07 |
| CIM-10 | S06 |
| CIM-9 | 800.0-801.9, 803.0-804.9, 850.0-854.1 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 5671 |
| MedlinePlus | 000028 |
| eMedicine | 433855, 1163653 i 907273 |
| MeSH | D000070642 |
| Orphanet | 90056 |
| UMLS CUI | C0876926 i C5681362 |
El traumatisme cranioencefàlic (TCE) és l'alteració en la funció neurològica o una altra evidència de patologia cerebral a causa d'una força traumàtica externa que ocasioni un dany físic en l'encèfal. El TCE representa un greu problema de salut i és la causa més comuna de mort i discapacitat en la gent jove, sense explicar les grans repercussions econòmiques relacionades.[2]
També pot definir-se com la lesió directa de les estructures cranials, encefàliques o meníngies que es presenten com a conseqüència d'un agent mecànic extern i pot originar una deterioració funcional del contingut cranial.[3]
El tractament mèdic actual d'un TCE s'enfoca a minimitzar el dany secundari optimitzant la perfusió i oxigenació cerebral i prevenir o tractar la morbiditat no neurològica. Té un bon pronòstic si s'utilitzen mesures terapèutiques basades en evidències científiques, no obstant això, el tractament d'aquesta malaltia segueix sent un repte per a la medicina a causa de les controvèrsies que ha generat.[2]
Concepte[modifica]
El TCE pot definir-se com qualsevol lesió física o deterioració funcional de contingut cranial secundari per un intercanvi brusc d'energia mecànica. Aquesta definició inclou a totes aquelles causes externes que poguessin causar commoció, contusió, hemorràgia o laceració del cervell, cerebel i tija encefàlica fins al nivell vertebral de T1.[2] L'alteració de la funció cerebral es defineix com un dels següents signes clínics:[2]
- Qualsevol període de pèrdua o disminució del nivell de consciència.
- Pèrdua de la memòria d'esdeveniments immediatament anteriors —amnèsia retrògrada— o immediatament posteriors del traumatisme —amnèsia anterògrada—
- Dèficits neurològics (astènia, trastorns de l'equilibri, trastorns visuals, dispràxia, parèsia/plegia, pèrdua sensitiva, afàsia, etc.)
- Qualsevol alteració de l'estat mental al moment del traumatisme (confusió, desorientació, pensament alentit, etc.)
- Altres evidència de patologia cerebral que poden incloure evidència visual, neuroradiològica, o confirmació del dany cerebral per proves de laboratori.
Les forces externes implicades poden ser del tipus:[2]
- El cap és copejat per un objecte.
- El cap copeja un objecte.
- El cervell és sotmès a un moviment d'acceleració o desacceleració sense un trauma directe sobre el cap.
- Un cos estrany penetra el crani.
- Forces generades per una explosió.
- Altres forces sense definir.
Clàssicament, la lesió traumàtica del cervell s'ha definit d'acord amb criteris clínics.[2][4] Les modernes tècniques d'imatge com la ressonància magnètica nuclear (RMN) mostren una sensibilitat cada vegada major. És possible que es puguin desenvolupar en el futur altres biomarcadors útils.[2]
Etiologia[modifica]
Als països sense guerra, la majoria de TCE són causats per accidents de vehicles de motor amb el 78% dels casos de TCE sever dels quals 53% van ser accidents per automòbil, 22% accidents de motocicleta i 3% atropellats.[5] Altres causes importants són els accidents laborals, amb 19% dels casos on 2,5% és un accident in itinere.[5] Les lesions en esdeveniments esportius constitueixen un 1,8% dels casos i les agressions representen 2%, però es considera que menys del 10% de les agressions són per arma de foc.[2][5][6]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Traumatisme cranioencefàlic |
- ↑ Rehman T, Ali R, Tawil I, Yonas H «Rapid progression of traumatic bifrontal contusions to transtentorial herniation: A case report» (en anglés). Cases journal, 1, 1, 2008, pàg. 203. DOI: 10.1186/1757-1626-1-203. PMC: 2566562. PMID: 18831756.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Menon, David K; Schwab, Karen. «Position Statement: Definition of Traumatic Brain Injury» (en anglès). Arch Phys Med Rehabil, 91, 11, November 2010, pàg. 1637-1640. DOI: 10.1016/j.apmr.2010.05.017. PMID: 21044706 [Consulta: 11 febrer 2011].
- ↑ CENETEC SSA-016-08 Guía de práctica clínica: Manejo del traumatismo craneoencefálico en el adulto en el primer nivel de atención. Arxivat 2010-10-07 a Wayback Machine.
- ↑ CENETEC SSA-016-08 Guía de práctica clínica: Manejo del traumatismo craneoencefálico en el adulto en el primer nivel de atención. Arxivat 2010-10-07 a Wayback Machine.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Orient-López F, Sevilla-Hernández E, Guevara-Espinosa D, Terré-Boliart R, Ramón-Rona S, Bernabeu-Guitart M. Functional outcome at discharge of patients with severe traumatic brain injury admitted to a brain damage unit.
- ↑ Quintanal Cordero Nelson, Felipe Morán Armando, Tápanes Domínguez Alejandro, Rodríguez de la Paz Norbery, Cañizares Marrero Cecilia, Prince López José.