Atle Selberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAtle Selberg
Atle Selberg.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 juny 1917 Modifica el valor a Wikidata
Langesund (Noruega) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 2007 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Princeton (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat d'Oslo (1935–1943) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaOn the Zeros of Riemann's Zeta-function  (1943 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballTeoria de nombres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut d'Estudis Avançats de Princeton, professor emèrit (1987–2007)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1949–1987)
Universitat de Syracuse (1948–1949)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1947–1948) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralKai Man Tsang Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeHedvig Selberg (1947–) Modifica el valor a Wikidata
FillsIngrid Maria Selberg Modifica el valor a Wikidata
ParesOle Michael Ludvigsen Selberg Modifica el valor a Wikidata  i Anna Kristina Brigtsdatter Skeie
GermansHenrik Selberg, Arne Selberg i Sigmund Selberg Modifica el valor a Wikidata
ParentsMustapha Matura (gendre) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 219763489 Modifica el valor a Wikidata

Atle Selberg (Langesund, 14 de juny de 1917 - Princeton, 6 d'agost de 2007) va ser un matemàtic noruec, conegut pels seus treballs en la teoria analítica dels nombres i sobre la hipòtesi de Riemann.[1]

Sent estudiant, Selberg va ser influenciat pels treballs i la personalitat del matemàtic Srinivasa Ramanujan. Va estudiar a la Universitat d'Oslo, on va obtenir el doctorat el 1943. Durant la Segona Guerra Mundial, mentre va estar confinat a casa dels seus pares a Gjøvik per les autoritats d'ocupació nazis, va treballar en solitari sobre la funció zeta de Riemann.[2] El 1948 realitza una demostració elemental del teorema dels nombres primers.[3] Alhora, el matemàtic Paul Erdős va realitzar una altra demostració. motiu pel qual es va iniciar una disputa entre els dos matemàtics, sobre qui havia demostrat primer el teorema.[4][5] Per tots els seus resultats, Selberg rebé la Medalla Fields el 1950.[6] Als anys 50, marxà als Estats Units, a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton. En aquests anys aconsegueix importants resultats treballant sobre l'operador laplacià i la superfície de Riemann. Va rebre el Premi Wolf el 1986. L'any 2002, un any abans de que el govern noruec atorgués per primera vegada el premi Abel, se li va concedir un premi Abel honorífic.[7]

Obra destacada[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Atle Selberg» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 3 setembre 2014].
  2. Aubert, Bombieri i Goldfeld, 1989, p. 157 i ss.
  3. Chamizo Lorente, 2008, p. 103.
  4. Hoffman, 2000, p. 47.
  5. Krantz, 2002, p. 110.
  6. Chamizo Lorente, 2008, p. 101.
  7. Baas, 2010, p. 9-11.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atle Selberg