Gerd Faltings
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 juliol 1954 (68 anys) Gelsenkirchen |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Formació | Universitat de Münster |
| Director de tesi | Hans-Joachim Nastold |
| Es coneix per | conjectura de Mordell |
| Activitat | |
| Camp de treball | Geometria algebraica i teoria de nombres |
| Ocupació | matemàtiques |
| Organització | Max Planck Institute for Mathematics University of Bonn Universitat de Princeton Universitat de Wuppertal |
| Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (2018–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (2016–) Academia Europaea (2014–) Acadèmia de Ciències i Humanitats de Berlín-Brandenburg Acadèmia de Ciències i Arts de Rin del Nord - Westfàlia Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
|
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Michael J. Larsen Shinichi Mochizuki Adrian Vasiu |
Premis | |
| Lloc web | hcm.uni-bonn.de… |
Gerd Faltings (nascut el 28 de juliol de 1954) és un matemàtic alemany conegut pel seu treball en geometria algebraica aritmètica. Entre 1972 i 1978 va estudiar matemàtica i física a la Universitat de Münster. En 1978 va rebre el seu doctorat en matemàtica i en 1981 va obtenir la vènia legendi (Habilitació) en matemàtica, també a la Universitat de Münster. Durant aquest temps va ser professor assistent en aquesta universitat. Entre 1982 i 1984 va ser professor a la Universitat de Wuppertal. Després d'això va ser professor a la Universitat de Princeton (1985-1994).[1]
Se li va concedir la Medalla Fields en 1986 per provar la conjectura de Mordell, que estableix que qualsevol corba projectiva no singular de gènere g > 1 definida sobre un cos de nombres K conté només un nombre finit de punts racionals en K. Des de 1995 ha estat director de l'Institut Max Planck per a la Matemàtica a Bonn. En 1996 va rebre el Premi Gottfried Wilhelm Leibniz de la Deutsche Forschungsgemeinschaft, que és el màxim honor concedit a la recerca a Alemanya.
Referències[modifica]
- ↑ «Gerd Faltings» (en anglès). britannica.com. [Consulta: 29 agost 2014].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gerd Faltings |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gerd Faltings» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Gerd Faltings al Mathematics Genealogy Project.
