Alessio Figalli

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlessio Figalli
Alessio Figalli -2019 (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 abril 1984 Modifica el valor a Wikidata (37 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióScuola Normale Superiore de Pisa (–2006)
Universitat de Pisa
École Normale Supérieure de Lyon - doctorat (–2005)
École Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiLuigi Ambrosio i Cédric Villani Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballCàlcul de variacions, equació diferencial en derivades parcials, anàlisi matemàtica i matemàtiques aplicades Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorETH Zürich Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralMaria Colombo (en) Tradueix, Eric Baer (en) Tradueix, Emanuel Indrei (en) Tradueix, Diego Marcon (en) Tradueix, Rohit Jain (en) Tradueix, Javier Morales (en) Tradueix, Robin Neumayer (en) Tradueix i Yash Jhaveri (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGennaro Figalli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webpeople.math.ethz.ch… Modifica el valor a Wikidata

Alessio Figalli (Roma, 2 d'abril de 1984) és un matemàtic italià especialitzat en equacions en derivades parcials (EDP).

El 2012, va guanyar el Premi i Curs Peccot i el Premi EMS.[1] El 2015 la Medalla Stampacchia,[2] i el 2017 el Premi Feltrinelli. Va ser un dels conferenciants convidats al Congrés Internacional de Matemàtiques (ICM), el 2014.[3] L'any 2016, va rebre un projecte d'investigació del Consell Europeu d'Investigació (ERC), i l'any 2018 li va ser atorgada la Medalla Fields "per les seves contribucions a la teoria del transport òptim i les seves aplicions en les equacions en derivades parcials, la geometria mètrica i la probabilitat."[4]

Biografia[modifica]

Figalli va acabar la llicenciatura en matemàtiques a la Scuola Normale Superiore de Pisa l'any 2006, i en menys d'un any ja havia acabat el doctorat (2007). Els seus directors de tesi van ser Luigi Ambrosio i Cédric Villani.

L'any 2007 va ser contractat com a investigador permanent al CNRS a Paris, i, el 2008, va passar a ser Professeur Hadamard a l'École polytechnique. El 2009 se'n va anar a la Universitat de Texas a Austin com a professor titular, on va passar a ser Catedràtic el 2011. Des de 2016, és Catedràtic a l'ETH Zürich.

Entre diversos reconeixements, Figalli va guanyar, el 2012, el Premi EMS, el Premi Peccot-Vimont i Cours Peccot del Collège de France i va ser Conferenciant Nachdiplom a l'ETH Zürich el 2014.[5] L'any 2015 va rebre la Medalla Stampachia, i el 2017 el Premi Feltrinelli en matemàtiques. L'any 2018 va guanyar la Medalla Fields.

Figalli ha treballat en diverses àrees de les matemàtiques, principalment en EDP, càlcul de variacions, i teoria geomètrica de la mesura. Entre els seus principals resultats destaquen els articles amb Guido de Philippis sobre l'equacio de Monge-Ampere,[6][7] així com els seus treballs en desigualtats isoperimètriques[8] i en sistemes dinàmics.[9] També ha obtingut resultats importants en fisica matemàtica,[10][11] i en matrius aleatòries.[12] Finalment, en col·laboració amb els matemàtics catalans Xavier Ros-Oton i Joaquim Serra Montolí, ha obtingut diversos resultats sobre problemes de frontera lliure.[13][14]

Referències[modifica]

  1. «6th European Congress of Mathematics». European mathematical Society. [Consulta: 13 març 2013].
  2. 2015 Guanyador de la Medalla Stampacchia
  3. «ICM 2014». Arxivat de l'original el 2014-11-06. [Consulta: 28 juny 2018].
  4. «Fields Medals 2018». International Mathematical Union.
  5. «ETH Lectures in Mathematics».
  6. « regularity for solutions of the Monge–Ampère equation». Inventiones Mathematicae. DOI: 10.1007/s00222-012-0405-4.
  7. «Partial regularity for optimal transport maps». Publications mathématiques de l'IHÉS. DOI: 10.1007/s10240-014-0064-7.
  8. «A mass transportation approach to quantitative isoperimetric inequalities». Inventiones Mathematicae. DOI: 10.1007/s00222-010-0261-z.
  9. «Generic hyperbolicity of Aubry sets on surfaces». Inventiones Mathematicae. DOI: 10.1007/s00222-014-0533-0.
  10. «Semiclassical limit of quantum dynamics with rough potentials and well-posedness of transport equations with measure initial data». Communications on Pure and Applied Mathematics. DOI: 10.1002/cpa.20371.
  11. «On the Lagrangian structure of transport equations: The Vlasov–Poisson system». Duke Mathematical Journal. DOI: 10.1215/00127094-2017-0032.
  12. «Universality in several-matrix models via approximate transport maps». Acta Mathematica. DOI: 10.1007/s11511-016-0142-4.
  13. «Free boundary regularity in the parabolic fractional obstacle problem». Communications on Pure and Applied Mathematics. DOI: 10.1002/cpa.21745.
  14. «On the fine structure of the free boundary for the classical obstacle problem». preprint arXiv.

Enllaços externs[modifica]