Izraïl Moisséievitx Gelfand

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIzraïl Moisséievitx Gelfand
Izrail Gel'Fand.jpg
Nom original (ru) Израиль Моисеевич Гельфанд
Biografia
Naixement 2 de setembre de 1913
Kherson, Província d'Odessa, Imperi Rus
Mort 5 d'octubre de 2009(2009-10-05) (als 96 anys)
New Brunswick, New Jersey, Estats Units d'Amèrica
Nacionalitat Unió Soviètica
Rus
Educació Universitat Estatal de Moscou
Es coneix per Teoria de grups, Teoria de representació, Anàlisi matemàtica
Activitat
Director de tesi Andrei Kolmogórov
Camp de treball Anàlisi matemàtica, anàlisi funcional, àlgebra, topologia, teoria d'equacions diferencials, Teoria de la probabilitat i anàlisi numèrica
Ocupació Matemàtiques
Organització Universitat Estatal de Moscou
Universitat Rutgers
Professors Andrei Kolmogórov
Alumnes David Kazhdan, Màxim Kontsevitx, Felix Berezin Tradueix, Joseph Bernstein Tradueix, Eugene Dynkin, Ilya Piatetski-Shapiro, Aleksandr Aleksàndrovitx Kiríl·lov, Albert Molchanov Tradueix i Andrei Zelevinsky
Obra
Obres destacables Gelfand–Mazur theorem Tradueix
Gelfand–Naimark theorem Tradueix
Estudiant doctoral Gueorgui Adelson-Velski
Félix Berezin
Joseph Bernstein
Víktor Ginzburg
Aleksandr Gontxarov
Aleksandr Kiril·lov
Gueorgui Xilov
Endre Szemerédi
Andrei Zelevinski
Vitali Ditkin
Família
Fills Vladimir I. Gelfand
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Izraïl Moisséievitx Gelfand (en jiddisch ישראל געלפֿאַנד, en rus: Изра́иль Моисе́евич Гельфа́нд, també conegut com a Israel Gelfand) 2 de setembre de 1913. - 5 d'octubre de 2009) va ser un matemàtic que va contribuir de manera substancial en diferents branques entre elles teoria de grups, teoria de representació, àlgebra lineal, etc. Gélfand va ensenyar durant molts anys a la Universitat Estatal de Moscou, Unió Soviètica i a la Universitat Rutgers, als Estats Units d'Amèrica. Va ser guanyador de premis i honors incloent l'Orde de Lenin i el Premi Wolf. Va ser un membre de la Royal Society.

Biografia[modifica]

Va néixer en una família jueva a Okny, Kherson de l'Imperi rus (ara Okny, Ucraïna).

Va realitzar treballs de postgrau a la Universitat Estatal de Moscou, on el seu assessor va ser Andrei Kolmogórov.

Va ser considerat per molts com la principal figura de l'escola soviètica de la matemàtica, i ha exercit una enorme influència en el camp tant a través de les seves pròpies obres i les dels seus alumnes. Va dictar un famós seminari a la Universitat Estatal de Moscou. En 1935, va defensar la tesi: Funcions abstractes i operadors lineals.

El 1990 va emigrar als EUA i va ser considerat un visitant distingit en la càtedra del Dte. de matemàtica a la Universitat Rutgers a Nova Jersey, on va ser membre associat de la facultat.

Era el seu fill el matemàtic Serguei Guelfand. Entre els seus alumnes figuren els matemàtics Endre Szemerédi i Aleksandr Kirílov.

Les memòries d'I.Gelfand es compilen a la pàgina especial creada per la seva família.[1]

Treball[modifica]

Va ser conegut per diverses recerques, entre elles:

  • La representació Guelfand en la teoria d'àlgebra de Banach
  • El Teorema Guelfand–Naimark
  • La construcció Guelfand-Naimark-Segal
  • La teoria de representació dels grup de Lie complexos clàssics
  • Contribucions a la teoria de mòdul de Verma en la teoria de representació d'àlgebra semisimple de Lie (amb I.N. Bernstein i S.I. Guelfand)
  • La teoria de representació de grups clàssics.

Influència fora de la matemàtica[modifica]

La base Guelfand-Tsetlin (també en comú l'ortografia Zetlin) és un àmpliament utilitzat en l'eina física teòrica i el resultat dels treballs de Guelfand en la teoria de la representació de grup unitari i grups de Lie en general.

Durant molt temps va tenir molt interès en biologia cel·lular.

Va treballar extensament en l'ensenyament de la matemàtica, en particular l'educació per correu. En 1994, li va ser atorgada la beca MacArthur per a aquesta tasca.

Honors i premis[modifica]

Guelfand va ser guardonat amb el Premi Orde de Lenin tres vegades per a les seves recerques. En 1977 va ser elegit membre estranger de la Royal Society. Va guanyar el premi Wolf en 1978, Premi Kyoto en 1989 i la beca de la Fundació MacArthur en 1994. Va ocupar la Presidència de la Societat Matemàtica de Moscou entre 1968 i 1970, i ha estat triat membre estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències, de l'Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Ciències, la Reial Acadèmia d'Irlanda, la Societat Americana de Matemàtiques i la Societat Matemàtica de Londres. Està en possessió de diversos títols honorífics.

Publicacions destacades[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. http://israelmgelfand.com/ site dedicated to Israel M. Gelfand (en ingles)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Guillemin, Victor «Review: Generalized functions, by I. M. Gel'fand and G. E. Shilov». Bull. Amer. Math. Soc. (N.S.), 3, 1, Part 1, 1980, pàg. 758–762. DOI: 10.1090/s0273-0979-1980-14813-2.
  3. Catanese, Fabrizio «Review: Discriminants, resultants, and multidimensional determinants, by I. M. Gelfand, M. M. Kapranov, and A. V. Zelevinsky». Bull. Amer. Math. Soc. (N.S.), 37, 2, 2000, pàg. 183–198. DOI: 10.1090/s0273-0979-99-00858-7.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Izraïl Moisséievitx Gelfand Modifica l'enllaç a Wikidata