Endre Szemerédi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEndre Szemerédi
Szemeredi1.JPG
Endre Szemerédi a l'abril de 2014
Biografia
Naixement21 agost 1940 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
CiutadaniaHongaresa
Estatunidenca
FormacióUniversitat Estatal de Moscou
Director de tesiIsrael Gelfand Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCombinatòria Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
Informàtica
OrganitzacióUniversitat Rutgers
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJaikumar Radhakrishnan
Gabor Sarkozy
Premis

Lloc webmath-inst.hu… Modifica el valor a Wikidata

Endre Szemerédi (21 d'agost de 1940) és un matemàtic hongarès naturalitzat estatunidenc,[1] que ha treballat en els camps de la combinatòria i la informàtica teòrica. Ha ocupat la càtedra d'informàtica teòrica a la Universitat Rutgers de Nova Jersey des de 1986.

Szemerédi ha guanyat nombrosos premis en matemàtiques i ciència, entre els quals destaca el Premi Abel el 2012. Ha fet diversos descobriments molt rellevants en combinatòria i informàtica teòrica, com el teorema de Szemerédi, el lema de regularitat de Szemerédi, el teorema d'Erdős–Szemerédi, el teorema de Hajnal–Szemerédi i el teorema de Szemerédi–Trotter.

Biografia[modifica]

Szemerédi nasqué a Budapest, estudià a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest i es doctorà a la Universitat Estatal de Moscou. El seu director de tesi va ser el matemàtic Israel Gelfand.[2]

Ha sigut, des de 1986, el catedràtic d'informàtica a la Universitat Rutgers. Ha ocupat posicions a la Universitat de Stanford (1974), la Universitat McGill (1980), la Universitat de Carolina del Sud (1981–1983) i la Universitat de Chicago (1985–1986).

Szemerédi és casat i té cinc fills.[3]

Obra[modifica]

Endre Szemerédi ha publicat més de 200 articles científics en els camps de matemàtica discreta, informàtica teòrica, combinatòria aritmètica i geometria discreta.[4] És conegut sobretot per la demostració de 1975 d'una antiga conjectura de Paul Erdős i Paul Turán: si una seqüència de nombres naturals té densitat superior positiva aleshores conté progressions aritmètiques arbitràriament llargues. Aquest resultat ara s'anomena teorema de Szemerédi. Un lema essencial de la demostració ara rep el nom de lema de regularitat de Szemerédi, que ha esdevingut una eina molt important en combinatòria.

També és conegut pel teorema de Szemerédi–Trotter en geometria d'incidència i el teorema de Hajnal–Szemerédi en teoria de grafs. Una altra part de les seves investigacions s'han enfocat a la informàtica teòrica.[5]

Referències[modifica]

  1. «Magyar tudós kapta a matematika Nobel-díját» (en hongarès). Népszava, 21-03-2012. Arxivat de l'original el 10 de juny 2012. [Consulta: 19 abril 2012].
  2. Endre Szemerédi al Mathematics Genealogy Project.
  3. DeLong Lecture Series (en anglès). Math.colorado.edu. [Consulta: 22 març 2012]
  4. Algunes publicacions a mathscienet[Enllaç no actiu]
  5. Lugosi, Gabor; Serra, Oriol «Endre Szemerédi, Premi Abel 2012». Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques, Vol. 28, núm. 1, 2013, pàg. 87-115. DOI: 10.2436/20.2002.01.48 [Consulta: 27 juny 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Endre Szemerédi