Peter Lax

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPeter Lax
Peter Lax.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r maig 1926 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióStuyvesant High School (–1943)
Institut Courant de Ciències Matemàtiques - doctorat (–1949) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiKurt Friedrichs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEquació diferencial en derivades parcials Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
1939Projecte Manhattan Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralAlexandre Chorin, Ami Harten, Burton Wendroff, Charles Epstein, Steve Alpern, James, Lucien W. Neustadt, Michael Ghil, Gui-Qiang Chen, Reuben Hersh, Barbara Keyfitz, Jeffrey Rauch, George Logemann, Gregory Beylkin, Milton Halem, Charles David Levermore, Homer Franklin Walker, Donald Aubrey Quarles, Jr., Stephanos Venakides, Shlomo Tzvi Engelberg, Spyridon Kamvissis, Susan Hahn, James Moeller, Peter Treuenfels, Hector O. Fattorini, Kennard Reed, Norman Rushfield, Charles Goldstein, Julian Prince, Arnold Lapidus, James La Vita, Melvyn Ciment, Li-an Laurence Chen, Gary Spencer Deem, Porter Gerber, Gray Jennings, Donald Isaac, Blair K. Swartz, Carlos Antonio De Moura, Satish Immanuel Anjilvel, William Goodhue, Andrew Winkler, Sebastian Noelle, Kayyunnapara Joseph, Feiran Tian, Brian Hayes, Yahan Yang, Milton Edward Rose, George Pimbley, Min Chen, Mikhail Teytel, Gideon Peyser, Robert E. Kalaba, Linus Foy i Yiorgos Smyrlis Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
ParentsIstván Gazda (nebot) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Peter David Lax (Budapest, 1 de maig del 1926) és un matemàtic estatunidenc que treballa en àrees de matemàtiques pures i aplicades. Ha fet contribucions importants a les teories de sistemes integrables, dinàmica de fluids i ones de xoc, física solitònica, lleis de conservació hiperbòlica i computació matemàtica i científica, entre altres camps. Lax és a la llista ISI Highly Cited Resarchers d'investigadors amb més citacions.[1]

Vida i educació[modifica]

Lax va néixer a Budapest (Hongria) en una família jueva. El 1941 es va traslladar a Nova York amb els seus pares (Klara Kornfield i Henry Lax, tots dos metges) i va estudiar a l'Institut Stuyvesant, que dona formació a alumnes talentosos.[2] El 1948 es va casar amb Anneli Cahn, que també estava en camí de convertir-se en matemàtica professional.

A la Universitat de Nova York va obtenir el Títol de Grau el 1947, amb honors de la Societat Phi Beta Kappa, i el doctorat el 1949, amb Kurt O. Friedrichs de director de tesi.

Feina[modifica]

En un article de l'any 1958, Lax va enunciar una conjectura sobre la representació amb matrius de polinomis hiperbòlics de tercer ordre que no es va saber demostrar durant més de quatre dècades. L'interès en la conjectura de Lax creixia a mesura que matemàtics de diverses àrees constataven la importància les implicacions de la conjectura en el seu camp fins que el 2003, finalment, es va aconseguir demostrar.[3]

Lax ocupa una posició de professor al Departament de Matemàtiques, a l'Institut Courant de Ciències Matemàtiques, de la Universitat de Nova York.

Premis i honors[modifica]

És membre de l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres[4] i de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units. Va rebre la National Medal of Science el 1986, el Premi Wolf el 1987 i el Premi Abel el 2005. El 2012 esdevingué membre de la Societat Matemàtica Americana.[5]

L'accident del CDC 6600[modifica]

El 1970, l'organització estudiantil i anarquista Transcendental Students va prendre d'ostatge un supercomputador CDC 6600 de l'Institut Courant de la Universitat de Nova York, que Lax havia lluitat molt per aconseguir. Part dels estudiants presents, segurament membres de la Weather Underground, organització d'extrema esquerra, amenaçaren de destruir l'ordinador amb dispositius incendiaris, però Lax va aconseguir desactivar els dispositius i salvar la màquina. L'accident va ser una de les causes de la dimissió de Juergen Moser, director de l'Institut Courant entre el 1967 i el 1970.[6]

Referències[modifica]

  1. Thomson ISI. «Lax, Peter D., ISI Highly Cited Researchers» (en anglès). [Consulta: 20 juny del 2009].
  2. Dreifus, Claudia «A Conversation with Peter Lax – From Budapest to Los Alamos, a Life in Mathematics» (en anglès). New York Times, 29 març del 2005 [Consulta: 31 octubre del 2007].
  3. A. S. Lewis; P. A. Parrilo, M. V. Ramana «The Lax conjecture is true» (en anglès). Optimization Online, 18 abril del 2003 [Consulta: 31 octubre del 2007].
  4. «Gruppe 1: Matematiske fag» (en noruec). Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. [Consulta: 7 octubre del 2010].
  5. Llista de Membres de la Societat Matemàtica Americana (en anglès), consultat el 27-01-2013.
  6. Philip Colella «Peter Lax» (en anglès). Society for Industrial and Applied Mathematics, 26 abril del 2004.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peter Lax