Friedrich Hirzebruch

Friedrich Hirzebruch
	;
Biografia
Naixement	(de) Friedrich Ernst Peter Hirzebruch ; 17 octubre 1927 ; Hamm (República de Weimar)
Mort	27 maig 2012 (84 anys); Bonn (Alemanya)
Sepultura	Cementiri de Poppelsdorf (Bonn) 50° 43′ 04″ N, 7° 04′ 56″ E / 50.71772°N,7.08214°E
President European Mathematical Society
	1990 – 1994 ; ← primer – Jean-Pierre Bourguignon →
Dades personals
Formació	ETH Zürich (1949–1950); Universitat de Münster (1945–1950)
Tesi acadèmica	Über vierdimensionale Riemannsche Flächen mehrdeutiger analytischer Funktionen von zwei komplexen Veränderlichen (1950 )
Director de tesi	Heinrich Behnke i Heinz Hopf
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, topologia, varietat complexa, geometria algebraica i teoria de nombres
Lloc de treball	Bonn
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, professor de matemàtiques
Ocupador	Universitat de Bonn (1956–1993); Universitat de Princeton (1955–1956); Universitat de Münster (1954–1955); Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1952–1954); Universitat d'Erlangen-Nuremberg (1951–1952)
Membre de	Royal Society (1994–); Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre corresponent) (1993–); Academia Europaea (1988–); Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica (1988–); Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1986–); Acadèmia de Ciències i Humanitats de Heidelberg (membre corresponent) (1966–); Acadèmia de Ciències i Arts de Rin del Nord - Westfàlia ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos ; Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Acadèmia de les Ciències i les Lletres de Magúncia ; Acadèmia de Ciències i Humanitats de Berlín-Brandenburg ; Acadèmia de Ciències de l'RDA ; Acadèmia de Ciències de Göttingen ; Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina ; Acadèmia Francesa de les Ciències ; Acadèmia Austríaca de Ciències ; Acadèmia Polonesa de les Ciències
Professors	Heinz Hopf
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
	Obres destacables Teorema de la signatura de Hirzebruch; Seqüència espectral d'Atiyah-Hirzebruch; Teorema de Grothendieck-Hirzebruch-Riemann-Roch; superfície de Hirzebruch; Teorema d'Hirzebruch-Riemann-Roch; superfície d'Inoue-Hirzebruch ;
Estudiant doctoral	Detlef Gromoll, Don Zagier, Egbert Brieskorn, Walter Neumann, Klaus Jänich, Eduardo Mendoza, Matthias Kreck, Friedhelm Waldhausen, Lothar Göttsche, Wolfgang Meyer, Bernhelm Booss, Ernst August Weiss, Jr., Klaus Lamotke, Winfried Scharlau, Wilhelm Schwartz, Ulrich Karras, Alois Scharf, Karl Mayer, Friedrich Hegenbarth, Karl Zelle, Franz Koll, Dietmar Arlt, Helmut Hamm, Hans Franke, Boudewijn Moonen, Reinhard Olivier, Erich Ossa, Bruce Hunt, Werner Meyer, Wilfried Hausmann, Rabe von Randow, Jürgen Brandenburg, Dieter Erle, Thomas Hofer, Dieter Bassendowski, Michael Gläser, Kang Zuo, Rolf Mulczinski, Jürgen Koehl, Jürgen Werner, Renate Vogt, Hanns Zeltinger, Hans Scheerer, Manfred Armbrust, Dimitrios Dais, Gerald Höhn, Karl-Heinz Knapp, Gerd Mitschke, Peter Flaschel, Klaus Truöl, Thomas Höfer i Michael Herttrich
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 647] ;
Família
Cònjuge	Ingeborg Spitzley
Pares	Fritz Hirzebruch i Martha Holtschmidt
	Premis (2004) Medalla Cantor; (2002) Medalla Helmholtz; (2000) Premi Alfried Krupp de ciències; (1999) Medalla Albert Einstein; (1997) Medalla Cothenius; (1996) Medalla d'Or Lomonóssov; (9 juny 1994) Membre estranger de la Royal Society; (1993) doctor honoris causa per la Universitat d'Atenes; (1993) Gran Creu del Mèrit amb Estrella de l'Ordre del Mèrit de la República Federal d'Alemanya; (1992) doctor honoris causa pel Trinity College; (1989) Medalla Lobatxevski; (1989) doctor honoris causa per la Universitat de Notre Dame; (1988) Premi Wolf en Matemàtiques; (1987) doctor honoris causa per la Universitat de Wuppertal; (1984) doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford; (1982) doctor honoris causa per la Universitat de Göttingen; (1980) doctor honoris causa per la Universitat de Warwick; Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències; Orde del Tresor Sagrat; doctor honoris causa per la Universitat d'Augsburg; doctor honoris causa per la Universitat de Potsdam ;

Friedrich Hirzebruch (Hamm, 17 d'octubre de 1927 - Bonn, 27 de maig de 2012) va ser un matemàtic alemany que va treballar en els camps de la topologia, les varietats complexes i la geometria algebraica, i va ser una figura destacada de la seva generació.^[1]^[2]^[3]^[4]^[5]^[6]^[7]^[8]^[9]

Va estudiar a la Universitat de Münster de 1945-1950, amb un any a l'ETH Zürich. A continuació, va tenir una posició en la Universitat d'Erlangen, seguit pels anys 1952-1954 a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, Nova Jersey. Després d'un any a la Universitat de Princeton 1955-1956, va ser nomenat professor a la Universitat de Bonn, on va arribar a ser director de l'Institut Max Planck de Matemàtiques el 1981. Més de 300 persones van participar en la celebració del seu 80è aniversari a Bonn el 2007.

El teorema de Hirzebruch-Riemann-Roch (1954) per les varietats complexes va ser un avanç important i ràpidament va passar a formar part de la teoria fonamental entorn del clàssic teorema de Riemann-Roch. També va ser un precursor del teorema de l'índex d'Atiyah-Singer. El llibre de Hirzebruch Neue topologische Methoden in der algebraischen Geometrie (1956) va ser un text bàsic per als «nous mètodes» de la teoria de feixos en geometria algebraica complexa. Posteriorment va escriure articles fundacionals de la teoria K topològica amb Michael Atiyah, i va col·laborar amb Armand Borel en la teoria de les classes característiques. En la seva obra més tardana va donar una detallada teoria modular de les superfícies de Hilbert, en col·laboració amb Don Zagier.

Hirzebruch va ser membre estranger de nombroses acadèmies i societats, incloses l'Acadèmia Nacional de Ciències, l'Acadèmia russa de les Ciències i l'Acadèmia Francesa de Ciències.

Hirzebruch va morir el 27 de maig de 2012, als 84 anys.^[10]^[11]^[12]

Honors[modifica]

Entre molts altres honors, Hirzebruch va ser guardonat amb el Premi Wolf en Matemàtiques el 1988, la Medalla Lobatxevski el 1989.

El govern d'Alemanya li va concedir l'Orde del Mèrit de la República Federal el 1993 i el govern del Japó l'Orde del Tresor Sagrat el 1996.

Hirzebruch va rebre la Medalla Cantor el 2004.

Referències[modifica]

↑ «Friedrich Hirzebruch 1927-2012». , 29-05-2012 [Consulta: 29 maig 2012].
↑ Europa Publications. The International Who's Who 2004. Routledge, 2003. ISBN 978-1-85743-217-6 [Consulta: 24 abril 2010].
↑ Hirzebruch, Friedrich; Mayer, Karl Heinz. O(n)-Mannigfaltigkeiten, Exotische Sphären und Singularitäten. 57. Berlin, New York: Springer-Verlag, 1968. DOI 10.1007/BFb0074355. ISBN 978-3-540-04227-3.
↑ Hirzebruch, Friedrich; Zagier, Don. The Atiyah-Singer theorem and elementary number theory. Houston, TX: Publish or Perish, 1974.
↑ Hirzebruch, Friedrich. Gesammelte Abhandlungen. Band I, II. Berlin, New York: Springer-Verlag, 1987. ISBN 978-3-540-18087-6.
↑ Hirzebruch, Friedrich; Jung, Rainer; Berger, Thomas. Manifolds and modular forms. Braunschweig: Friedr. Vieweg & Sohn, 1992. ISBN 978-3-528-06414-3.
↑ Hirzebruch, Friedrich. Topological methods in algebraic geometry. Berlin, New York: Springer-Verlag, 1995. ISBN 978-3-540-58663-0.
↑ Segel, Joel. «Friedrich Hirzebruch: Giant of German Mathematics». Simons Foundation, 01-12-2011. Arxivat de l'original el 2020-05-03. [Consulta: 19 desembre 2020].
↑ Atiyah, Michael; Zagier, Don «Friedrich Hirzebruch (1927–2012)». Notices of the American Mathematical Society, 61, 7, 2014, p. 706–727. DOI: 10.1090/noti1145.
↑ «With great sadness we mourn the death of our founder, Friedrich Hirzebruch, who passed away on Sunday, May 27». Max Planck Institute for Mathematics.
↑ Max Planck Institute Announcement, Max Planck Institute for Mathematics. Retrieved on 29 May 2012.
↑ Schechter, Bruce «Friedrich Hirzebruch, Mathematician, Dies». The New York Times, Jun 10, 2012 [Consulta: Oct 8, 2019].

Bibliografia[modifica]

Atiyah, Michael; Zagier, Don «Friedrich Hirzebruch (1927-2012)» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 61, Num. 7, 2014, pàg. 707-727. ISSN: 0020-9920.
Ballmann, Werner; Blohmann, Christian; Faltings, Gerd; Teichner, Peter; Zagier, Don. Arbeitstagung 2013: in Memory of Friedrich Hirzebruch (en anglès). Birkhäuser, 2016. ISBN 978-3-319-43646-3.
Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
Xambó Descamps, Sebastià «Friedrich Hirzebruch (1927-2012), Trazo de su influjo, in memoriam» (en castellà). Gaceta de la Real Sociedad Matemàtica Española, Vol. 15, Num. 4, 2012, pàg. 637-650. ISSN: 1138-8927.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Friedrich Hirzebruch

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Friedrich Hirzebruch» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
de León, Manuel. «Fallecimiento de Friedrich Hilzebruch» (en castellà). Matemáticas y sus fronteras, 2012. [Consulta: 17 setembre 2023].
Gómez de Quiroga, Tomás Luís. «Friedrich Hirzebruch, en la vanguardia matemática» (en castellà). El País, 2012. [Consulta: 17 setembre 2023].
Segel, Joel. «Friedrich Hirzebruch» (en anglès). Simmons Foundation, 2011. [Consulta: 17 setembre 2023].
Zagier, Don. «In Memoriam Friedrich Hirzebruch» (en anglès). DMV-Jahresbericht, 2015. [Consulta: 17 setembre 2023].
«Friedrich Hirzebruch (1927-2012)» (en anglès). European Mathematical Society. [Consulta: 17 setembre 2023].

[1] «Friedrich Hirzebruch 1927-2012». , 29-05-2012 [Consulta: 29 maig 2012].

[2] Europa Publications. The International Who's Who 2004. Routledge, 2003. ISBN 978-1-85743-217-6 [Consulta: 24 abril 2010].

[3] Hirzebruch, Friedrich; Mayer, Karl Heinz. O(n)-Mannigfaltigkeiten, Exotische Sphären und Singularitäten. 57. Berlin, New York: Springer-Verlag, 1968. DOI 10.1007/BFb0074355. ISBN 978-3-540-04227-3.

[4] Hirzebruch, Friedrich; Zagier, Don. The Atiyah-Singer theorem and elementary number theory. Houston, TX: Publish or Perish, 1974.

[5] Hirzebruch, Friedrich. Gesammelte Abhandlungen. Band I, II. Berlin, New York: Springer-Verlag, 1987. ISBN 978-3-540-18087-6.

[6] Hirzebruch, Friedrich; Jung, Rainer; Berger, Thomas. Manifolds and modular forms. Braunschweig: Friedr. Vieweg & Sohn, 1992. ISBN 978-3-528-06414-3.

[7] Hirzebruch, Friedrich. Topological methods in algebraic geometry. Berlin, New York: Springer-Verlag, 1995. ISBN 978-3-540-58663-0.

[8] Segel, Joel. «Friedrich Hirzebruch: Giant of German Mathematics». Simons Foundation, 01-12-2011. Arxivat de l'original el 2020-05-03. [Consulta: 19 desembre 2020].

[9] Atiyah, Michael; Zagier, Don «Friedrich Hirzebruch (1927–2012)». Notices of the American Mathematical Society, 61, 7, 2014, p. 706–727. DOI: 10.1090/noti1145.

[10] «With great sadness we mourn the death of our founder, Friedrich Hirzebruch, who passed away on Sunday, May 27». Max Planck Institute for Mathematics.

[11] Max Planck Institute Announcement, Max Planck Institute for Mathematics. Retrieved on 29 May 2012.

[12] Schechter, Bruce «Friedrich Hirzebruch, Mathematician, Dies». The New York Times, Jun 10, 2012 [Consulta: Oct 8, 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) NLA (1) NKC (1)
Bases d'informació	MGP (1)