Teoria de les catàstrofes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La teoria de les catàstrofes és un sistema dinàmic que pot representar fenòmens naturals, que per les seves característiques no poden ser descrits pel càlcul diferencial de manera satisfactòria; en aquest sentit, és un model matemàtic de la morfogènesi. Plantejada a finals de la dècada de 1950 pel matemàtic francès René Thom -especialitzat en topologia diferencial- i molt difosa a partir de 1968, en la dècada dels 1970 va tenir gran auge en ser impulsada pels estudis de Christopher Zeeman. Té una especial aplicació en l'anàlisi del comportament competitiu i en els models de canvi organitzatiu i evolució social i sistèmica.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Filosofía. 1a (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 34-35 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • René Thom, Stabilité structurelle et morphogénèse, Interédition, París, 1977.
  • Vladimir Arnold. Catastrophe Theory, 3rd ed. Berlin: Springer-Verlag, 1992 (anglès).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]