Teoria de les catàstrofes

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

La teoria de les catàstrofes és un sistema dinàmic que pot representar fenòmens naturals, que per les seves característiques no poden ser descrits pel càlcul diferencial de manera satisfactòria; en aquest sentit, és un model matemàtic de la morfogènesi. Plantejada a finals de la dècada de 1950 pel matemàtic francès René Thom -especialitzat en topologia diferencial- i molt difosa a partir de 1968, en la dècada dels 1970 va tenir gran auge en ser impulsada pels estudis de Christopher Zeeman. Té una especial aplicació en l'anàlisi del comportament competitiu i en els models de canvi organitzatiu i evolució social i sistèmica.[1]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 34-35 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 

Bibliografia[modifica]

  • René Thom, Stabilité structurelle et morphogénèse, Interédition, París, 1977.
  • Vladimir Arnold. Catastrophe Theory, 3rd ed. Berlin: Springer-Verlag, 1992 (anglès).

Enllaços externs[modifica]