Teoria de les catàstrofes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La teoria de les catàstrofes és un corpusteòric que intenta representar fenòmens naturals, que per les seves característiques discontinus no poden ser descrits pel càlcul diferencial de manera satisfactòria.[1] En aquest sentit, és un model matemàtic de la morfogènesi. Ha estat aplicada en disciplines científiques diverses, com ara la geologia, la hidrodinàmica, l'òptica, la fisiologia, la biologia, la psicologia o la lingüística.[1]

Plantejada al final dels anys 1950 pel matemàtic francès René Thom −especialitzat en topologia diferencial− i molt difosa a partir de 1968, en la dècada dels 1970 va tenir gran auge en ser impulsada pels estudis de Christopher Zeeman.[2] Té una especial aplicació en l'anàlisi del comportament competitiu i en els models de canvi organitzatiu i evolució social i sistèmica.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Teoria de les catàstrofes». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Smale, Stephen «Review: E. C. Zeeman, Catastrophe theory: Selected papers, 1972–1977» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, 84, 6, 1978-11, pàg. 1360–1368. ISSN: 0002-9904.
  3. Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 34-35 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2. 

Bibliografia[modifica]

  • Stabilité structurelle et morphogénèse (en francès). 2a de 1984. París: Interédition, 1977. ISBN 978-2729600815. 
  • Arnold, Vladimir. Catastrophe Theory (en anglès). 3a edició. Berlín: Springer-Verlag, 1992. ISBN 9783642967993. 
  • Ekeland, Ivar «La théorie des catastrophes» (en francès). La Recherche, 81, setembre 1977, pàg. 745-754. Aquest article didàctic en conté les números, però tindria un lapsus a partir de l'article d'Ekeland: la classificació de les catàstrofes elementals és definida (amb 11 formes com s'indica) quan 5 paràmetres són presents. D'aquesta manera, el teorema de Thom no tindria una explicació possible al nostre espai-temps de tres dimensions espacials i una de temporal.[cal citació]
  • Sheliepin, Leonid Alexándrovich; Marín Ricoy, Domingo. Lejos Del Equilibrio: Sinergética, Autoorganización Y Teoría De Catástrofes (en castellà).  (Lluny de l'equilibri: sinergètica, autoorganització i teoria de catàstrofes)

Enllaços externs[modifica]