Christopher Zeeman
Christopher Zeeman (Yokohama, 4 de febrer de 1925 - Woodstock, 13 de febrer de 2016), conegut com Chris Zeeman, va ser un matemàtic britànic.
Vida i obra[modifica]
Zeeman va néixer al Japó, fill d'un danès i una britànica que, l'any següent al seu naixement, es van traslladar a viure a la Gran Bretanya. Va fer els estudis secundaris al Christ's Hospital College de Horsham (West Sussex) i, quan els va acabar el 1943, es va allistar a la Royal Air Force per combatre com oficial de vol durant la Segona Guerra Mundial.[1] A partir de 1947 va estudiar matemàtiques al Christ's College de la universitat de Cambridge, en la qual es va doctorar el 1953, sota la direcció de Shaun Wylie, passant a ser membre del Gonville and Caius College.[2]
El curs 1954-1955 va estar als Estats Units i, quan va retornar, va ser nomenat professor de la universitat de Cambridge.[3] Els anys següents a Cambridge va ser summament productius en treballs de recerca en topologia i teoria de nusos,[4] però, al mateix temps, Zeeman va començar a desenvolupar un creixent interès per l'organització de la recerca i la docència.[5] El 1964 el va contractar la universitat de Warwick amb la finalitat d'establir un potent departament de matemàtiques en aquesta universitat, cosa que va aconseguir en poc temps, convertint la universitat en un pol d'atracció de professors visitants en topologia, àlgebra i anàlisi.[6]
Les seves investigacions, mentre era a Warwick, es van inclinar cap el camp de la biologia aplicant la dinàmica de sistemes. A partir dels anys 1970's, després d'haver treballat amb René Thom, va treballar per a introduir la teoria de les catàstrofes[7] en la recerca en biologia.[8]
El 1988 es va retirar i es va convertir en director del Hertford College de la universitat d'Oxford, càrrec que va mantenir fins al 1995.[9] També va ser durant tota la seva vida un gran divulgador, fent classes de tots els nivells per engrescar la gent en les matemàtiques, fins i tot des de la ràdio o la televisió.[10]
Referències[modifica]
- ↑ Rand, 2022, p. 524.
- ↑ Chang, 2011, p. 218.
- ↑ Rand, 2022, p. 525.
- ↑ Stewart, 2016, p. 307.
- ↑ Rand, 2022, p. 527.
- ↑ Agar, 2021, p. 134.
- ↑ Martín García, 2021, p. 40.
- ↑ Stewart, 2016, p. 310-311.
- ↑ Rand, 2022, p. 541.
- ↑ Rand, 2022, p. 537.
Bibliografia[modifica]
- Agar, Jon. «Science and the new universities». A: Jill Pellew, Miles Taylor (eds.). Utopian Universities (en anglès). Bloomsbury Academic, 2021, p. 121-140. ISBN 978-1-3501-3863-6.
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific Publishing, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Martín García, Juan. Ciencias de la complejidad (en castellà). Juan Martín García, 2021. ISBN 9788460924623.
- Rand, David A. «Sir Erik Christopher Zeeman. 4 February 1925—13 February 2016» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 73, 2022, pàg. 521-547. DOI: 10.1098/rsbm.2022.0012. ISSN: 0080-4606.
- Stewart, Ian «Sir Erik Christopher Zeeman FRS 1925–2016» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 100, Num. 548, 2016, pàg. 307-313. DOI: 10.1017/mag.2016.68. ISSN: 0025-5572.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Christopher Zeeman |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Christopher Zeeman» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Stewart, Ian. «Zeeman, Sir (Erik) Christopher» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2020. [Consulta: 30 juny 2023].