Pierre Louis Moreau de Maupertuis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pierre Louis Moreau de Maupertuis
Pierre-Louis Moreau de Maupertuis (Levrac-Tournières).jpg
Retrat de Maupertuis (1740) per Robert Tournières (1667-1752)
Naixement 28 de setembre de 1698
Saint Malo, Bretanya, França
Mort 27 de juliol de 1759 (als 60 anys)
Basilea, Suïssa
Alma mater Universitat de Basilea
Es coneix per Principi de mínima acció
Camp científic Matemàtiques
Institució Acadèmie Royale des Sciences
Académia de Ciències de Berlín
Director de tesi Johann Bernoulli
Influències de Newton
Joseph Saurin
François Nicole

Pierre Louis Moreau de Maupertuis va ser un matemàtic i físic francès del segle XVIII conegut per haver estat el primer en formular el principi de mínima acció.

Vida[modifica | modifica el codi]

Maupertuis era fill de René Moreau, senyor de Maupertuis, i va rebre d'infant una educació adequada al seu status amb preceptors particulars i bones escoles.[1] El 1714 va ser enviat a estudiar al Collège de la Marche de París, on tindrà com a mestres a Le Blond i Guisnée. Retornat a Saint Malo, comença a estudiar música el 1717, malgrat el seu interès per les matemàtiques. Fruit d'aquestes dues aficions, publicarà un article sobre les formes dels instruments musicals.[2]

El 1718, el seu pare li aconsegueix un lloc de tinent als mosqueters grisos i s'incorpora al seu regiment a Lille.[3] Tot i que aquest lloc a la cavalleria hauria estat un somni per a molts joves francesos, Maupertuis el deixa i se'n va a París, on comença a construir-se una reputació com a matemàtic en els cercles literaris, freqüentant els cafès Procope i Gradot, els escriptors Marivaux i La Motte, i els matemàtics Joseph Saurin, François Nicole i Thomas Fantet de Lagny. Finalment, el 1723 és nomenat adjunt de l'Acadèmie Royale des Sciences,[4] i el 1725 membre de ple dret.

El 1728 viatja a Londres, on es relacionarà amb els deixebles de Newton, i el 1729 a Basilea on prendrà classes de Johann Bernoulli i farà amistat amb Johann Bernoulli II.[5] En els anys següents es convertirà en el més ferm defensor del newtonisme a França, el que li valdrà el irònic malnom de Sir Isaac Maupertuis.

El 1735 és comissionat per dirigir la Missió Geodèsica Francesa a Lapònia, juntament amb Anders Celsius, per a mesurar un grau de meridià terrestre. Els resultats de la missió van confirmar les teories de Newton en contra de les del astrònom francès Jacques Cassini, cosa que mai li va ser perdonada.[6]

Quan Frederic II de Prússia arriba al tro (1740) ja coneixia Maupertuis perquè Voltaire n'hi havia parlat el 1738,[7] i li ofereix la possibilitat de dirigir l'Acadèmia de Ciències de Berlin. Maupertuis, que el 1745 es casa amb una alemanya, mademoiselle de Borck, filla del ministre d'estat prussià, accepta el càrrec el 1746.[8] A partir d'aquest moment comencen els símptomes d'una llarga i penosa malaltia pulmonar que barrejada amb les seves polèmiques, tan amb francesos com amb alemanys, el portaran a ser odiat per gairebé tothom. El propi Voltaire en farà un retrat demolidor en el seu escrit satíric Micromegas (1752).[9]

La seva malaltia s'agreuja i retorna a París, però, malgrat ser readmès a l'Acadèmie del Sciences, ja no és el mateix: el seu amic Montesquieu ha mort el 1752, Voltaire és el seu enemic més furibund. Tor i així pren contacte amb Condorcet i altres autors de l'Encyclopédie i col·labora amb Lalande. Morirà en el seu viatge de retorn a Berlín, a la ciutat de Basilea el 1758.[10]

Obra[modifica | modifica el codi]

El primer treball que va publicar, i que va provocar gran impacte a França, va ser el Discours sur les différentes figures des astres (París, 1732). En ell prenia partit per la idea newtoniana de l'aplatament de La Terra pels pols, enlloc de l'aplatament per l'equador que havien defensat els científics francesos cartesians com Jean Picard i els Cassini, pare i fill, després de les mesures geodèsiques per al planell de França.[11] Voltaire li va fer costat, però Johann Bernoulli es va posar de costat dels cartesians. Aquesta discrepància no es va solucionar fins que es va dur a terme la missió Geodèsica Francesa a Lapònia i al Perú per a mesurar un grau de meridià terrestre. Aquestes mesures van acabar donant la raó finalment a Newton.

Maupertuisiana (1753) feta publicar anònimament per Voltaire o per König. A la portada es veu Don Quixot (Maupertuis) atacant els molins de vent amb la llança trencada i exclamant Tremoleu!, a sota seu està Sancho Panza (Euler) cavalcant una somera, mentre a la dreta un sàtir exclama: Així s'arriba a les estrelles!

El 1745, amb la publicació de Vénus physique, va tornar a aixecar grans polèmiques en oposar-se a les teories de la preformació embrionària, que fan que se l'hagi considerat un precursor de Mendel.[12] En aquesta obra planteja, després d'algunes observacions de diverses generacions d'animals, la teoria de l'herència genètica, que anys després seria defensada per Jean-Baptiste Lamarck.[13]

En un breu article de 1746, poc temps després d'haver ocupat la presidència del'Acadèmia de Ciències de Berlín, Les lois du mouvement et du repos és on explica el principi pel que és més conegut: el principi de mínima acció. Amb ell pretén acabar amb la metafísica que envoltava la ciència física del seu temps, proveint-la d'un principi purament matemàtic que es podés aplicar a la descripció, l'explicació i la previsió dels fenòmens de la natura.[14] La paternitat d'aquest principi va ser posada en dubte per Johann Samuel König, un deixeble de Johann Bernoulli, qui va afirmar que el principi estava plagiat de Leibniz en un article publicat el 1751 a Acta Eruditorum. Això va provocar un fort rebombori científic (i l'enemistat de Voltaire) en el que va participar Euler defensant Maupertuis i que es va resoldre amb una declaració institucional de l'Acadèmia de Ciències en contra de König.[15]

L'any 1756, el propi Maupertuis va fer un recull de les seves obres més importants i les va fer publicar en quatre volums a Lyon.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lafuente y Peset, pàgina 9.
  2. Terrall, pàgines 33-34.
  3. Terrall, pàgina 23.
  4. Terrall, pàgines 22-23.
  5. Lafuente y Peset, pàgines 9-10.
  6. Lafuente y Peset, pàgina 10.
  7. Lafuente y Peset, pàgines 10-11.
  8. Lafuente y Peset, pàgines 11-12.
  9. Terrall, pàgines 302-309.
  10. Lafuente y Peset, pàgina 16.
  11. Lafuente i Peset, pàgines 16-24.
  12. Emery, pàgina 562.
  13. Lafuente i Peset, pàgina 41.
  14. Panza, pàgina 454.
  15. Lafuente i Peset, pàgines 30-33.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Lettres

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Louis Moreau de Maupertuis Modifica l'enllaç a Wikidata