Missió Geodèsica Francesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carta Geogràfica de la Costa Occidental de la Reial Audiència de quito (1751), per Jordi Joan i Antonio de Ulloa

La Missió Geodèsica a la Reial Audiència de Quito va ser una expedició científica duta a terme al s. XVIII en els actuals territoris de l'Equador per mesurar un grau de longitud a l'equador terrestre. Va ser una de les primeres expedicions científiques modernes d'àmbit internacional. El propòsit fonamental era comprovar la forma de la Terra. La Missió Geodèsica a la Reial Audiència de Quito va ser una expedició duta a terme en el s. XVIII a l'actual Equador per mesurar un grau de longitud a l'equador terrestre. Va ser una de les primeres expedicions científiques modernes d'àmbit internacional. El seu propòsit era comprovar la forma de la Terra.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

A partir de 1732 hi va haver en els cercles científics europeus moltes controvèrsies relacionades a la forma del planeta. Les tendències es dividien entre les què es basaven amb les teories de Newton (que proposava una forma aplatada en els pols) i les teories de Cassini i Descartes, sustentades en mesures gravimètriques i físiques. Per tal d'avançar i superar aquesta controvèrsia, l'Acadèmia Francesa va demanar suport i finançament al Rei Lluís XV de França per muntar dues expedicions que mesurarien la longitud d'un grau de meridià terrestre a les regions àrtiques i a la zona equatorial. El matemàtic Pierre Maupertuis encapçalava la primera missió amb la participació del físic suec Anders Celsius.

Expedició[modifica | modifica el codi]

Gravat que il·lustra una al·legoria a l'emblema dinàstic de la Casa de Borbó que conforma la portada inicial de l'obra Relació històrica del viatge a l'Amèrica meridional de Jordi Joan i Antonio de Ulloa

Felip V d'Espanya (cosí de Lluís XV) va donar el seu consentiment a la incursió en els seus dominis amb la condició que científics espanyols també participessin. Els principals integrants de la part francesa van ser el químic i geògraf Charles Marie de la Condamine, el físic Pierre Bouguer; l'astrònom Louis Godin i el naturalista Joseph de Jussieu (1704-1779). Els participants per la part espanyola van ser Jordi Juan i Santacilia i Antonio de Ulloa oficials espanyols de comprovada lleialtat i reconegudes habilitats. En Guayaquil se'ls va unir un dels notables criolls de l'època Pedro Vicente Maldonado (original de la Reial Audiència de Quito).

L'expedició va partir el maig de 1735 de Quito cap a Cartagena d'Índies per a després seguir la ruta de Guayaquil, fent mesuraments mitjançant triangulació establint els punts de referència en Yaruquí i Tarqui (prop a Cuenca), mesuraments particularment difícils a causa de l'orografia de la regió andina. Les tasques geodèsiques van durar fins a 1739 i van servir per conèixer amb precisió el mida del planeta i van ser també usades més tard per l'establiment del sistema mètric decimal. En aquells dies hi havia notícies que la missió a Lapònia ja havia demostrat l'aplatament de la Terra tot i això van continuar els mesuraments astronòmics i observacions científiques aconseguint determinar la línia equatorial, mesures sísmiques i la mesura de la distància al zenital en el meridià.


Un cop a Quito van fer mesuraments mitjançant triangulació al llarg de l'equador fins a 1739. Això va servir per conèixer amb precisió la mida del planeta i va suposar més tard l'establiment del Sistema mètric decimal. En aquells dies hi havia notícies que la missió a Lapònia ja havia demostrat el aplatament de la Terra tot i que ells van continuar la seva feina i van fer diverses observacions científiques. L'expedició va partir al maig de 1735 cap a Cartagena de Indias per a després seguir la ruta de Guayaquil i el camí de Bodegas (Babahoyo). Hi va haver discrepàncies entre La Condamine, Godin i Bouguer que van causar la separació de l'expedició en tres grups en el camí terrestre a través dels boscos tropicals de la regió costanera. Van arribar a Quito el juny de 1736.

Els científics també van escalar diverses de les muntanyes i volcans de l'Audiència de Quito. La Condamine va retornar a Europa després de descendir el riu Amazones i passar per Caiena d'on va embarcar cap a Amsterdam. Godin retornà a Europa molt més tard per via de Guayaquil i Panamà. Bouger utilitzar la via terrestre des de Quito a Cartagena des d'on va embarcar per Nantes.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Relació històrica del viatge a l'Amèrica meridional , Jorge Juan and Ulloa, 1748.
  • Figure de la terre determini , Bouguer, 1749.
  • Journal du voyage , La Condamine, 1751.
  • Li procès des étoiles 1735-1771 ASIN: B0000DTZN6.
  • Li Procès des étoiles ASIN: B0014LXB6O.
  • Li procès des étoiles 1735-1771 ISBN 978-2-232-11862-3.
  • LES PROCES DES Etoiles , 1735-1771 ISBN 978-2-232-10176-2.
  • The mapmakers 'wife , Robert Whitaker ISBN 0-385-33720-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]