Longitud (geografia)
La longitud, de vegades representada per la lletra grega λ (lambda), descriu la localització d'un punt determinat de la Terra respecte a una línia nord-sud anomenada Meridià de Greenwich, els punts poden ser a l'est o a l'oest d'aquesta línia. La longitud es dona com una mesura angular que va de 0°, per als punts que són sobre la línia del Meridià de Greenwich, fins als +180° per als punts situats a l'est i fins als -180° per als punts situats a l'oest. Contràriament a la latitud que té a l'equador una línia natural de partida, en el cas de la longitud no existeix aquesta possibilitat i el meridià de partida ha de ser escollit de manera arbitrària. El 1884 la Conferència Internacional del Meridià va adoptar el Meridià de Greenwich com el meridià de referència, la longitud 0°.
Cada grau de longitud se subdivideix en 60 minuts, cadascun dividit en 60 segons d'arc. És a dir, la longitud s'expressa amb una notació sexagesimal, per exemple la longitud d'un punt s'escriuria com 2°10′ 17" E (l'exemple és de la ciutat de Barcelona).
La longitud és una coordenada geogràfica que s'utilitza en cartografia i navegació.
Història[modifica]
Mentre la latitud es calculava segons la inclinació dels estels o el Sol fent servir un quadrant o un astrolabi, calia un altre sistema per la longitud i Amerigo Vespucci potser va ser el primer a proposar una solució observant la Lluna i Mart, però el seu mètode tenia moltes limitacions.[1][2]
El 1612, Galileo Galilei va proposar l'ús d'un rellotge universal. El 1714 el govern britànic va establir un premi per a un cronòmetre utilitzable a bord dels vaixells. John Harrison, va inventar aquest cronòmetre però resultava molt car i es va continuar fent servir la distància de la Lluna. Al segle xx es va combinar el cronòmetre amb el telègraf sense fils.
Fins a l'adopció universal del meridià de Greenwich s'havien fet servir com referència El Hierro, Roma, Copenhaguen, Jerusalem, Sant Petersburg, Pisa, París, Filadèlfia (Pennsilvània) i Washington, DC.
Notació i càlcul de la longitud[modifica]
La longitud és donada per la mesura d'un angle entre 0° del meridià de referència i +180° cap a l'est i -180° cap a l'oest.
Cada grau de longitud es subdivideix entre 60 minuts d'arc i cadascun es subdivideix en 60 segons d'arc. Per a una precisió més gran els segons s'especifiquen en fraccions decimals. Una representació alternativa fa servir graus i minuts on les parts dels minuts s'expressen en notació decimal com per exemple: : 23.45833° E. Expressat en radians s'expressa com una fracció del nombre pi ( π) o de 2π.
En els càlculs es substitueix W/E per un signe negatiu. Essent preferible que el negatiu estigui en les longituds oest.
Latitud d'un punt pot ser determinada a base de calcular la diferència de temps UTC. Essent les 24 hores del dia 360° en un cercle i el Sol es mou 15º per hora.
Moviment de plaques i longitud[modifica]
Cada placa terrestre es mou en direccions diferents amb velocitats d'uns 50 a 100 mm per any.[3] Com a resultat, per exemple, la a Uganda entre un punt de l'Equador a Uganda i un altre punt de l'Equador a Amèrica és de 0.0014 segons d'arc per any
Quan es fa servir referències com WGS84 per minimitzar els canvis es fan servir marcs de referència en cada placa NAD83 per Amèrica del Nord o ETRS89 per a Europa.
Càlcul de distància respecte d'un grau de latitud i de longitud[modifica]
| Latitud | Radi N-S de curvatura |
Distància superficial per 1° de canvi en latitud |
Radi E-W de curvatura |
Distància superficial per 1° de canvi en longitud | |
|---|---|---|---|---|---|
| 0° | 6335.44 km | 110.574 km | 6378.14 km | 111.320 km | |
| 15° | 6339.70 km | 110.649 km | 6379.57 km | 107.551 km | |
| 30° | 6351.38 km | 110.852 km | 6383.48 km | 96.486 km | |
| 45° | 6367.38 km | 111.132 km | 6388.84 km | 78.847 km | |
| 60° | 6383.45 km | 111.412 km | 6394.21 km | 55.800 km | |
| 75° | 6395.26 km | 111.618 km | 6398.15 km | 28.902 km | |
| 90° | 6399.59 km | 111.694 km | 6399.59 km | 0.000 km |
Vegeu també[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ Angelo Maria Bandini. Vita e lettere di Amerigo Vespucci: gentiluomo fiorentino, raccolte e illustrate dall'abate Angelo Maria Bandini. Nella stamperia all'insegna di Appolo, 1745, p. 72– [Consulta: 4 maig 2011].
- ↑ Vespucci, Amerigo. "Letter from Seville to Lorenzo di Pier Francesco de' Medici, 1500." Pohl, Frederick J. Amerigo Vespucci: Pilot Major. New York: Columbia University Press, 1945. 76-90. Page 80.
- ↑ Read HH, Watson Janet. Introduction to Geology. Nova York: Halsted, 1975, p. 13–15.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Longitud |
- Recursos per a determinar latitud i longitud Arxivat 2008-05-19 a Wayback Machine.
- IAU/IAGGrup de treball sobre Cartographic Coordinates and Rotational Elements of the Planets and SatellitesArxivat 2018-10-31 a Wayback Machine.
- "Longitude forged": Un assaig sobre determinació de la longitud, de TLS, November 12, 2008.