Ilià Prigogin

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIlià Romànovitx Prigogin
Ilya Prigogine 1977c.jpg
(1977) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Илья Романович Пригожин Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 gener 1917 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 maig 2003 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Gran Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatUnió Soviètica Soviètic
Bèlgica Belga
FormacióUniversitat Lliure de Brussel·les
Conegut perEstructures dissipatives
Activitat
Director de tesiThéophile de Donder Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballQuímica i física Modifica el valor a Wikidata
OcupacióQuímica, Física
OrganitzacióUniversitat Lliure de Brussel·les
Institut Internacional Solvay
Universitat de Texas
Membre de
AlumnesPierre M. V. Résibois (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralAdi Bulsara
Radu Balescu
Premis

Ilià Romànovitx Prigogin (en rus: Илья́ Рома́нович Приго́жин), també conegut com a Ilya Prigogine segons la transcripció francesa (Moscou, Rússia, 25 de gener de 1917 -Brussel·les, Bèlgica, 28 de maig de 2003), fou un químic i professor universitari belga, d'origen soviètic, guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1977.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer el 25 de gener de 1917 a la ciutat de Moscou. Va fugir amb la seva família l'any 1921 després de la constitució de l'URSS fins a l'Europa Occidental, els quals s'establiren a Bèlgica a partir del 1929. Va estudiar química a la Universitat Lliure de Brussel·les, d'on fou professor de fisicoquímica i física teòrica a partir de 1947. Posteriorment fou nomenat catedràtic de química a la Universitat de Chicago i catedràtic d'enginyeria química la Universitat de Texas, on l'any 1967 va fundar l'Institut de Mecànica Estadística i Termodinàmica.

El 1959 fou nomenat director de l'Institut Internacional Solvay de Brussel·les, i el 1989 fou nomenat vescomte pel rei Balduí. Va morir el 28 de maig de 2003 a la seva residència de Brussel·les.

Recerca científica[modifica]

Especialista en termodinàmica, va realitzar investigacions teòriques sobre l'expansió de la termodinàmica clàssica en l'estudi dels processos irreversibles amb la teoria de les estructures dissipatives.

L'any 1977 fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pels seus estudis sobre la termodinàmica de reaccions irreversibles, en especial per la teoria de les estructures dissipatives.

Referències[modifica]

  1. «Ilya Prigogine». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilià Prigogin