Vannevar Bush

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaVannevar Bush
Vannevar Bush portrait.jpg
 President MIT Corporation

1957 - 1959
 President MIT Corporation

Dades biogràfiques
Naixement 11 de març de 1890
Everett
Mort 28 de juny de 1974 (84 anys)
Belmont (Massachusetts)
Ciutadania Estats Units d'Amèrica
Alma mater Massachusetts Institute of Technology
Universitat Tufts
Activitat professional
Camp de treball Prospectiva
Ocupació científic, enginyer, polític, catedràtic d'universitat i informàtic
Ocupador Massachusetts Institute of Technology
Activitat
Projecte Manhattan
Premis i reconeixements
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Vannevar Bush (/væˈniːvɑːr/ van-NEE-var; 11 de març de 1890 – 28 de juny de 1974) va ser un enginyer i investigador nord-americà, que durant la Segona Guerra Mundial va dirigir l'Oficina de Recerca i Desenvolupament Científics dels EUA (OSRD), la qual es va encarregar de la recerca i desenvolupament militars durant gairebé tot el període de la guerra, inclosa la creació i gestió inicial del Projecte de Manhattan. És també conegut en el camp de l'enginyeria i la documentació, per la seva feina en ordinadors analògics, per fundar Raytheon i pel Memex, un imaginari lector de microfilms amb una estructura anàloga a l'hipertext. El 1945, Bush va publicar l'article "As we may think" on va pronosticar que "apareixeran enciclopèdies de formes totalment noves, elaborades a partir d'un conjunt de fils relacionats entre si, a punt per ser inclosos al Memex i allà ampliats".[1] El Memex va influir diverses generacions d'informàtics, que varen inspirar-se de la seva visió del futur. Va ser el responsable principal del moviment que va portar a la creació de la National Sciencie Foundation.

Per a la seva tesi de màster, Bush va inventar i va patentar un "profile tracer", un dispositiu de mapatge per ajudar els estudiosos. Aquesta va ser la primera d'una sèrie d'invencions. El 1919 va entrar al Departament d'Enginyeria Elèctrica de l'Institut de Massachusetts de Tecnologia (MIT), i el 1922 va fundar l'empresa coneguda actualment com a Raytheon. A partir de 1927, Bush va elaborar un analitzador diferencial, un ordinador analògic amb alguns components digitals que podia solucionar equacions diferencials amb 18 variables independents. Una derivació de la feina feta al MIT per Bush i altres va ser els inicis de la teoria de disseny de circuits digitals. El 1932, Bush va ser vicepresident del MIT i degà de l'Escola d'Enginyeria del MIT, i el 1938, president de la institució Carnegie de Washington.

El 1938 es va incorporar al National Advisory Committee for Aeronautics (NACA), i aviat en va esdevenir el president. Com a president del National Defense Research Committee (NDRC), i més tard director d'OSRD, Bush va coordinar les activitats d'uns 6.000 científics nord-americans capdavanters en l'aplicació de la ciència als temps de guerra. Bush va ser un ben conegut pensador polític i intel·lectual durant la Segona Guerra Mundial, arran de ser de fet el primer assessor científic del president del país. Com a responsable del NDRC i de l'OSRD, va iniciar el Projecte de Manhattan, i s'assegurà que rebés la màxima prioritat per part dels nivells més alts del Govern. Des de la revista Science, amb el seu informe per al president "The endless frontier" de 1945, Bush demanava una ampliació del suport del Govern per a la ciència, i va reclamar la creació de la National Science Foundation.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

(Per una llista completa del seu va publicar papers, veu Wiesner 1979, pàg. 107–117).

  • Bush, Vannevar; Wiener, Norbert. Operational Circuit Analysis. New York: J. Wiley & Sons, 1929. OCLC 2167931.  Bush, Vannevar; Wiener, Norbert. Operational Circuit Analysis. New York: J. Wiley & Sons, 1929. OCLC 2167931.  
  • Bush, Vannevar. Science, the Endless Frontier: a Report to the President. Washington, D. C.: U.S. Government Printing Office, 1945. OCLC 1594001 [Consulta: 25 maig 2012].  
  • Bush, Vannevar. Endless Horizons. Washington, D.C.: Public Affairs Press, 1946. OCLC 1152058.   
  • Bush, Vannevar. Modern Arms and Free Men: a Discussion of the Role of Science in Preserving Democracy. New York: Simon and Schuster, 1949. OCLC 568075.   
  • Bush, Vannevar. Science Is Not Enough. New York: Morrow, 1967. OCLC 520108.   
  • Bush, Vannevar. Pieces of the Action. New York: Morrow, 1970. OCLC 93366.   
  • Timbie, William Henry; Bush, Vannevar. Principles of Electrical Engineering. New York: J. Wiley & Sons, 1922. OCLC 854652.  

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Bush, Vannevar «As We May Think». The Atlantic Monthly, juliol 1945 [Consulta: 20 abril 2012].

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vannevar Bush Modifica l'enllaç a Wikidata