ENIAC

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
ENIAC

L'ENIAC (acrònim de Electronic Numerical Integrator And Computer, en català: Integrador i Calculador Numèric Electrònic) era una màquina gegant considerada la primera computadora de propòsit general totalment digital.[1] El disseny i construcció de l'ordinador fou finançat per l'Armada dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial. Va ser dissenyat pel càlcul de taules de tir de l'artilleria al Laboratori de Recerca Balística de l'Armada dels Estats Units.

Construcció[modifica | modifica el codi]

El contracte de construcció va ser signat el 5 de juny de 1943, amb el nom de Project PX i va ser executat per la Moore School of Electrical Engineering (en català: «Facultat Moore d'Enginyeria Elèctrica») de la Universitat de Pennsylvania a partir del juliol de 1943. Va ser presentat el 14 de febrer de 1946 a Pennsylvania, havent costat uns 500.000 dòlars. L'ENIAC es va aturar el 9 de novembre de 1946 per actualitzar-lo i ampliar-li la memòria i va ser transportat a l'Aberdeen Proving Ground, a Maryland el 1947, on el 29 de juliol d'aquell mateix any, es va posar en marxa i va estar en operació continuada fins a les 23:45 del 2 d'octubre de 1955, quan l'ENIAC va ser desactivada per sempre.

Les programadores Jean Jennings Bartik (esquerra) i Frances Bilas Spence (dreta) operant el panell de control principal de l'ENIAC a la Moore School of Electrical Engineering. (Fotografia de la U.S. Army, ARL Technical Library)

L'ENIAC va ser concebut i dissenyat per John Mauchly i J. Presper Eckert de la Universitat de Pennsylvania.[1] Si bé van ser aquests enginyers els que van passar a la història, hi va haver sis dones que es van ocupar de programar l'ENIAC. La història d'aquestes dones ha estat silenciada al llarg dels anys i recuperada en les últimes dècades. Classificades llavors com "subprofesionals", possiblement per una qüestió de gènere o per reduir els costos laborals, aquest equip de programadores destacava per ser hàbils matemàtiques i lògiques i van treballar inventant la programació a mesura que la realitzaven. Betty Snyder Holberton, Jean Jennings Bartik, Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, Marlyn Wescoff Meltzer, Ruth Lichterman Teitelbaum i Frances Bilas Spence pràcticament no apareixen en els llibres d'història de la computació, però van dedicar llargues jornades a treballar amb la màquina utilitzada principalment per a càlculs de trajectòria balística i equacions diferencials contribuint al desenvolupament de la programació d'ordinadors. Quan l'ENIAC es va convertir després en una màquina llegendària, els seus enginyers es van fer famosos, mentre que mai se li va atorgar cap crèdit a aquestes sis dones que es van ocupar de la programació.

Molts registres de fotos de l'època mostren l'ENIAC amb dones de peu davant. Fins a la dècada del 80, es va dir fins i tot que elles eren només models que posaven al costat de la màquina ("Refrigerator ladies"). No obstant això, aquestes dones van establir les bases perquè la programació fos senzilla i accessible per a tothom, van crear el primer set de rutines, les primeres aplicacions de programari i les primeres classes en programació. El seu treball va modificar dràsticament l'evolució de la programació entre les dècades del 40 i el 50. L'any 1997 van ser incloses al Women in Technology International Hall of Fame.[2]

Característiques i prestacions[modifica | modifica el codi]

Físiques[modifica | modifica el codi]

  • Ocupava 167 m²[1]
  • Tenia una massa de 27 tones[1]
  • Mesurava 2.4 x 0.9 x 30 metres

Electròniques[modifica | modifica el codi]

Era totalment digital, és a dir, executava els seus processos i operacions mitjançant llenguatge màquina, a diferència de les comptutadores contemporànies de processos analògios. Gràcies a l'electrònica, l'ENIAC arribava a ser tres-centes vegades més ràpid fent càlculs que el MARK I.

Requeria l'operació manual d'uns 6000 interruptors, i el seu programa o programari, quan requeria modificacions, demorava setmanes d'instal·lació manual.

L'ENIAC elevava la temperatura del local a 50°C. Per efectuar les diferents operacions calia canviar, connectar i reconnectar els cables com es feia, en aquesta època, en les centrals telefòniques, d'aquí el concepte. Aquest treball podia demorar diversos dies depenent del càlcul a realitzar.

L'ordinador podia calcular trajectòries de projectils, la qual cosa va ser l'objectiu primari a l'hora de construir-lo. En 1,5 segons era possible calcular la potència 5000 d'un nombre de fins a 5 xifres. L'ENIAC podia resoldre 5000 sumes o 300 multiplicacions en 1 segon. [3]

Mites i fiabilitat[modifica | modifica el codi]

Se l'ha considerat sovint la primera computadora de propòsit general, tot i que aquest títol pertany en realista a la computadora alemana Z1. A més a més esta relacionada amb el Colosos, que es va utilitzar per desxifrar codi alemany durant la Segona Guerra Mundial, i destruit més tard per evitar deixar proves.

Un dels mites que envolta l'ENIAC és que la ciutat de Filadèlfia, on es trobava, tenia problemes amb el subministrament elèctric quan l'ENIAC s'engegava, ja que el seu consum era de 160Kw. Això no és cert, ja que tenia una xarxa elèctrica separada.

Alguns experts electrònics van predir que les vàlvules es farien malbé amb tanta freqüència que la màquina mai arribaria a ser útil. Aquesta predicció va arribar a ser parcialment correcta: diverses vàlvules es fonien gairebé tots els dies, deixant ENIAC no operativa durant mitja hora. Les vàlvules de fabricació especial per durar llargues temporades sense deteriorar-se no van estar disponibles fins a 1948. La majoria d'aquests errors ocorrien sempre durant els períodes d'encesos o apagats d'ENIAC, quan els filaments de les vàlvules i els seus càtodes estaven sota estrès tèrmic. Amb la simple però costosa acció de mai apagar ENIAC, els enginyers van reduir els errors de vàlvules de l'ENIAC a la més que acceptable xifra d'una vàlvula cada dos dies. D'acord amb una entrevista a 1989 a Eckert, la fallada continua de les vàlvules és un mite: "Ens fallava una vàlvula aproximadament cada dos dies i aconseguíem esbrinar el problema en menys de 15 minuts". Al 1954, el període més llarg de operació d'ENIAC sense una fallada va ser de 116 hores (prop de cinc dies). [4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Integrador Numèric Electrònic». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «The WITI Hall of Fame».
  3. «ENIAC, primer gran computador de propósito general» (en castellano). Hipertextual.
  4. «Q&A: A lost interview with ENIAC co-inventor J. Presper Eckert» (en anglès), 02-04-2009. [Consulta: 21 novembre 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 39° 57′ 08″ N, 75° 11′ 26″ O / 39.9522°N,75.1905°O / 39.9522; -75.1905