Stanisław Ulam

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaStanisław Ulam
Stanislaw Ulam.tif
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pl) Stanisław Marcin Ulam Modifica el valor a Wikidata
13 abril 1909 Modifica el valor a Wikidata
Lviv (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 1984 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Santa Fe (Nou Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Montparnasse, Div 30 CG 19 South 33 east. num: 297P 1883 48° 50′ 09″ N, 2° 19′ 47″ E / 48.835968°N,2.329809°E / 48.835968; 2.329809 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Politècnica Nacional de Lviv (1927–1933) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaO teorji miary w ogólnej teorji mnogości  (1933 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiKazimierz Kuratowski i Włodzimierz Stożek Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Florida (1974–1984)
Universitat de Colorado a Boulder (1965–1975)
Laboratori Nacional de Los Álamos (1943–1965)
Universitat de Wisconsin-Madison (1940–1943)
Universitat Harvard (1935–1940)
Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1935–1935) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Participà en
1939Projecte Manhattan Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralPaul Kelly, Edward Howorka, Leonard Gallagher, Celestino Galo Mendez i George Estabrook Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrançoise Aron Ulam Modifica el valor a Wikidata
ParesJozef Ulam i Hanna Auerbach
GermansAdam Ulam Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 7205311 Modifica el valor a Wikidata

Stanisław Ulam (polonès: Stanisław Marcin Ulam) (pronunciació en : /sta'ɲiswaf 'mart͡ɕin 'ulam/) (Lviv, 13 d'abril de 1909 Santa Fe, 13 de maig de 1984), conegut informalment com Stan Ulam, va ser un matemàtic polonès que va participar en el projecte Manhattan i va proposar el disseny Teller–Ulam de les armes termonuclears. També va inventar la propulsió nuclear a pols[1] i va desenvolupar un nombre d'eines matemàtiques en la teoria de nombres, teoria de conjunts, teoria ergòdica i topologia algebraica. Sobretot és conegut per ser coautor (amb Nicholas Metropolis) del Mètode de Montecarlo

Vida i Obra[modifica]

Ulam va néixer a la ciutat de Lemberg, quan aquesta pertanyia a l'Imperi austrohongarès i els seus habitants eren majoritàriament polonesos (ara es Lviv i és una ciutat d'Ucraïna). De família jueva benestant, el seu pare era advocat i la seva mare filla d'un industrial de l'acer.[2] Durant la Primera Guerra Mundial, en ser ocupada la ciutat, la família es va traslladar a Viena, on va aprendre l'alemany, ja que el seu idioma familiar era el polonès.[3] Acabada la guerra, van retornar a la ciutat, aleshores anomenada Lwów i sota sobirania polonesa, on va fer els estudis secundaris des de 1919 a 1927.[4] El 1927 va ingressar a l'Escola Politècnica de Lwów, amb la intenció de fer una enginyeria, però aviat es va passar al grup matemàtic que liderava el professor Kuratowski i que el va encoratjar en l'estudi de les matemàtiques.[5] El 1933 va defensar la seva tesi doctoral sobre teoria de la mesura: va ser el primer doctorat atorgat per la nova "Facultat General", ja que el Politècnic només expedia títols d'enginyer.[6] Durant els seus estudis universitaris, va formar part activa de la tertulia matemàtica que s'organitzava de forma assídua al Café Escocès.[7][8] A finals de 1934, finançat pels seus pares, va iniciar un viatge post-doctoral a l'estranger visitant les universitats de Viena, Zuric, París i Cambridge.[9]

A finals de 1935, a invitació de John von Neumann, es va incorporar a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, però l va deixar mesos després per estar quatre anys (1936-1940) de professor ajudant a la universitat Harvard.[10] L'esclat de la Segona Guerra Mundial el 1939 va significar un canvi radical a la seva vida: excepte el seu germà petit (Adam Ulam), qui l'havia acompanyat als Estats Units en el darrer viatge el mateix any 1939, tota la seva família, pare, germana, oncles, i molts dels seus amics i professors van ser víctimes de l'holocaust o de la barbarie nazi.[11] El 1940 va ser nomenat professor adjunt a la universitat de Wisconsin on va romandre fins el 1943 i on es va casar amb la periodista francesa Françoise Aron, qui també havia perdut la família i els amics a mans dels nazis i que estava fent un curs d'ampliació d'estudis al Mount Holyoke College abans de començar la guerra.[12]

Disseny de Teller-Ulam
5: Escuma de poliestirè
9: Envoltori reflectant
A: Etapa de fissió
1: Cristalls químics altament explosius
2: Urani-238
3: Buit (levitació)
4: Gas triti (potenciador)
B: Etapa de fusió
6: Urani-238
7: Deuteri de Liti-6 (combustible)
8: Plutoni (detonant)

El 1941 va adoptar la nacionalitat estatunidenca i el 1943 va ser invitat a participar en el Projecte Manhattan. Així doncs, l'any següent es va traslladar amb la família al Laboratori Nacional Los Alamos (Nou Mèxic) per treballar en les tasques secretes[13] que conduirien a la fabricació de la bomba atòmica i la bomba d'hidrogen. Ell va ser assignat al grup d'Edward Teller que treballava en la construcció de la bomba H.[14] Durant aquesta època a Los Alamos va fer dues de les aportacions més importants de la seva carrera, conjuntament amb le seu col·laborador Cornelius Everett: l'anàlisi dels processos de ramificació en sistemes de diverses variables[15] i els càlculs que van conduir a un procés d'ignició efectiu de la bomba d'hidrogen.[16] El primer, es avui conegut com Mètode de Montecarlo i s'aplica a nombrosos fenòmens naturals com la multiplicació dels bacteris o les pluges de rajos còsmics. El segon, conegut com disseny de Teller-Ulam, és el mecanisme d'ignició de la bomba termonuclear.

El 1967 va deixar Los Alamos, tot i que va mantenir un contracte d'assessorament amb el laboratori, i va acceptar un càrrec al departament de bio-matemàtiques de la universitat de Colorado a Boulder que va mantenir fins el 1975. Fins la seva mort el 1984 va ser professor de recerca a la universitat de Florida i professor visitant a altres universitats.[17]

Referències[modifica]

  1. «History of Project Orion». The Story of Orion. OrionDrive.com, 2008–2009.
  2. Autors, 1987, p. 9.
  3. Ulam, 1991, p. 10.
  4. Ulam, 1991, p. 15-23.
  5. Krzyśko, 2011, p. 13.
  6. Krzyśko, 2011, p. 15.
  7. Chang, 2011, p. 242.
  8. Conde Calero, 2018, p. 23 i ss.
  9. Hoare, 1999, p. 14.
  10. Autors, 1987, p. 12.
  11. Hoare, 1999, p. 16.
  12. Autors, 1987, p. 13.
  13. Autors, 1987, p. 15-19.
  14. Krzyśko, 2011, p. 19.
  15. Hoare, 1999, p. 18.
  16. Hoare, 1999, p. 19.
  17. Krzyśko, 2011, p. 22.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stanisław Ulam
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Stanisław Ulam» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Gregersen, Erik. «Stanislaw Ulam». Encyclopaedia Britannica, 2018. [Consulta: 20 febrer 2022]. (anglès)
  • «Stanislaw Ulam (1909 - 1984)». Atomic Archive, 1998. [Consulta: 20 febrer 2022]. (anglès)
  • Devlin, Keith. «Stanislaw Ulam - a Great American». Devlin's Angle - Mathematical Association of America, 2009. [Consulta: 20 febrer 2022]. (anglès)