Memòria de tambor
La memòria de tambor fou un dispositiu d'emmagatzematge de dades. Va ser una forma primerenca de memòria d'ordinador que va ser usada extensament les dècades del 1950 i 1960, inventada per Gustav Tauschek el 1932 a Àustria.[1][2] Per a moltes màquines, el tambor va formar la memòria de treball principal de la màquina, amb dades i programes carregats sobre el tambor, que feia servir mitjans de comunicació com la cinta de paper o targetes perforades. Els tambors comunament eren usats per a la memòria de treball principal de les màquines, i sovint eren anomenades màquines de tambor.[3]
Característiques
[modifica]El tambor magnètic és un cilindre de metall buit o sòlid que gira en una velocitat constant (de 600 a 6.000 revolucions per minut), cobert amb un material magnètic d'òxid de ferro sobre el qual s'emmagatzemen les dades i programes. A diferència dels paquets de discos, el tambor magnètic no pot ser extret. El tambor queda permanentment muntat al dispositiu. Els tambors magnètics són capaços de recollir dades a majors velocitats que una cinta o una unitat de disc, però no són capaços d'emmagatzemar més dades que aquelles.
La superfície del tambor magnètic es podia magnetitzar a causa del material que l'envoltava. El tambor girava i sobre la seva superfície existien nombroses capes de lectura i escriptura. S'emmagatzemaven les dades en pistes paral·leles sobre la superfície del tambor. En girar el tambor la informació emmagatzemada passava per sota dels capçals de lectura/escriptura.
Diferències entre disc i tambor
[modifica]Un tambor magnètic es diferencia d'un disc magnètic en què les pistes en les quals les dades són emmagatzemades, s'assignen canals localitzats al voltant de la circumferència del tambor. És a dir, els canals formen cintes circulars al voltant del tambor. Les funcions bàsiques dels caps de lectura/escriptura són col·locar punts magnetitzats (0's i 1's binaris) al tambor durant l'operació d'escriptura i detectar aquests punts durant una operació de lectura. La funció de llegir i escriure d'un tambor magnètic funciona de manera similar a les d'una unitat de cinta magnètica o una unitat de disc.
Muntatge
[modifica]Alguns tambors són muntats en posició horitzontal, mentre que n'hi ha altres que són muntats en posició vertical.
Per tenir una idea de la velocitat i capacitat d'emmagatzematge, alguns tambors d'alta velocitat eren capaços de transferir més d'un milió de caràcters de dades per segon, que és aproximadament l'equivalent a la lectura d'un munt de targetes perforades. Les capacitats d'emmagatzematge de tambors magnètics variaven entre 20 milions i més de 150.000 milions de caràcters de dades.
Vegeu també
[modifica]- Història dels ordinadors
- Ordinador de programa emmagatzemat
- Fredrik Rosing Bull
- Tub Williams
- Memòria de línia de retard
- Memòria de tors
- Memòria electroestàtica
- Whirlwind (ordinador)
Referències
[modifica]- ↑ , DE 643803 Gustav Tauschek: "Elektromagnetischer Speicher für Zahlen und andere Angaben, besonders für Buchführungseinrichtungen", US priority date August 4, 1932
- ↑ «Magnetic drum». Virtual Exhibitions in Informatics. Universität Klagenfurt. Arxivat de l'original el 2006-06-21. [Consulta: 21 agost 2011].
- ↑ e.g., IBM 2301 Drum Storage
Enllaços externs
[modifica]- The Story of Mel Arxivat 2007-12-31 a Wayback Machine.
- Librascope LGP-30 – La màquina de tambor Librascope LGP-30.
- Librascope RPC-4000 – La màquina de tambor Librascope RPC-4000.