Walter Bedell Smith

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Walter Bedell Smith
Lieutenant General Walter Bedell Smith, three-quarter length portrait, seated, facing front, in uniform.jpg
El General Bedell Smith
Ambaixador a la Unió Soviètica
3 d'abril de 1946 – 25 de desembre de 1948
President Harry S Truman
4t Director de la CIA
7 d'octubre de 1950 – 9 de febrer de 1953
Sots-Secretari d'Estat
9 de febrer de 1953 – 1 d'octubre de 1954
President Dwight D. Eisenhower
Dades biogràfiques
Naixement 5 d'octubre de 1895
Indianapolis, Indiana
Mort 9 d'agost de 1961(1961-08-09) (als 65 anys)
Washington, D.C.
Religió catòlic
Ocupació Militar
Pares Mary Eleanor Smith
Carrera militar
Lleialtat Estats Units Estats Units
Arma/servei Exèrcit dels Estats Units Exèrcit dels Estats Units
Rang General General
Comandaments Primer Exèrcit
Batalles/guerres

Primera Guerra Mundial:

Segona Guerra Mundial:

Condecoracions Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit (3)
Medalla del Servei Distingit a la Marina
Legió del Mèrit
Estrella de Bronze
Medalla de la Seguretat Nacional
IMDB Fitxa personal a IMDb
Signatura
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

El General Walter Bedell "Beetle" Smith GBE KCB (5 d'octubre de 18959 d'agost de 1961 va ser el Cap d'Estat Major durant la Comandància d'Eisenhower del SHAEF i Director de la CIA entre 1950 i 1953. També serví com a Ambaixador dels Estats Units a la Unió Soviètica entre 1946 i 1948.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Smith va iniciar la seva carrera militar com a Soldat ras a la Guàrdia Nacional d'Indiana. Continuà el seu servei durant la I Guerra Mundial a la 4a Divisió d'Infanteria com a oficial de reserva. Va ser enviat a França.

Quan el General George Marshall esdevingué el Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, cridà a Smith (llavors Major) per ser Assistent de Secretari de l'Estat Major General. Esdevingué Secretari al setembre de 1941 i al febrer de 1943 esdevingué Secretari del Cap de l'Estat Major Combinat. Tot just abans de la invasió del nord d'Àfrica, Marshall l'envià a Anglaterra perquè assistís al Comandant Suprem Aliat Dwight Eisenhower com a Cap de l'Estat Major. Va seguir en aquest càrrec fins al Dia de la Victòria a Europa, incloent la preparació per a la rendició incondicional alemanya.

Smith tenia una reputació de director brusc, i sovint se l'anomenava com "el barrut d'Eisenhower". Per exemple, quan el General George Patton necessitava ser disciplinat, Smith va haver d'encarregar-se de donar-li les males notícies. Era sabut que era un segregacionista, i va fer palesos els seus dubtes sobre l'eficàcia dels soldats negres en combat (es diu que ell va ser el responsable de mantenir-lo fora dels papers de combat mentre que mantingué la seva influenciadora posició de cap de l'Estat Major del Comandant Suprem Aliat.

Smith deixà l'Exèrcit i serví com a Ambaixador Americà a la Unió Soviètica entre 1946 i 1949. El 1949 tornà al servei actiu, sent promocionat a General i assumí la comandància del Primer Exèrcit Americà a Nova York. El 1950, el President Harry Truman el trià com a Director de la Intel·ligència Central (cap de la CIA), a on serví fins a 1952. es retirà de l'Exèrcit en abandonar el càrrec de Director de la CIA el 9 de febrer de 1953. També serví com a Sots-secretari d'Estat entre 1953 i 1954 i jugà un paper principal a la creació de l'Agència Nacional de Seguretat.

Va morir d'un atac de cor el 9 d'agost de 1961 a Washington DC. Va ser enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington.

Diversos comandants superiors de la Segona Guerra Mundia, com Patton o Bradley entre d'altres, tendeixen a dibuixar-lo desfavorablement. Si bé era un administrador rude però efectiu, és més recordat per ser un excepcional professional com a oficial d'estat major, però no pas un home estimat pels seus iguals o els seus subordinats.

Condecoracions[modifica | modifica el codi]

Orde de la Corona Gran Creu de l'orde de la Corona
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Walter Bedell Smith Modifica l'enllaç a Wikidata