Walter Bedell Smith

Walter Bedell Smith

El General Bedell Smith
Biografia
Naixement	5 octubre 1895 Indianàpolis (Indiana)
Mort	9 agost 1961 (65 anys) Washington DC
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Cementiri nacional d'Arlington, Section 7, grave 8197-A 38° 52′ 37″ N, 77° 04′ 13″ O
Ambaixador a la Unió Soviètica
3 d'abril de 1946 – 25 de desembre de 1948
← W. Averell Harriman Alan G. Kirk →
4t Director de la CIA
7 d'octubre de 1950 – 9 de febrer de 1953
← Roscoe H. Hillenkoetter Allen W. Dulles →
Sots-Secretari d'Estat
9 de febrer de 1953 – 1 d'octubre de 1954
← David K. E. Bruce Herbert Hoover, Jr. →
Dades personals
Altres noms	Beetle
Religió	catòlic
Formació	United States Army Command and General Staff College United States Army War College Emmerich Manual High School (en)
Activitat
Ocupació	Militar
Activitat	1911 -
Ocupador	Agència Central d'Intel·ligència
Partit	candidat independent
Carrera militar
Lleialtat	Estats Units
Branca militar	Exèrcit dels Estats Units
Rang militar	General
Comandant de (OBSOLET)	Primer Exèrcit
Conflicte	Primera Guerra Mundial: Ofensiva d'Aisne-Marne Segona Guerra Mundial: Operació Torxa Campanya de Tunísia Invasió aliada de Sicília Invasió aliada d'Itàlia Operació Overlord Campanya de la Línia Siegfried Batalla de les Ardenes Invasió d'Alemanya pels Aliats Occidentals
Participà en
2 desembre 1947	Judici dels Ostatges
Obra
Localització dels arxius	Departament de Manuscrits i Arxius de la Biblioteca de la Universitat de Yale
Família
Pares	Mary Eleanor Smith
Premis
Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit (3) Medalla del Servei Distingit a la Marina Legió del Mèrit Estrella de Bronze Medalla de la Seguretat Nacional
Signatura
Llista Director de la Central d'Intel·ligència dels EUA 7 octubre 1950 – 9 febrer 1953 ← Roscoe Henry Hillenkoetter – Allen Dulles → Ambaixador dels Estats Units a la Unió Soviètica 3 abril 1946 – 25 desembre 1948 ← William Averell Harriman – Alan Kirk → Ambaixador

El General Walter Bedell "Beetle" Smith GBE KCB (5 d'octubre de 1895 – 9 d'agost de 1961 va ser el Cap d'Estat Major durant la Comandància d'Eisenhower del SHAEF i Director de la CIA entre 1950 i 1953. També serví com a Ambaixador dels Estats Units a la Unió Soviètica entre 1946 i 1948.

Biografia

Smith va iniciar la seva carrera militar com a Soldat ras a la Guàrdia Nacional d'Indiana. Continuà el seu servei durant la I Guerra Mundial a la 4a Divisió d'Infanteria com a oficial de reserva. Va ser enviat a França.

Quan el General George Marshall esdevingué el Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit, cridà a Smith (llavors Major) per ser Assistent de Secretari de l'Estat Major General. Esdevingué Secretari al setembre de 1941 i al febrer de 1943 esdevingué Secretari del Cap de l'Estat Major Combinat. Tot just abans de la invasió del nord d'Àfrica, Marshall l'envià a Anglaterra perquè assistís al Comandant Suprem Aliat Dwight Eisenhower com a Cap de l'Estat Major. Va seguir en aquest càrrec fins al Dia de la Victòria a Europa, incloent la preparació per a la rendició incondicional alemanya.

Smith tenia una reputació de director brusc, i sovint se l'anomenava com "el barrut d'Eisenhower". Per exemple, quan el General George Patton necessitava ser disciplinat, Smith va haver d'encarregar-se de donar-li les males notícies. Era sabut que era un segregacionista, i va fer palesos els seus dubtes sobre l'eficàcia dels soldats negres en combat (es diu que ell va ser el responsable de mantenir-lo fora dels papers de combat mentre que mantingué la seva influenciadora posició de cap de l'Estat Major del Comandant Suprem Aliat.

Smith deixà l'Exèrcit i serví com a Ambaixador Americà a la Unió Soviètica entre 1946 i 1949. El 1949 tornà al servei actiu, sent promocionat a General i assumí la comandància del Primer Exèrcit Americà a Nova York. El 1950, el President Harry Truman el trià com a Director de la Intel·ligència Central (cap de la CIA), a on serví fins a 1952. es retirà de l'Exèrcit en abandonar el càrrec de Director de la CIA el 9 de febrer de 1953. També serví com a Sots-secretari d'Estat entre 1953 i 1954 i tingué un paper principal a la creació de l'Agència Nacional de Seguretat.

Va morir d'un atac de cor el 9 d'agost de 1961 a Washington DC. Va ser enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington.

Diversos comandants superiors de la Segona Guerra Mundia, com Patton o Bradley entre d'altres, tendeixen a dibuixar-lo desfavorablement. Si bé era un administrador rude però efectiu, és més recordat per ser un excepcional professional com a oficial d'estat major, però no pas un home estimat pels seus iguals o els seus subordinats.

Condecoracions

• Medalla del Servei Distingit a l'Exèrcit
• Medalla de la Victòria a la I Guerra Mundial
• Medalla de la Campanya Europea-Africana-Orient Mitjà
• Medalla de la Victòria a la II Guerra Mundial
• Comandant de l'Orde del Bany (Regne Unit)
• Gran Creu de l'Orde de l'Imperi Britànic

Gran Creu de l'orde de la Corona