El club dels poetes morts
|
|
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El club dels poetes morts[1] (títol original en anglès: Dead Poets Society) és una pel·lícula dramàtica estatunidenca del 1989 protagonitzada per Robin Williams i dirigida per Peter Weir.
Situada en una escola preparatòria conservadora per a nois, explica la història d'un professor de literatura que inspira els seus estudiants a canviar la seva vida de conformitat a través del seu ensenyament de la poesia i la literatura.
Va guanyar diversos premis, d'entre els quals un Oscar al millor guió original. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]
Argument
[modifica]Ha arribat un nou any en l'elitista i conservadora escola Welton, on apareix un nou professor, John Keating. Mentre esperen la presentació del nou professor, aquest els demana que surtin de l'aula i en el passadís cita un poema que Walt Whitman va dedicar al president Abraham Lincoln: «Oh Capità, el meu Capità». Poc després, es refereix a la classe d'un alumne de primera generació i indica que no ha comprès el concepte de carpe diem i que ara, des del més enllà, demana als nous alumnes que no perdin el que mai podran recuperar: el temps. En la classe, el professor els demana que mirin el quadre de coordenades que la introducció del llibre utilitza per a definir la poesia, i el diu «escombraries» i els diu que arrenquin aquesta pàgina perquè la seva concepció de la poesia és que no té estructura, ni regles. Es tracta de crear i pensar en alguna cosa, donar-li l'èmfasi que necessita i trencar el motlle.
Davant aquesta introducció, els quatre amics mostren interès a esbrinar qui és el seu estrany professor i, a través del seu anuari, esbrinen que formava part de la «Societat de poetes morts». En preguntar-li a ell directament al pati del col·legi, aquest els explica que el grup es reunia en la cova que anomenaven l'Índia i escrivien poesia, pensaven lliurement i expressaven les seves emocions a través d'«una verborrea que fluïa com la saba d'un arbre ferit». Els nois decideixen crear un nou Club de Poetes Morts i, liderats per Neil Perry, s'escapen una nit a la cova i inicien un ritual: un que es reflecteix en el fet que la cova està lliure dels prejudicis de la societat i no hi ha ningú que els oprimeixi. Els comença a agradar la poesia i continuen reunint-se en la cova. Neil Perry, que sempre ha volgut ser actor i que ha romàs sempre sota el ferri control del seu pare, obté a costa seva el paper principal en una obra de Shakespeare. El jove Todd Anderson aconsegueix perdre la seva timidesa a través de la poesia. Knox Overstreet es declara a una jove sense importar el que pugui passar. Mentre que Charles Dalton convida a dues noies a la cova i signatura un article "rebel" en la revista de l'acadèmia proposant l'entrada de les dones en el col·legi amb "el club dels poetes morts". Després de tot això, se li ocorre el seu pseudònim: Nuwanda.
Malgrat tot, Neil no s'atreveix a parlar amb el seu pare. En lloc d'això, esmenti al professor, que sembla acceptar que el seu pare protagonitzi «El somni d'una nit d'estiu» i aprofiti l'oportunitat de ser actor. El dia de l'estrena, no obstant això, arriba el seu pare al teatre i després de l'obra no sols no el felicita sinó que li diu que el traurà de l'acadèmia i el manarà a una institució militar perquè estudiï medicina i que només llavors podrà triar el seu destí. En conseqüència, decideix col·locar la corona que havia utilitzat en l'obra en la finestra per a suïcidar-se amb el revòlver del seu pare. Davant la mort del jove; tots els seus companys, excepte un, culpen al seu pare, però la institució decideix culpar al «rebel» professor de literatura John Keating. Quan el professor se'n va, més de la meitat dels seus alumnes pugen als seus bancs i diuen «Oh capità, el meu capità». Commogut, el professor respon amb un «Gràcies, nois, gràcies»
Producció
[modifica]Desenvolupament
[modifica]El guió va ser escrit per Tom Schulman, basat en les seves experiències pròpies a l'acadèmia Montgomery Bell a Nashville, Tennessee, inspirat particularment en el seu poc convencional professor d'anglès, Samuel Pickering.
Jeff Kanew va ser originalment escollit com a director de la pel·lícula, i aquest imaginava a l'actor Liam Neeson dins del paper de John Keating. Altres actors que també van ser considerats pel paper van ser Dustin Hoffman, Mel Gibson, Tom Hanks i Mickey Rourke. Robin Williams, que era l'opció predilecta de Touchstone Pictures, va aconseguir el paper, però al primer dia de rodatge fora d'Atlanta, Williams no es va presentar, ja que no volia treballar amb Kanew. L'estudi va cremar els sets de rodatge ja construïts i va reemplaçar Kanew per un altre director.[2]
A finals de 1988, Peter Weir va trobar-se amb Jeffrey Katzenberg a Disney. Katzenberg, que supervisava Touchstone Pictures, va suggerir a Weir llegir el guió que havia escrit Tom Schulman. En el vol de tornada a Sidney, Weir va quedar captivat pel guió mateix, i sis setmanes després va tornar a Los Angeles per fer el càsting dels personatges principals. Va ser en el moment que Weir va rebre les tasques de direcció que el rodatge va començar seriosament. En el guió de Schulman, el personatge de Keating havia estat malalt i s'estava morint lentament a causa d'un limfoma de Hodgkin, amb una escena mostrant-lo en un llit d'hospital en el moment de la seva mort. Això va ser eliminat per part de Weir, qui va ho va veure del tot innecessari, raonant que això faria que l'audiència es fixés en la malaltia de Keating en comptes del que ell mateix representava. En les primeres notes sobre el guió donades per Disney també se suggeria que es canviés la passió dels nois al ball en comptes de la poesia com estava escrit al guió original. A més, es va voler canviar el títol a Sultans of Swing, en una història principalment centrada en el personatge de John Keating, en comptes dels alumnes, però totes dues propostes van ser denegades ràpidament.[3]
Rodatge
[modifica]El rodatge va començar el novembre de 1988, i es va acabar el gener de 1989. Després que els creadors van haver visitat més de 70 universitats i escoles privades, van decidir que "El club dels poetes morts" es portaria a terme a l'escola St. Andrew i al teatre Everett Theatre a Middletown, Delaware, alhora que també seria rodada a certs llocs a New Castle, Delaware, i a prop de Wilmington, Delaware. Inicialment, la pel·lícula va voler ser rodada a la ciutat de Rome (Georgia). Finalment, però es va decidir canviar el lloc de rodatge a l'estat de Delaware, ja que el clima de la zona oferia neu natural i així es podien el problema i la despesa d'haver de fabricar la gran quantitat de neu artificial necessària per aconseguir una bona recreació del campus estudiantil, encara que en realitat l'obra estava ambientada a l'estat de Vermont. Les escenes a dins de l'aula amb el professor Keating van ser gravades en una rèplica de l'aula construïda a set de so a Wilmington. Per emfatitzar el fet que la pel·lícula estava ambientada al passat, les façanes de les botigues de les ciutats de Delaware van estar transformades eliminant tots els trets moderns. Durant el rodatge, Weir va proposar al repartiment, majoritàriament format per joves, no utilitzar slang modern, inclús fora d'escena. Weir també va dir que va amagar mig dia de rodatge als executius de Disney per permetre que Williams utilitzés lliurement les seves habilitats d'improvisació còmica.[4]
La Dead Poets Society va fer dues convocatòries de càsting obertes, en què es van utilitzar més de 3.000 extres. Durant el rodatge, Williams va fer moltes bromes al plató, cosa que va irritar Ethan Hawke. Tanmateix, el primer agent de Hawke va signar amb Hawke quan Williams li va dir que Hawke "ho faria molt bé".
Recepció
[modifica]Taquilla
[modifica]La taquilla a escala mundial es va reportar com la quantitat de 235.860.579 dòlars, que inclou uns ingressos nacionals de 95.860.116 dòlars. Els ingressos globals de la pel·lícula van ser els cinquens més alts de 1989 i els més alts del gènere dramàtic.
Repartiment
[modifica]| Personatge | Actor |
|---|---|
| John Keating | Robin Williams |
| Neil Perry | Robert Sean Leonard |
| Todd Anderson | Ethan Hawke |
| Knox Overstreet | Josh Charles |
| Charles Dalton ("Nuwanda") | Gale Hansen |
| Steven Meeks | Allelon Ruggiero |
| Richard Cameron | Dylan Kussman |
| Gerard Pitts | James Waterston |
| Director Gale Nolan | Norman Lloyd |
| Mr. Perry | Kurtwood Smith |
| McAllister | Leon Pownall |
| Chris Noel | Alexandra Powers |
| Joe Danburry | Kevin Cooney |
| Tina | Welker White |
| Mrs. Anderson | Debra Mooney |
| Dr. Hager | George Martin |
Premis i nominacions
[modifica]Premis
[modifica]- 1990: Oscar al millor guió original per a Tom Schulman
- 1990: BAFTA a la millor pel·lícula
- 1990: BAFTA a la millor música per a Maurice Jarre
- 1990: David di Donatello a la millor pel·lícula estrangera
- 1991: César a la millor pel·lícula estrangera per a Peter Weir
Nominacions
[modifica]- 1990: Oscar al millor actor per a Robin Williams
- 1990: Oscar al millor director per a Peter Weir
- 1990: Oscar a la millor pel·lícula per a Steven Haft, Paul Junger Witt i Tony Thomas
- 1990: BAFTA al millor actor per a Robin Williams
- 1990: BAFTA a la millor direcció per a Peter Weir
- 1990: BAFTA al millor muntatge per a William M. Anderson
- 1990: BAFTA al millor guió original per a Tom Schulman
- 1990: Globus d'Or al millor director per a Peter Weir
- 1990: Globus d'Or a la millor pel·lícula dramàtica
- 1990: Globus d'Or al millor actor dramàtic per a Robin Williams
- 1990: Globus d'Or al millor guió per a Tom Schulman
Referències en la cultura
[modifica]- El polític Pablo Iglesias es va inspirar en l'escena de l'"Oh capità el meu capità" per a recrear-la en la seva primera classe com a professor en la Universitat Complutense de Madrid.[5]
- En la pel·lícula Tres colors: Vermell de Krzysztof Kieślowski (1994) la protagonista manifesta a la seva parella en una conversa telefònica haver vist al cinema Dead Poets Society.
- En How I Met Your Mother, en el capítol "Robin 101", Barney cita la pel·lícula i després es posa a discutir amb Ted sobre la bona que és.
- En One Tree Hill, en el capítol 18 de la setena temporada "L'últim dia de la nostra relació", Mouth descriu sentir-se com un dels joves de la pel·lícula, amb ganes de pujar al seu pupitre i arrencar-li les pàgines a un llibre.
- En la sèrie Els Simpson, en el capítol Special Edna es fa referència que aquesta pel·lícula ha destruït una generació d'educadors. El títol de l'episodi Dead Putting Society és en referència a la pel·lícula de Peter Weir.
- En la sèrie Family Guy, en un episodi en el qual el personatge de Brian és contractat com a mestre, al final els estudiants parodien l'última escena de la pel·lícula amb la frase "oh captain, my captain".
- En la sèrie Los Serrano, en un episodi en el qual es planteja l'acomiadament de Fernando, el psicòleg, a causa de retallades pressupostàries. Guille té la idea de pujar al pupitre i li segueixen els altres alumnes que imiten la famosa escena pujant-se, tots, als seus pupitres mentre repeteixen "Oh psicòleg, el meu psicòleg" en senyal de suport a l'acomiadat. Aquesta actuació per part de l'alumnat fa recapacitar a la directora del centre.
- En un dels últims capítols de la sèrie House, MD, House cita la pel·lícula i la frase "Carpe diem"; curiosament en aquesta pel·lícula actua Robert Sean Leonard qui també actua en la sèrie, interpretant al millor amic de House, qui en aquest moment patia d'un càncer.
- En la pel·lícula Hook, un dels "nens perduts", Tootles, crida a Robin Williams la frase "gaudeix el moment".
- A la sèrie Glee els alumnes de Dalton Academy usen un uniforme molt semblant al dels estudiants de la pel·lícula.
- A Agents of S.H.I.E.L.D., en el capítol 8 de la segona temporada, l'agent Triplett saluda a Coulson dient "Oh captain, my captain".
- En el joc Destiny: Rise of Iron, les missions de cerca i eliminació de capitans caiguts es diuen "Oh capità, el meu capità".
- En la sèrie The Goldbergs quan Beverly es fa professora substituta ho fa després de veure aquesta pel·lícula, inspirada pel professor d'aquesta. I al final de capítol quan aquesta surt de la classe el seu fill es posa damunt de la cadira i diu la mítica frase: "oh capità, el meu capità".
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «El club dels poetes morts». CCMA. ésAdir. [Consulta: 19 gener 2016].
- ↑ King, James. Fast times and excellent adventures: the suprising history of the '80s teen movie. 1. published. London: Constable, 2018. ISBN 978-1-4721-2372-5.
- ↑ King, James. Fast times and excellent adventures: the suprising history of the '80s teen movie. 1. published. London: Constable, 2018. ISBN 978-1-4721-2372-5.
- ↑ King, James. Fast times and excellent adventures: the suprising history of the '80s teen movie. 1. published. London: Constable, 2018. ISBN 978-1-4721-2372-5.
- ↑ «Pablo Iglesias primera clase Complutense».