Alícia ja no viu aquí

Alícia ja no viu aquí
Alice Doesn't Live Here Anymore
Fitxa
Direcció	Martin Scorsese
Protagonistes	Ellen Burstyn; Kris Kristofferson; Alfred Lutter; Diane Ladd; Vic Tayback; Lelia Goldoni; Harvey Keitel; Jodie Foster; Harry Northup; Billy "Green" Bush; Mia Bendixsen
Producció	David Susskind
Guió	Robert Getchell
Música	Richard LaSalle
Fotografia	Kent L. Wakeford
Muntatge	Marcia Lucas
Productora	Warner Bros. i Warner Bros. Pictures
Distribuïdor	Warner Bros. i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1974
Durada	112 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Arizona, Socorro, Monterey i Tucson
Color	en color
Format	1.85:1
Pressupost	1.800.000 $
Recaptació	18.600.000 $ (Estats Units d'Amèrica)
Descripció
Gènere	cinema romàntic i drama
Qualificació MPAA	PG
Lloc de la narració	Arizona
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1975); Oscar a la millor actriu (1975); Oscar al millor guió original (1975) ;
Premis	Oscar a la millor actriu (1975); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

Alícia ja no viu aquí^[1] (títol original en anglès Alice Doesn't Live Here Anymore) és una pel·lícula dramàtica de comèdia romàntica nord-americana de 1974^[2] dirigida per Martin Scorsese i escrita per Robert Getchell.^[3] Està protagonitzada per Ellen Burstyn com una vídua que viatja amb el seu fill preadolescent pel sud-oest dels Estats Units a la recerca d'una vida millor. Kris Kristofferson, Billy "Green" Bush, Diane Ladd, Valerie Curtin, Lelia Goldoni, Vic Tayback, Jodie Foster, Alfred Lutter i Harvey Keitel apareixen en papers secundaris.^[3]

La pel·lícula es va estrenar al 27è Festival de Cannes, on va competir per la Palma d'Or. Va ser estrenada a les sales el 9 de desembre de 1974 per Warner Bros. La pel·lícula va ser un èxit de crítica i comercial, va recaptar 21 milions de dòlars amb un pressupost d'1,8 milions de dòlars. Als 47è Premis de l'Acadèmia, Burstyn va guanyar l'Oscar a la millor actriu, i Ladd i Getchell van rebre nominacions a la millor actriu secundària i al millor guió original.

Argument

Alice Hyatt, una vídua de 35 anys, recorre diversos indrets dels Estats Units amb el seu fill per trobar feina com a cantant. Després d'haver estat atacada a Phoenix, acaba a Tucson treballant com a cambrera en un restaurant, on troba el seu amor.^[4]

Repartiment

Ellen Burstyn com a Alice Hyatt (de soltera Graham), una mare soltera vídua que somia en ser cantant professional a Monterey.
- Mia Bendixsen com a Alice, de 8 anys
Alfred Lutter com a Tommy Hyatt, el fill preadolescent d'Alice
Kris Kristofferson com a David, un client habitual de Mel i Ruby's Cafe que esdevé l'interès romàntic d'Alice
Harvey Keitel com Ben Eberhardt, un home casat i abusador que té una aventura amb Alice a Phoenix
Lane Bradbury com a Rita Eberhardt, la dona de Ben a qui maltracta físicament
Diane Ladd com a Florence Jean ("Flo") Castleberry, una cambrera curtida i de llengua aguda al Mel and Ruby's Cafe
Valerie Curtin com a Vera Gorman, una cambrera tímida i incòmoda del Mel and Ruby's Cafe
Lelia Goldoni com a Bea, amiga i veïna d'Alice al Socorro
Vic Tayback com a Mel Sharples, un cuiner de menjar ràpid que té un restaurant a Tucson.
Jodie Foster com a Audrey, una noia poc femenina amb qui Tommy fa amistat a Tucson.
Billy "Green" Bush com a Donald Hyatt, el marit d'Alice, que mor en un accident de trànsit al començament de la pel·lícula.
Harry Northup com el cambrer de Joe & Jim

El director Martin Scorsese fa una aparició com a client al restaurant de Mel, i la filla de Diane Ladd, la futura actriu Laura Dern, apareix com una nena menjant un cucurutxo de gelat.

Producció

Ellen Burstyn encara estava enmig del rodatge de L'exorcista quan els executius de Warner Bros. mostraren interès a col·laborar amb ella en un altre projecte. Burstyn va recordar: "Va ser al començament del moviment de la dona, i tots ens vam despertar i vam examinar el patró de les nostres vides i vam desitjar que fos diferent ... Volia fer una pel·lícula diferent. Una pel·lícula des del punt de vista d'una dona, però una dona que vaig reconèixer, que vaig conèixer. I no només jo, sinó els meus amics, el que estàvem passant tots en aquell moment. Així que el meu agent va trobar Alícia ja no viu aquí ... Quan el vaig llegir em va agradar molt. El vaig enviar a Warner Bros. i van acceptar fer-ho. Llavors em van preguntar a qui volia per la direcció. Vaig dir que no ho sabia, però volia algú nou, jove i emocionant. Vaig trucar a Francis Coppola i li vaig preguntar qui era jove i emocionant i em va dir: "Vés a mirar una pel·lícula anomenada Mean Streets i mira què en penses". Encara no s'havia estrenat, així que vaig reservar una projecció per veure'l i vaig sentir que era exactament el que ... Alícia necessitava, perquè [era] un guió meravellós i ben escrit, però pel meu gust era massa elegant. Ja saps, en el bon sentit, en una mena de Doris Day, Rock Hudson. Volia alguna cosa una mica més dura."^[5]

El paper d'Alícia va ser ofert a Shirley MacLaine.^[6] MacLaine va rebutjar el paper.^[7] MacLaine va admetre en una entrevista del 2005 que lamentava aquesta decisió.^[8]

El director de càsting de Scorsese va fer proves amb 300 nois per al paper de Tommy abans de descobrir Alfred Lutter. "Vaig conèixer el nen a la meva habitació d'hotel i era una mica tranquil i tímid", va dir Scorsese. Però quan el va emparellar amb Burstyn i li va suggerir que es desviés del guió, es va mantenir. "En general, quan improvisàvem amb els nens, o bé es congelaven i miraven cap avall o tornaven directament al guió. Però aquest nen, no el podies callar".^[5]

La pel·lícula es va rodar en locals principalment a Tucson i als voltants, però algunes escenes es van rodar a Amado, Arizona i Phoenix. Un Mel's Diner encara existeix a Phoenix.^[5]

El títol de la pel·lícula s'inspira en una cançó dels anys 1930, l'estil de l'obra ressenyada barreja tota mena de gèneres de Hollywood: comèdia, musical, melodrama.^[9]

La pel·lícula ha donat peu a la sèrie de televisió Alice. Creada per Robert Getchell (guinista de la pel·lícula) i emesa des del 1976 fins al 1985, la sèrie manté només una part del repartiment original de la pel·lícula. Vic Tayback va reinterpretar per les nou temporades el paper de Mel, Diane Ladd va interpretar el paper de Belle en diversos episodis de la cinquena temporada (el paper de Flo va ser interpretat per Polly Holliday) mentre Alfred Lutter feia el paper de Tommy només a l'episodi pilot, i després va ser reemplaçat per Philip McKeon. El paper d'Alice i Vera van ser assignats, respectivament, a Linda Lavin i Beth Howland.

Premis

BAFTA a la millor pel·lícula
Oscar a la millor actriu secundària per Ellen Burstyn

Referències

↑ Títol en català a Ésadir.cat
↑ «Alice Doesn't Live Here Anymore - Movie Review». Common Sense Media, 23-07-2019.
↑ ^3,0 ^3,1 «Alice Doesn't Live Here Anymore». Turner Classic Movies. [Consulta: 25 maig 2016].
↑ «Alice doesn't live here anymore». The New York Times.
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 LoBianco, Lorraine. «Alice Doesn't Live Here Anymore». Turner Classic Movies, 24-03-2009.
↑ Grist, Leighton. The Films of Martin Scorsese, 1963-77: Authorship and Context. Springer, 2000. ISBN 9780230286146.
↑ , 09-02-2011 [Consulta: 27 juny 2017].
↑ , 16-10-2005 [Consulta: 27 juny 2017].
↑ "Diccionari del cinema americà" de Fernaldo di Giammatteo, Editorial Riuniti, Roma, 1996, p. 9

[1] Títol en català a Ésadir.cat

[CommonSense-2] «Alice Doesn't Live Here Anymore - Movie Review». Common Sense Media, 23-07-2019.

[Alice_Doesn't_Live_Here_Anymore-3] 3,0 ^3,1 «Alice Doesn't Live Here Anymore». Turner Classic Movies. [Consulta: 25 maig 2016].

[4] «Alice doesn't live here anymore». The New York Times.

[TCM-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 LoBianco, Lorraine. «Alice Doesn't Live Here Anymore». Turner Classic Movies, 24-03-2009.

[6] Grist, Leighton. The Films of Martin Scorsese, 1963-77: Authorship and Context. Springer, 2000. ISBN 9780230286146.

[7] , 09-02-2011 [Consulta: 27 juny 2017].

[8] , 16-10-2005 [Consulta: 27 juny 2017].

[9] "Diccionari del cinema americà" de Fernaldo di Giammatteo, Editorial Riuniti, Roma, 1996, p. 9

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Filmografia de Martin Scorsese
Dècada dels 60	Who's That Knocking at My Door (1967)
Dècada dels 70	Boxcar Bertha (1972) • Mean Streets (1973) • Alícia ja no viu aquí (1974) • Taxi Driver (1976) • New York, New York (1977)
Dècada dels 80	Toro salvatge (1980) • The King of Comedy (1983) • Quina nit! (1985) • El color dels diners (1986) • The Last Temptation of Christ (1988)
Dècada dels 90	Un dels nostres (1990) • El cap de la por (1991) • L'edat de la innocència (1993) • Casino (1995) • Kundun (1997) • Bringing Out the Dead (1999)
Dècada dels 2000	Gangs of New York (2002) • L'aviador (2004) • Infiltrats (2006)
Dècada dels 2010	Shutter Island (2010) • Hugo (2011) • The Wolf of Wall Street (2013) • Silence (2016) • The Irishman (2019) • Killers of the Flower Moon (2023)
Curts	What's a Nice Girl Like You Doing in a Place Like This? (1963) • It's Not Just You, Murray! (1964) • The Big Shave (1967) • Bad (1987) • Històries de Nova York (1989) • The Key to Reserva (2007)
Documentals	Street Scenes (1970) • Italianamerican (1974) • American Boy: A Profile of Steven Prince (1978) • The Last Waltz (1978) • A Personal Journey with Martin Scorsese Through American Movies (1995) • Il mio viaggio in Italia (1999) • The Blues (2003) • No Direction Home (2005) • Shine a Light (2008) • Living in the Material World (2011)
Producció	Els estafadors (1990) • Mad Dog and Glory (1993) • Clockers (1995) • Terra de cowboys (The Hi-Lo Country) (1998) • You Can Count on Me (2000) • Nyfes (2004) • La reina Victòria (2009) • Boardwalk Empire (2010−2014) • Malavita (2013) • Life Itself (2014) • Revenge of the Green Dragons (2014) • Tomorrow (2015)

Registres d'autoritat	LCCN (1) VIAF (1) SUDOC (1) BIBSYS (1)
Bases d'informació	Britannica (1) Larousse (1)