The Last Temptation of Christ

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaThe Last Temptation of Christ
Fitxa
Direcció Martin Scorsese
Protagonistes
Director artístic John Beard
Producció Barbara De Fina
Dissenyador de producció John Beard
Guió Paul Schrader a partir de La darrera temptació (Ο τελευταίος πειρασμός) (1955), novel·la de Níkos Kazantzákis
Música Peter Gabriel
Fotografia Michael Ballhaus
Muntatge Thelma Schoonmaker
Vestuari Jean-Pierre Delifer
Productora Cineplex Odeon Films Tradueix
Distribuïdor Universal Studios
Dades i xifres
País d'origen Estats Units
Estrena 1988
Durada 164 min
Idioma original anglès
Rodatge Marroc
Color en color
Recaptació 8.373.585 $
Descripció
Basat en L'última temptació de Crist
Gènere Drama, històric
Lloc de la narració Jerusalem
Premis i nominacions
Nominacions

Lloc web Lloc web
IMDB: tt0095497 Filmaffinity: 335830 Allocine: 4046 Rottentomatoes: m/last_temptation_of_christ Mojo: lasttemptationofchrist Allmovie: v28389 Metacritic: movie/the-last-temptation-of-christ TV.com: movies/the-last-temptation-of-christ
Modifica les dades a Wikidata

The Last Temptation of Christ és una pel·lícula estatunidenca, dirigida per Martin Scorsese, estrenada el 1988, adaptació de la novel·la homònima de Nikos Kazantzakis.

Argument[modifica]

En el moment d'expirar a la creu Jesús de Natzaret és temptat per una vida d'home comú.

Comentari[modifica]

La pel·lícula presenta un Jesús en recerca de la seva missió, i amant de Maria Magdalena. Cedeix a la temptació de viure una vida d'home senzill just en el moment de la seva mort. Davant la comprovació que aquesta vida va en sentit contrari de la seva missió, Jesús s’ho qüestiona tot i decideix de morir a la creu per «acomplir-ho tot». Aquesta versió antidogmàtica de la vida de Jesús ha estat molt fermament denunciada per les autoritats religioses fins i tot abans de la seva sortida.

A França, el 23 d’octubre de 1988, un grup fonamentalista catòlic incendia la sala de cinema L'Espace Saint-Michel a París per protestar contra la projecció de la pel·lícula. Aquest atemptat va fer catorze ferits, quatre d’ells greus.[1] Altres incendis seran perpetrats a la sala Gaumont Opéra[2] així com a Besançon.[3] Un altre atemptat del mateix grup ha causat la mort d'un espectador .[4]

Repartiment[modifica]

Referències[modifica]

  1. V. Catorze ferits en una sala parisenca projectant " The Last Temptation of Christ " La policia sospita d’extremistes de dreta d'haver incendiat el cinema Saint-Michel , Le Monde, 25 octubre 1988.
  2. Marion Georges, L'assumpte Scorsese i els incendis de cinemes. Dues noves inculpacions, entre les quals la de l'artefacte de la sala Saint-Michel , Le Monde, 30 octubre 1988
  3. « Inculpació a Besançon després de l'atemptat contra un cinema on era projectat The Last Temptation of Christ , a Le Monde, 22 de novembre 1988.
  4. Christian Ferrand, « Les inquisiteurs absouts », a L’Humanité, 21 març de 1990: http://www.humanite.presse.fr/journal/1990-03-21/1990-03-21-796443

Enllaços externs[modifica]