Nikos Kazantzakis
Salta a la navegació
Salta a la cerca
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (el) Νίκος Καζαντζάκης ![]() 18 febrer 1883 (Julià) ![]() Càndia (Grècia) ![]() |
Mort | 26 octubre 1957 ![]() Friburg de Brisgòvia (Alemanya) ![]() |
Causa de mort | Causes naturals ![]() ![]() |
Sepultura | Càndia ![]() |
Minister without portfolio of Greece (en) ![]() | |
26 novembre 1945 – 11 gener 1946 ![]() | |
Dades personals | |
Grup ètnic | Grecs ![]() |
Formació | Universitat d'Atenes - ciència del dret Ursulines School of Naxos (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura de viatges i novel·la ![]() |
Ocupació | guionista, filòsof, dramaturg, escriptor, polític, novel·lista, poeta, traductor, periodista, prosista ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Galateia Kazantzakē (1910–1926) Heleni Kazantzaki (1945–) ![]() |
Premis
| |
Lloc web | kazantzakis-museum.gr ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Nikos Kazantzakis (en grec: Νίκος Καζαντζάκης; 1883 - 1957) fou un dels escriptors grecs més importants del segle xx. Va ser poeta, dramaturg, novel·lista i filòsof. És conegut sobretot per la pel·lícula de 1964 Zorba the Greek, basada en la seva novel·la Vida i aventures d'Alexis Zorbàs (Βίος και Πολιτεία του Αλέξη Ζορμπά).
Biografia[modifica]
Kazantzakis va néixer a Iràklio, Creta, el 1883, que en aquell temps era un territori de l'Imperi Otomà, en plena revolta per la unió amb el Regne de Grècia.
El municipi de Nikos Kazantzakis a Creta, amb capital a Peza, va rebre el nom en honor seu.
Publicacions[modifica]
Novel·les[modifica]
- El lis i la serp (1906)
- Les ànimes destrossades (1908)
- La vida emperadriu (1909)
- Al palau de Minos (o Als palaus de Knossos) (1914-40)
- Alexandre el Gran (1914-40)
- Simposi (1922) versió catalana d'Alexis Eudald Solà (1990)[1]
- Alexis Zorbàs (1946) versió catalana de Jaume Berenguer i Amenós (1965)[1]
- El Crist de nou crucificat (1948) versió catalana de Joan Sales (1959)[1]
- Els germans enemics (1949)
- La llibertat o la mort (1950)
- L'última temptació de Crist (1951) versió catalana de Pau Sabaté (2017). Martorell: Adesiara, col. D'Ací i d'Allà, 58.
- El pobre d'Assise (1956)
Assaig / pensament[modifica]
- Ascesi (1922), versió catalana de Montserrat Camps Gaset (2008), Martorell: Adesiara, col. Vagueries, 3[2]
Teatre[modifica]
- Teatre 1: Melissa (1937)
- Teatre 2: Buda (1941)
- El mestre obrer (1910)
- El dia s'aixeca (1907)
- Fasga (1907)
- Fins quan? (1907)
- Comèdia 1908)
- Crist (1915)
- Ulisses (1915)
- Hèracles (1920)
- Crist (1921)
- Nicèfor Focas (1936)
- Otel·lo torna (1936)
- Julià l'Apòstata (1939)
- Prometeu (1943)
- Kapodistria (1944)
- Sodoma i Gomorra (1948)
- Constantí paleòleg (1951)
Poemes[modifica]
Traduccions al grec modern[modifica]
- Obres de Plató (1912)
- El naixement de la tragèdia de Nietzsche (1912)
- Així parlà Zaratustra de Nietzsche (1913)
- El riure de Bergson (1915)
- Diccionari Larousse, en col·laboració amb Prevelaki (1930)
- Obres de Jules Verne (1931)
- La divina comèdia de Dant (1931)
- Faust de Goethe (1936)
- Ilíada i L'Odissea d'Homer (1942 i 1943)
- El príncep de Maquiavel
Traduccions al català[modifica]
- 1959 – Kazantzakis, Nikos. «El Crist de nou crucificat». Traducció de Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 1959.[1][3][4]
- 1965 – Kazantzakis, Nikos. «Alexis Zorbàs». Traducció, pròleg i notes de Jaume Berenguer i Amenós. Barcelona: Vergara, 1965.[1][3][4] Inclòs a Les millors obres de la literatura universal / Segle XX, núm. 97. Barcelona: Edicions 62, 2010.
- 1990 – Kazantzakis, Nikos. «Simposi». Traducció, pròleg i notes d'Alexis Eudald Solà. Epíleg de Josep Bigordà. Barcelona: La Llar del Llibre, 1990.[1][3][4]
- 2008 – Kazantzakis, Nikos. «Ascesi». Traducció de Montserrat Camps Gaset. Martorell: Adesiara editorial, 2008, ISBN 978-84-92405-10-7.[3]
- 2017 – Kazantzakis, Nikos. «L'última temptació de Crist». Traducció de Pau Sabaté. Martorell: Adesiara editorial, 2017, ISBN 978-84-16948-10-9
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Joaquim Gestí Bautista. Traduccions catalanes de literatura neogrega (1881-2003). Quaderns. Revista de traducció, 11 2004 (pàgs. 171-174)
- ↑ adesiara editorial
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Traduccions al català. Cercador de llibres». Associació Catalana de Neohel·lenistes. Arxivat de l'original el 13 de gener 2015. [Consulta: 14 gener 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Traduccions al català de Nikos Kazantzakis». Visat. La revista digital de literatura i traducció del Pen Català. [Consulta: 14 gener 2015].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Museu Nikos Kazantzakis (grec) (anglès) (francès) (alemany)
Categories:
- Cretencs
- Dramaturgs grecs
- Escriptors grecs en grec modern
- Poetes grecs en grec modern
- Filòsofs grecs
- Novel·listes grecs
- Traductors de l'alemany
- Traductors al grec modern
- Alumnes de la Universitat d'Atenes
- Traductors de la Ilíada
- Traductors de l'Odissea
- Traductors de la Divina Comèdia
- Escriptors grecs del segle XX
- Filòsofs del segle XX
- Persones de Càndia
- Morts a Friburg de Brisgòvia
- Morts de leucèmia