Nikos Kazantzakis
Jump to navigation
Jump to search
 Nikos Kazantzakis | |||
|---|---|---|---|
 | |||
26 novembre 1945 - 11 gener 1946 | |||
| Dades biogràfiques | |||
| Naixement |
Νίκος Καζαντζάκης 18 febrer 1883 (Julià) Càndia | ||
| Mort |
26 octubre 1957 (74 anys) Friburg de Brisgòvia | ||
| Sepultura | Càndia | ||
| Ètnia | Grecs | ||
| Alma mater | Universitat d'Atenes . ciència del dret | ||
| Activitat professional | |||
| Ocupació | Guionista, periodista, poeta, traductor, novel·lista, filòsof, dramaturg, escriptor i polític | ||
| Dades familiars | |||
| Cònjuge |
Galateia Kazantzakē  (1910–1926)Hélène Kazantzakis (1945–) | ||
| Premis i reconeixements | |||
| |||
 | |||
|
| |||
 | |||
| |||
Nikos Kazantzakis (en grec: Νίκος Καζαντζάκης; 1883 - 1957) fou un dels escriptors grecs més importants del segle XX. Va ser poeta, dramaturg, novel·lista i filòsof. És conegut sobretot per la pel·lícula de 1964 Zorba, el grec, basada en la seva novel·la Vida i aventures d'Alexis Zorbàs (Βίος και Πολιτεία του Αλέξη Ζορμπά).
Contingut
Biografia[modifica]
Kazantzakis va néixer a Iràklio, Creta, el 1883, que en aquell temps era un territori de l'Imperi otomà, en plena revolta per la unió amb el Regne de Grècia.
El municipi de Nikos Kazantzakis a Creta, amb capital a Peza, va rebre el nom en honor seu.
Publicacions[modifica]
Novel·les[modifica]
- El lis i la serp (1906)
- Les ànimes destrossades (1908)
- La vida emperadriu (1909)
- Al palau de Minos (o Als palaus de Knossos) (1914-40)
- Alexandre el Gran (1914-40)
- Simposi (1922) versió catalana d'Alexis Eudald Solà (1990)[1]
- Alexis Zorba (1946) versió catalana de Jaume Berenguer i Amenós (1965)[1]
- El Crist de nou crucificat (1948) versió catalana de Joan Sales (1959)[1]
- Els germans enemics (1949)
- La llibertat o la mort (1950)
- L'última temptació de Crist (1951)
- El pobre d'Assise (1956)
Assaig / pensament[modifica]
- Ascesi (1922), versió catalana de Montserrat Camps Gaset (2008)[2]
Teatre[modifica]
- Teatre 1: Melissa (1937)
- Teatre 2: Buda (1941)
- El mestre obrer (1910)
- El dia s'aixeca (1907)
- Fasga (1907)
- Fins quan? (1907)
- Comèdia 1908)
- Crist (1915)
- Ulisses (1915)
- Hèracles (1920)
- Crist (1921)
- Nicèfor Focas (1936)
- Otel·lo torna (1936)
- Julià l'Apòstata (1939)
- Prometeu (1943)
- Kapodistria (1944)
- Sodoma i Gomorra (1948)
- Constantí paleòleg (1951)
Poemes[modifica]
Traduccions al grec modern[modifica]
- Obres de Plató (1912)
- El naixement de la tragèdia de Nietzsche (1912)
- Així parlà Zaratustra de Nietzsche (1913)
- El riure de Bergson (1915)
- Diccionari Larousse, en col·laboració amb Prevelaki (1930)
- Obres de Jules Verne (1931)
- La divina comèdia de Dant (1931)
- Faust de Goethe (1936)
- Ilíada i L'Odissea d'Homer (1942 i 1943)
- El príncep de Maquiavel
Traduccions al català[modifica]
- 1959 – Kazantzakis, Nikos. «El Crist de nou crucificat». Traducció de Joan Sales. Barcelona: Club Editor, 1959.[1][3][4]
- 1965 – Kazantzakis, Nikos. «Alexis Zorbàs». Traducció, pròleg i notes de Jaume Berenguer i Amenós. Barcelona: Vergara, 1965.[1] [3] [4] Inclòs a Les millors obres de la literatura universal / Segle XX, nº 97. Barcelona: Edicions 62, 2010.
- 1990 – Kazantzakis, Nikos. Simposi. Traducció, pròleg i notes d'Alexis Eudald Solà. Epíleg de Josep Bigordà. Barcelona: La Llar del Llibre, 1990.[1] [3] [4]
- 2008 – Kazantzakis, Nikos. Ascesi. Traducció de Montserrat Camps Gaset. Barcelona: Adesiara, 2008.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Joaquim Gestí Bautista. Traduccions catalanes de literatura neogrega (1881-2003). Quaderns. Revista de traducció, 11 2004 (pàgs. 171-174)
- ↑ adesiara editorial
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Traduccions al català. Cercador de llibres». Associació Catalana de Neohel·lenistes. [Consulta: 14 gener 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Traduccions al català de Nikos Kazantzakis». Visat. La revista digital de literatura i traducció del Pen Català. [Consulta: 14 gener 2015].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
- Museu Nikos Kazantzakis (grec) (anglès) (francès) (alemany)
