William Seward Burroughs

From Viquipèdia
(Redirected from William S. Burroughs)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaWilliam Seward Burroughs
Burroughs1983 cropped.jpg
Burroughs el dia del seu 69è aniversari
Biografia
Naixement5 febrer 1914 modifica
Saint Louis (Missouri) modifica
Mort2 agost 1997 modifica (83 anys)
Lawrence (Kansas) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart miocardíac modifica)
Lloc d'enterramentBellefontaine Cemetery (en) Tradueix modifica
Dades personals
FormacióUniversitat Harvard modifica
Activitat
Camp de treballSàtira modifica
OcupacióEscriptor, poeta, novel·lista, assagista, pintor, guionista i escriptor de ciència-ficció modifica
Activitat1945 modifica –
OcupadorNaropa University (en) Tradueix modifica
GènereCiència-ficció modifica
MovimentGeneració beat modifica
Influències
Nom de plomaWilly a William Lee modifica
DiscogràficaESP-Disk (en) Tradueix modifica
Obra
Obres destacables
Altres
CònjugeJoan Vollmer (1946–1951) modifica
ParellaMoguer modifica
FillsWilliam S. Burroughs Jr. modifica
Condemnat perhomicidi preterintencional modifica
Premis
Signatura
William S Burroughs signature.svg modifica

Lloc webrealitystudio.org modifica
IMDB: nm0123221 Allocine: 75253 Allmovie: p9766
Musicbrainz: f150ed27-bee7-49d8-a226-31fef88c29b3 Songkick: 152043 Discogs: 50077 Allmusic: mn0000960205 Find a Grave: 6201607 Modifica els identificadors a Wikidata
Tonnis - William S. Burroughs 3.jpg

William Seward Burroughs (Saint Louis, Missouri, 5 de febrer del 1914 - Lawrence, Kansas, 2 d'agost del 1997) va ser un novel·lista, assagista i crític social nord-americà.[1]

Burroughs va nàixer dins una família acomodada. El seu avi va inventar una màquina de sumar que seria l'origen de la companyia Burroughs Adding Machines, empresa que encara existeix en l'actualitat, coneguda com a Burroughs Corporation. Va acabar els estudis a la Universitat Harvard l'any 1936. Des de ben petit, va descobrir les seves inclinacions homosexuals i la seva passió per les armes de foc, que el va acompanyar tota la seva vida. Després d'un període terriblement autodestructiu durant els anys cinquanta, on va fer una incursió a la literatura pulp (és el cas de Yonqui), a partir dels anys seixanta es va dedicar a escriure amb continuïtat. Va matar la seva dona Jane d'un tret al cap quan tractava d'emular Guillem Tell i va fallar el tret, disparant-li entre els ulls. La seva obra té una important càrrega autobiogràfica, en què queda reflectida la seva addicció a diverses substàncies, com l'heroïna. L'experimentació, el surrealisme i la sàtira constitueixen alguns dels elements més destacats de les seves novel·les. Les seves primeres publicacions s'engloben dins de la generació beat, grup d'intel·lectuals i artistes nord-americans que van definir i donar forma a la cultura després de la Segona Guerra mundial. Burroughs va mantenir importants contactes amb escriptors com Allen Ginsberg, Gregory Corso, Jack Kerouac i Herbert Huncke. Però la influència de la seva literatura va transcendir àmpliament aquest moviment i es va deixar sentir posteriorment en altres manifestacions artístiques de tipus contracultural, incloent-hi el cinema experimental i certs tipus de música, com la música industrial. Va ingressar a l'«American Academy and Institute of Arts and Letters» l'any 1984.

Referències[edit]

  1. «William S. Burroughs». Encyclopaedia Britannica [Consulta: 31 març 2018].

Bibliografia destacada[edit]

  • I els hipopòtams es van escaldar vius (And the Hippos Were Boiled in Their Tanks), amb Jack Kerouac (1945)
  • Junkie (1953)
  • Diferent (Queer) (1951-3)
  • Naked Lunch (1959)
  • The Nova Trilogy (1961-67):
  • The Last Words of Dutch Schultz (1969)
  • The Wild Boys: A Book Of The Dead (1971)
  • Port of Saints (1973)
  • The Red Night Trilogy (1981-87)
  • My Education: A Book of Dreams (1995)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Seward Burroughs