Jack Kerouac
| Jack Kerouac | |
|---|---|
Jack Kerouac vers el 1956.
|
|
| Naixement | 12 de març de 1922 Lowell |
| Mort | 21 d'octubre de 1969 (als 47 anys) St. Petersburg, Florida |
| Ocupació | Escriptor |
| Obra | |
| Moviment | Beat |
Signatura
 |
|
| IMDB | Fitxa personal a IMDb |
 |
|
Jack Kerouac (Lowell, Massachusetts 12 de març del 1922 - St. Petersburg, Florida 21 d'octubre del 1969) novel·lista i poeta estatunidenc,[1] membre de l'anomenada generació beat.
Contingut
Biografia[modifica | modifica el codi]
El seu nom veritable era Jean-Louis Lebris de Kérouac, descendent de canadencs francòfons. No va aprendre a parlar anglès fins a sis anys. Jack Kerouac aviat va destacar com a esportista practicant futbol americà, obtingué una beca per a la Universitat Colúmbia de Nova York. Malgrat això, una lesió a la cama i una baralla amb el seu entrenador van frustrar la seva carrera,[1] raó per la qual es va enrolar a la marina mercant. Quan estava a terra escrivia constantment.
Es va instal·lar a la ciutat de Nova York, on va conèixer els altres membres de la generació beat, com Allen Ginsberg, Neal Cassady i William S. Burroughs.[1]
Va passar diversos anys a mirar de trobar un estil propi, que finalment va anomenar prosa espontània o kickwriting. Quan li demanaven el seu parer sobre l'escriptura, no s'esforçava a fer diferències entre la prosa i la poesia. Sostenia que les seves idees s'aplicaven tant a l'un com a l'altre gènere, l'espontaneïtat com a mètode traspassava els límits de les formes de l'escriptura. Li agradava de dir que, quan estava treballant en una novel·la, cada paràgraf era un poema dintre d'un text estès que surava en el mar de la llengua anglesa.
La fama no li va provar, ja que Kerouac, tímid eixelebrat, tenia el costum de presentar-se begut a les entrevistes per a veure de passar el difícil tràngol d'explicar la mística de les novel·les que havia escrit molts anys enrere i que ningú no havia gosat publicar.
Va morir a 47 anys a causa d'un vessament intern, producte d'una cirrosi.
Obres[modifica | modifica el codi]
Les seves obres més famoses són:
- On the Road (1957) (traducció catalana: A la carretera, ISBN 978-84-297-4195-7)
- The Subterraneans (Els subterranis, 1958)
- Dharma Bums (1958) (traducció catalana: Els pòtols místics, ISBN 978-84-7739-139-5)
- Big Sur (1962)
- Vanity of Duluoz (La vanitat dels Duluoz, 1968)
Citacions[modifica | modifica el codi]
 |
Aquesta pàgina és candidata per ser moguda a Viquidites usant el procés d'importació. La Viquipèdia no és un recopilador de cites o refranys. Si la pàgina es pot escriure de nou com un article enciclopèdic, traieu aquest avís. Verifiqueu les polítiques de Viquidites. |
"El món, en si, no té gens d'importància. Però Déu l'ha fet tal com és, i doncs té importància en Déu, que té un pla per a aquest, pla que no podem conèixer sense comprendre l'obediència. Per tant, només podem donar gràcies a Déu. Aquesta és la meva ètica de l'"art", i vet aquí per què."
"Ma vidota se m'és posada a ballar davant els ulls, i he comprès que fem el que fem, al fons, perdem el temps, llavors tant val triar la follia."
"...perquè la sola gent que m'interessa són els boigs, els qui són boigs de viure, boigs de parlar, boigs de ser salvats, desitjosos de tot alhora, els qui mai no badallen ni diuen cap lloc comú, sinó que cremen, cremen, cremen com fabulosos coets grocs que esclaten com aranyes a través dels estels..."
Kerouac en la cultura popular[modifica | modifica el codi]
«Kerouac ens parlava en una literatura –que, cal no oblidar-ho, era una forma de vida– plena de gargots i notes frenètiques, d’infinituds i visions, d’ingènues santedats i d’imatges, salvatge, sense límits, al·lucinada, com un film de mots, escrita originalment sense punts ni comes, com una cascada («no escriuen –deia Truman Capote–, fan petar la màquina»). I si a casa nostra no hi va haver ningú que escrivís llibres a la seva manera, sí que van adoptar la seva tècnica –amb barreges i influències surrealistes– els músics pop. Les lletres de gran nombre de cantants i les seves declaracions escrites tenen molt d’aquells sobresalts visionaris dels quals ens parlava Kerouac.»
Jaume Vallcorba Plana en un article a la revista Els Marges publicat el 1976.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Jack Kerouac». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jack Kerouac |
