Jack Kerouac
 Jack Kerouac (1956) (1956)  | |||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Jean-Louis Lebris de Kérouac 12 març 1922 Lowell (Massachusetts) | ||||||||||||||||
| Mort | 21 octubre 1969 (47 anys) Saint Petersburg (Florida) | ||||||||||||||||
| Causa de mort | Causes naturals (Hemorràgia interna ) | ||||||||||||||||
| Sepultura | Edson Cemetery (en)  | ||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||
| Religió | Budisme i catolicisme | ||||||||||||||||
| Formació | Universitat de Colúmbia Lowell High School (en) | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Ocupació | Escriptor | ||||||||||||||||
| Moviment | Beat | ||||||||||||||||
| Influències | |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Obra | |||||||||||||||||
Obres destacables
| |||||||||||||||||
| Localització dels arxius | |||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||
| Cònjuge | Edie Parker (1944–1948) Joan Kerouac (1950–1951) Stella Sampas (1966–) | ||||||||||||||||
| Pares | Léo Alcide Kerouac (en) i Gabrielle Ange Lévesque (en) | ||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||
| Lloc web | jackkerouac.com | ||||||||||||||||
        | |||||||||||||||||
Jack Kerouac (pronunciat AFI: ['kɛruæk] en anglès, AFI: [ker'wak] en francès) (Lowell, Massachusetts, 12 de març del 1922 - St. Petersburg, Florida, 21 d'octubre del 1969) fou un novel·lista i poeta estatunidenc,[1] membre del que s'anomena «generació beat».
Biografia[modifica]
El seu nom veritable era Jean-Louis Lebris de Kérouac (com s'anomenava ell mateix) o més simplement Jean-Louis Kérouac, fill de quebequesos emigrats. No va aprendre a parlar anglès fins a sis anys. Jack Kerouac aviat va destacar com a esportista practicant futbol americà, i obtingué una beca per a la Universitat de Colúmbia de Nova York. Malgrat això, una lesió a la cama i una baralla amb el seu entrenador van frustrar la seva carrera,[1] raó per la qual es va enrolar a la marina mercant. Quan estava a terra, escrivia constantment.
Es va instal·lar a la ciutat de Nova York, on va conèixer els altres membres de la generació beat, com Allen Ginsberg, Neal Cassady i William S. Burroughs.[1]
Va passar diversos anys a mirar de trobar un estil propi, que finalment va anomenar prosa espontània o kickwriting. Quan li demanaven el seu parer sobre l'escriptura, no s'esforçava a fer diferències entre la prosa i la poesia. Sostenia que les seves idees s'aplicaven tant a l'un com a l'altre gènere; l'espontaneïtat com a mètode traspassava els límits de les formes de l'escriptura. Li agradava de dir que, quan estava treballant en una novel·la, cada paràgraf era un poema dintre d'un text estès que surava en el mar de la llengua anglesa.
La fama no li va provar, ja que Kerouac, tímid i eixelebrat, tenia el costum de presentar-se begut a les entrevistes per a veure de passar el difícil tràngol d'explicar la mística de les novel·les que havia escrit molts anys enrere i que ningú no havia gosat publicar.
Va morir a quaranta-set anys a causa d'un vessament intern, producte d'una cirrosi.
Obres[modifica]
Les seves obres més famoses són:
- On the Road (1957) (traducció catalana: A la carretera, ISBN 978-84-16804-81-8)
- The Subterraneans (Els subterranis, 1958)
- Dharma Bums (1958) (traducció catalana: Els pòtols místics, ISBN 978-84-18558-39-9)
- Big Sur (1962)
- Vanity of Duluoz (La vanitat dels Duluoz, 1968)
Cites[modifica]
- Per a mi, les soles persones que compten són els qui són bojos per viure, bojos per parlar, bojos per ser salvats, desitjosos de tot al mateix temps, els qui mai no badallen o diuen coses vulgars, sinó que cremen, cremen, cremen com fabuloses espelmes romanes grogues que esclaten com aranyes pels estels. On The Road
(en anglès: The only people for me are the mad ones, the ones who are mad to live, mad to talk, mad to be saved, desirous of everything at the same time, the ones who never yawn or say a commonplace thing, but burn, burn, burn like fabulous yellow roman candles exploding like spiders across the stars).
- Un dia trobaré els mots justos, i seran simples. The Dharma Bums (en anglès: One day I will find the right words, and they will be simple).
- Res darrere meu, tot davant meu, com sempre és a la carretera. On the Road: the Original Scroll (en anglès: Nothing behind me, everything ahead of me, as is ever so on the road).
- Si la moderació és una falta, llavors la indiferència és un crim.
- Enamora’t de la teva existència (Enamoreu-vos de la vostra existència). De cada minut. (en anglès: Be in love with your life. Every minute of it).
Kerouac en la cultura popular[modifica]
«Kerouac ens parlava en una literatura –que, cal no oblidar-ho, era una forma de vida– plena de gargots i notes frenètiques, d'infinituds i visions, d'ingènues santedats i d'imatges, salvatge, sense límits, al·lucinada, com un film de mots, escrita originalment sense punts ni comes, com una cascada («no escriuen –deia Truman Capote–, fan petar la màquina»). I si a casa nostra no hi va haver ningú que escrivís llibres a la seva manera, sí que van adoptar la seva tècnica –amb barreges i influències surrealistes– els músics pop. Les lletres de gran nombre de cantants i les seves declaracions escrites tenen molt d'aquells sobresalts visionaris dels quals ens parlava Kerouac.»
Jaume Vallcorba Plana, en un article a la revista Els Marges, publicat el 1976.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Jack Kerouac». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jack Kerouac |
- (anglès) Pàgina sobre Jack Kerouac.
- Films de la generació beat.
- ⇒ Jack Kerouac On the Road Map Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine..
- Generació beat
- Morts a Florida
- Alumnes de la Universitat de Colúmbia
- Poetes estatunidencs en anglès
- Novel·listes estatunidencs en anglès
- Escriptors estatunidencs del segle XX
- Escriptors de Massachusetts
- Budistes
- Literatura de viatges
- Escriptors catòlics
- Persones de Lowell (Massachusetts)
- Morts de cirrosi hepàtica