David Woodard

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDavid Woodard
David Woodard (Seattle, 2013).jpg
Woodard (2013)
Biografia
Naixement 6 abril 1964 (55 anys)
Santa Bàrbara (Califòrnia)
Religió Budisme
Formació The New School
Universitat de Califòrnia a Santa Barbara
Eugene Lang College The New School for Liberal Arts Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra i escriptor
Gènere Postmodernitat
Moviment Postmodernitat
Família
Cònjuge Sonja Vectomov
Modifica les dades a Wikidata

David Woodard (nascut el 6 d'abril de 1964) és un escriptor i director d'orquestra nord-americà. Durant la dècada dels noranta, va inventar el terme “prèquiem”, una paraula composta per l’unió de preventiu i rèquiem, per descriure la seva pràctica budista de compondre música dedicada a ser tocada durant o poc abans de la mort del seu subjecte.[1][2]

Els serveis memorials de Los Angeles, en els quals Woodard ha estat director o director de música, inclouen una cerimònia cívica de 2001 celebrada a l'ara obsolet funicular ferroviari Angels Flight, en honor a l’accident a causa del qual Leon Praport va morir i en el qual la seva vídua Lola va resultar lesionada.[3][4]:125 Ha realitzat diversos rèquiems per la fauna, incloent un per un pelicà bru de Califòrnia, a la cresta de berma d'una platja en què va caure l'animal.[5]

Woodard és conegut per les seves rèpliques de la Dreamachine (màquina de somnis), un làmpada lleugerament psicoactiva que han estat exhibides en museus d’art a tot el món. A Alemanya i el Nepal, és conegut per les seves contribucions a la revista literària Der Freund, incloent escrits sobre el karma interespècie, la consciència de les plantes, i l'assentament paraguaià a Nova Germania.[6]

Educació[modifica]

Woodard va ser educat a The New School for Social Research (La Nova Escola d'Investigació Social) i a la Universitat de Califòrnia a Santa Barbara.[7]

Nueva Germania[modifica]

El 2003, Woodard va ser elegit regidor del govern en Juniper Hills (Comtat de Los Angeles), Califòrnia. En aquesta capacitat va proposar una relació de ciutat germana amb Nova Germania, Paraguai. Per avançar en el seu pla, Woodard va viatjar a l'antiga utopia vegetariana/feminista, i es va reunir amb el lideratge municipal. Després d'una visita inicial, va decidir no continuar amb la relació, però va trobar en la comunitat un objecte d'estudi per a escrits posteriors. El que li interessa particularment són les idees proto-transhumanistes del planificador especulatiu Richard Wagner i Elisabeth Förster-Nietzsche, que juntament amb el seu marit Bernhard Förster van fundar i van viure a la colònia entre 1886 i 1889.[7]

Del 2004 al 2006 Woodard va dirigir nombroses expedicions a Nova Germania, guanyant-se el suport del llavors Vicepresident dels Estats Units, Dick Cheney.[8] El 2011, Woodard li va concedir al novel·lista suís Christian Kracht l'autorització per publicar la seva gran correspondència personal, en gran part relacionada amb Nova Germania,[9]:113–138 en dos volums i sota la impremta de la Universitat de Hannover, Wehrhahn Verlag.[10]:180–189 De l'intercanvi de cartes, Frankfurter Allgemeine Zeitung diu "[Woodard i Kracht] fan desaparèixer la frontera entre la vida i l'art."[11] Der Spiegel postula que el primer volum, Five Years, Vol. 1,[12] és "el treball espiritual preparatori" per a la novel·la subsegüent Kracht, Imperium.[13]

Segons Andrew McCann, "Kracht va acompanyar a Woodard en un viatge al que queda del lloc, on els descendents dels colons originals viuen [sota] circumstàncies dràsticament precàries. Com revela la correspondència, Kracht va ajudar a Woodard a avançar en el perfil cultural de la comunitat, i construir una miniatura de la Festspielhaus de Bayreuth en el lloc de la residència familiar d'Elisabeth Förster-Nietzsche".[14] En els darrers anys, Nova Germania s'ha convertit en una destinació més afable, amb establiments hotelers i un museu històric improvisat.[a]

Dreamachine[modifica]

Entre 1989 i 2007 Woodard va construir rèpliques de la Dreamachine,[15] un artefacte estroboscópico ideat per Brion Gysin i Ian Sommerville que implica un cilindre ranurat, fet de coure o paper, que gira sobre una llum elèctrica—quan s'observa amb els ulls tancats la màquina pot desencadenar aberracions mentals comparables a la intoxicació per drogues o dels somnis.[b] Després de contribuir amb una Dreamachine a la retrospectiva visual en el LACMA de William S. Burroughs el 1996, Ports of Entry,[16] Woodard es va fer amic de l'autor i li va regalar una Dreamachine de "model bohemi" (de paper) per al seu 83è i últim aniversari.[17][18]:23 Sotheby’s va subhastar l'antiga màquina a un col•leccionista privat l'any 2002, i aquest últim es manté en préstec estès de Burroughs’ estate al Museu d'Art de Spencer.[19]

Referències i notes[modifica]

Notes[modifica]

  1. El filòleg clàssic suís Thomas Schmidt compara la veu epistolar d’Woodard amb una figura de fons en una novel·la de Thomas Pynchon.
  2. En 1990 Woodard va inventar una màquina psicoactiva fictícia, la Feraliminal Lycanthropizer, els efectes dels quals són presumptament oposats als d'una Dreamachine.

Referències[modifica]

  1. Carpenter, S., "In Concert at a Killer's Death", Los Angeles Times, 9 de maig de 2001.
  2. Rapping, A., Retrat de Woodard (Seattle: Getty Images, 2001).
  3. Reich, K., "Family to Sue City, Firms Over Angels Flight Death", Los Angeles Times, 16 de març de 2001.
  4. Dawson, J., Los Angeles' Angels Flight (Mount Pleasant, EUA: Arcadia Publishing, 2008), p. 125.
  5. Manzer, T., "Pelican's Goodbye is a Sad Song", Press-Telegram, 2 d'octubre de 1998.
  6. Carozzi, I., "La storia di Nueva Germania", Il Post, 13 d'octubre de 2011.
  7. 7,0 7,1 Riniker, C., "Autorschaftsinszenierung und Diskursstörungen in Five Years," en J. Bolton, et al., eds., German Monitor 79 (Leiden: Brill, 2016).
  8. Epstein, J., "Rebuilding a Home in the Jungle", San Francisco Chronicle, 13 de març de 2005.
  9. Schröter, J., "Interpretive Problems with Author, Self-Fashioning and Narrator," en Birke, Köppe, eds., Author and Narrator (Berlín: De Gruyter, 2015), pp. 113–138.
  10. Woodard, D., "In Media Res", 032c, Estiu 2011, pp. 180–189.
  11. Link, M., "Wie der Gin zum Tonic", Frankfurter Allgemeine Zeitung, 9 de novembre de 2011.
  12. Kracht, C., & Woodard, Five Years (Hannover: Wehrhahn Verlag, 2011).
  13. Diez, G., "Die Methode Kracht", Der Spiegel, 13 de febrer de 2012.
  14. McCann, A. L., "Allegory and the German (Half) Century", Sydney Review of Books, 28 d'agost de 2015.
  15. Allen, M., "Décor by Timothy Leary", The New York Times, 20 de gener de 2005.
  16. Knight, C., "The Art of Randomness", Los Angeles Times, 1 d'agost de 1996.
  17. Ambaixada dels EUA a Praga, "Literary Centenary", Octubre de 2014.
  18. Woodard, "Burroughs und der Steinbock", Schweizer Monat, Març de 2014, p. 23.
  19. Museu d'Art de Spencer, "Welcome to the Spencer Collection", KU.

Enllaços externs[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a David Woodard