Bernhard Förster
Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 març 1843 ![]() Delitzsch (Alemanya) ![]() |
Mort | 3 juny 1889 ![]() San Bernardino (Paraguai) (en) ![]() ![]() |
Causa de mort | suïcidi, intoxicació ![]() |
Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín Universitat de Göttingen ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Berlín San Bernardino (en) ![]() ![]() |
Ocupació | polític, professor d'educació secundària, escriptor ![]() |
Carrera militar | |
Conflicte | guerra franco-prussiana ![]() |
Família | |
Cònjuge | Elisabeth Förster-Nietzsche (1885–valor desconegut) ![]() |
Germans | Theodor Förster Paul Förster ![]() |
Bernhard Förster (Delitzsch, Saxònia, 31 de març de 1843 - San Bernardino, Paraguai, 3 de juny de 1889) va ser un mestre d'escola, agitador polític i escriptor alemany del segle xix, notablement antisemita, que catalogava als jueus com a «paràsits en el cos del poble alemany».[1]
Es va casar amb Elisabeth Förster-Nietzsche, la germana del filòsof Friedrich Wilhelm Nietzsche. Aquest probablement es va negar a assistir al casament de la seva germana degut a l'antisemitisme de Förster,[2] a qui detestava ideològicament, com testimonien d'altra banda les nombroses cartes personals a la seva germana, amb qui trencaria radicalment la seva relació a causa d'aquest fet.[3]
Després del fracàs de la seva colònia utòpica al Paraguai, «Nova Germania», Förster es va suïcidar per mitjà d'enverinament, amb una combinació de morfina i estricnina en la seva cambra de l'Hotel del Llac a San Bernardino, Paraguai, el 3 de juny de 1889.
Referències
[modifica]- ↑ Hannu Salmi. «Die Sucht nach dem germanischen Ideal», 1994. Arxivat de l'original el 2012-09-19. [Consulta: 23 agost 2011]. (En alemany). També publicat en Zeitschrift für Geschichtswissenschaft 6/1994, pp. 485–496.
- ↑ Intro to H.L. Mencken's "The Philosophy of Friedrich Nietzsche" Arxivat 2021-10-16 a Wayback Machine. (en anglès), per C. Bufe.
- ↑ Véanse sus Cartas Arxivat 2008-06-08 a Wayback Machine., en concret la de 1884 a F. Overbeck, per a un epistolari complet, consulteu la seva Correspondència, encara en fase de publicació, per l'editorial Trotta[Enllaç no actiu] (de moment: volums 1 i 2: juny de 1850-desembre de 1874).