Estricnina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de compost químicEstricnina
Substància compost químic, sòlid inflamable, alcaloide i compost heterocíclic
Massa molecular 334,168 uma
Estructura química
Fórmula química C₂₁H₂₂N₂O₂
Strychnine2.svg
SMILES canònic
Model 2D
C1CN2CC3=CCOC4CC(=O)N5C6C4C3CC2C61C7=CC=CC=C75
SMILES isomèric
C1CN2CC3=CCO[C@H]4CC(=O)N5[C@H]6[C@H]4[C@H]3C[C@H]2[C@@]61C7=CC=CC=C75
InChI Model 3D
Propietats
Densitat 1,36 g/cm3 (20 °C)
Acidesa (pKa) 8,26
Solubilitat 0,02 g/100 g dissolvent (aigua, 68 °F)
Punt de fusió 514 °F
Perills
Límit d'exposició promig ponderat en el temps 0,15 mg/m3 (10 h, Estats Units d'Amèrica)
IDLH 3 mg/m3
Identificadors
CAS 57-24-9
InChIKey QMGVPVSNSZLJIA-FVWCLLPLSA-N
PubChem 441071
RTECS WL2275000
AEPQ 200-319-7
ChEBI 28973
ONU 1692
ChemSpider 389877
ChEMBL CHEMBL227934
UNII H9Y79VD43J
ZVG 510360
Infocard ECHA 100.000.290
DSSTOX DTXSID6023600
RxNorm CUI 66422
NDF-RT N0000148019
UMLS CUI C0202474
IUPHAR 347
Beilstein 52979
Modifica dades a Wikidata

L'estricnina és un alcaloide de la nou vòmica i d'altres espècies del gènere Strychnos. L'estricnina és un antagonista de l'aminoàcid glicina, neurotransmissor de les cèl·lules de renshaw. En evitar la inhibició sobre les neurones motrius per part de les cèl·lules de renshaw, l'estricnina produeix hipercontracció muscular. En altes dosis produeix una gran estimulació de tot el sistema nerviós central, agitació, dificultat per respirar, orina fosca i convulsions, podent provocar la fallada respiratòria i la mort cerebral. En dosis majors de 25 mil·ligrams pot produir la mort per asfíxia a causa de la contractura dels músculs toràcics. En immobilitzar el múscul del diafragma, l'individu mor per asfíxia. La dosi letal en persones és de 15 a 30 mg. Les manifestacions clíniques apareixen de 10 a 30 minuts després d'haver-la ingerit.

Referències externes[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estricnina Modifica l'enllaç a Wikidata