M, un assassí entre nosaltres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
M
M, un assassí entre nosaltres

Fitxa tècnica
Direcció: Fritz Lang
Direcció artística: Fritz Arno Wagner

Producció: Seymour Nebenzal

Guió: Fritz Lang
Thea von Harbou
Paul Falkenberg
Adolf Jansen

So: Edvard Grieg

Muntatge: Paul Falkenberg

Protagonistes: Peter Lorre
Otto Wernicke
Gustaf Gründgens
Ellen Widmann
Inge Landgut

Dades i xifres
País: Alemanya Alemanya
Data d'estrena: Alemanya:
11 de maig de 1931
EUA:
3 de maig de 1933
Duració: 117 minuts
99 minuts (EUA)
110 minuts (2004 Criterion DVD)
Idioma original: alemany

Companyies
Productora: Nero-Film AG
Distribució: Vereinigte Star-Film GmbH
Paramount Pictures (EUA)

Pàgina sobre “M a IMDb

Valoracions
IMDb 8.5/10 stars
FilmAffinity 8.3/10 stars

M, un assassí entre nosaltres [1] (títol original en alemany M, títol alternatiu M - Eine Stadt sucht einen Mörder)[2] és una pel·lícula policíaca alemanya de 1931 dirigida per Fritz Lang, amb guió del propi Lang i la seua esposa Thea Von Harbou. Va ser la primera pel·lícula sonora de Lang, encara que anteriorment ja havia dirigit més d'una dotzena de pel·lícules.[3]

La pel·lícula ha esdevingut un clàssic, éssent considerada pel propi director com el seu millor treball.[4][5]

Trama[modifica | modifica el codi]

L'acció comença amb un grup de xiquets que juguen un joc on es canta una cançó sobre un assassí infantil al pati d'un edifici d'apartaments a Berlín. (Malgrat que a la pel·lícula no s'esmenta cap localització, el dialecte utilitzat pels personatges és característic dels ciutadans de Berlín, el mapa de la ciutat utilitzat per un inspector de policia tenia com a nom "Berlín" i un dels policies de la pel·lícula fa l'ordre de portar un sospitós a l'"Alex", la seu central de policia de Berlín, en l'Alexanderplatz). El joc infantil presagia l'aparició d'Hans Beckert (Peter Lorre), un assassí en sèrie — i, implícitament, també pedòfil —; que assassina xiquetes. Inicialment el públic no pot veure la cara de Beckert; però poden identificar el personatge per la seua ombra, alguns trets del seu cos i perquè quan apareix en escena xiula la melodia "A la cova del rei de la muntanya". Beckert compra un globus a un home cec i li'l dóna a una xiqueta anomenada Elsie Beckmann (Inge Landgut). La tensió augmenta gradualment en veure com la seua mare (Ellen Widmann) espera que Elsie arribe per a dinar, fins que la dona acaba cridant-la per la finestra mentre la càmera enfoca la pilota amb que la xiqueta jugava, abandonada enmig de l'herba a l'exterior.

Mentrestant, la policia, comandada per l'Inspector Karl Lohmann (Otto Wernicke), investiga sobre l'assassí utilitzant tècniques llavors modernes com el reconeixement d'empremtes dactilars i l'anàlisi de lletra. També realitzen espectaculars redades i interroguen criminals coneguts, tot açò per intentar enxampar, infructuosament, l'assassí. L'acció policial afecta a les accions dels malfactors del submón, de manera que una representació dels criminals de la ciutat decideixen enxampar l'assassí i lliurar-lo a la policia per tal que la situació torne a ser com abans i poder continuar així amb el seu "negoci". Després d'una pluja d'idees que dura tota una nit, els criminals busquen l'ajuda dels captaires de la ciutat per repartir-se la ciutat "metre per metre" i poder així controlar tots els xiquets de la ciutat per finalment interceptar l'assassí. Alhora, la policia manté una reunió similar i Lohmann arriba a la conclusió que l'assassí podria tenir un registre psiquiàtric previ, i demana la realització d'una llista de pacients recentment alliberats de centres psiquiàtrics que presenten un historial de delictes contra infants.

Així és com es desenvolupa una carrera entre la policia i els criminals per tal d'agafar l'assassí, completament inconscient del que està passant al seu voltant. Finalment Hans comet l'equivocació de començar a xiular la seua tonada característica una altra vegada a prop del mateix venedor de globus cec amb qui s'havia creuat anteriorment. L'home cec li ho comunica a un dels criminals, qui segueix l'assassí amb ajuda d'uns altres captaires i rodamons, als que va alertant pel camí. En una carrera desesperada per enxampar-lo, un d'ells agafa guix per dibuixar-se a la mà una "M" (inicial de "Mörder", paraula que en alemany vol dir assassí), que marca a l'espatlla de Beckert fent veure que ha entropessat amb una pell de taronja.

Amb l'assassí "marcat", els captaires poden identificar-lo i, després de ser detectats per un Beckert aterrit, el persegueixen fins a emboscar-lo a un edifici d'oficines. Els lladres, gràcies a un equip format per especialistes a rebentar forrellats i caixes fortes, aconsegueixen entrar a l'edifici, redueixen als guardes de seguretat i escorcollen tot l'edifici, del soterrani fins a l'àtic, capturant finalment al criminal fugitiu amb el temps just per escapar de l'edifici després que un dels vigilants activara l'alarma silenciosa. Beckett és jutjat per un Tribunal Cangur dirigit per lladres, assassins i prostitutes, que s'improvisa en una destil·leria abandonada; i tenint Beckert dret a un "advocat" defensor (que no és un advocat d'ofici, sinó un lladre). Beckert es defensarà al judici amb un apassionat monòleg, dient que les veus al seu cap l'obliguen a cometre aquests delictes, mentre que els altres criminals presents infringeixen la llei per voluntat pròpia. El seu "advocat" fins i tot assenyala que el "jutge" que presideix la sala és en recerca i captura per tres casos d'homicidi. Quan els criminals es disposen a matar a Beckert, la policia (que han capturat un dels lladres a l'edifici d'oficines i l'han fet confessar) arriba a la destil·leria, impedint el linxament.

L'escena final de la pel·lícula es desenvolupa en un tribunal real, amb cinc jutges a punt de donar a Beckert el seu veredicte. Abans que aquest s'anuncie, la càmera enfoca a tres de les mares de les víctimes que ploren, amb la mare d'Elsie xisclant que "cap veredicte no ens tornarà a les xiquetes". I, que "Un hauria de mantenir una major vigilància sobre els infants. Cadascú de vostés."

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Peter Lorre, protagonista de la pel·lícula.
  • Peter Lorre com Hans Beckert. M va ser el seu primer treball com a protagonista, i va suposar, alhora, tant l'impuls de la seua carrera, com l'encasellament en papers de dolent, que va representar durant anys en pel·lícules posteriors com Mad Love i l'adaptació cinematogràfica de Crim i càstig. Abans de la seua participació en M, els papers de Lorre eren principalment còmics. Amb l'arribada al poder del Nazisme, Lorre, com tants altres actors alemanys de l'època, va fugir del seu país, essent el seu primer gran paper a aquesta nova època el que va realitzar en 1934 a la primera versió de la pel·lícula d'Alfred Hitchcock L'Home que sabia massa. Lorre, qui no parlava Anglès el va anar aprenent progressivament.[6]
  • Gustaf Gründgens com Der Schränker (el lladre de caixes fortes). Gründgens també va tenir una reeixida carrera després del seu paper a la pel·lícula, arribant a ser el director d'"Staatliches Schauspielhaus" durant el Tercer Reich.[8]

Altres actors[modifica | modifica el codi]

  • Ellen Widmann com Frau Beckmann
  • Inge Landgut com Elsie Beckmann
  • Theodor Loos com l'Inspector Groeber
  • Friedrich Gnass com Franz, el lladre
  • Fritz Odemar com Trampós
  • Paul Kemp com Carterista amb sis rellotges
  • Theo Lingen com Bauernfänger
  • Rudolf Blümner com l'advocat de Beckert
  • Georg John com venedor de globus Cec
  • Franz Stein com Ministre
  • Ernst Stahl-Nachbaur com cap de Policia
  • Gerhard Bienert com secretari Criminal
  • Karl Platen com Damowit, un vigilant nocturn
  • Rosa Valetti com Elisabeth Winkler, la casera de Beckert
  • Hertha Von Walther com Prostituta
  • Hanna Maron com la xica al cercle de l'inici de la pel·lícula (no apareix als crèdits)
  • Klaus Pohl com Testimoni / home amb un sol ull (no apareix als crèdits)

Producció[modifica | modifica el codi]

Peter Kürten, El vampir de Düsseldorf.

M, un assassí entre nosaltres està, suposadament, basada en el cas real de l'assassí en sèrie Peter Kürten, conegut com el "Vampir de Düsseldorf", un criminal alemany dels anys 20.[9] Encara que a molts idiomes el títol de la pel·lícula faça referència al "Vampir de Düsseldorf",[10] Lang va negar que la trama fera referència a aquest cas en particular,[11] sinó que a l'època en que ell va realitzar M, hi havia a Alemanya diversos assassins amb mètodes semblants, com Haarmann, Grossmann, Kürten, Denke.[12]

El personatge que representa Lorre xiula la melodia d'"A la cova del rei de la muntanya" de la Suite Núm. 1 de Peer Gynt, obra de Edvard Grieg. Tanmateix, Peter Lorre no sabia xiular, i els xiulets que escoltem a la pel·lícula els realitzava el director, Fritz Lang.[13] Aquesta va ser una de les primeres pel·lícules a utilitzar un leitmotiv, associant-se així "A la cova del rei de la muntanya" amb el personatge protagonista. L'ús del leitmotiv serveix perquè en escenes posteriors, el públic puga saber que l'assassí és a prop, doncs escolta el seu xiulit malgrat que Peter Lorre no aparega en pantalla. Aquesta associació d'un tema musical amb un personatge o situació concreta, una tècnica utilitzada prèviament a l'òpera, és ara una tècnica habitual al cinema.[14]

Com amb moltes altres pel·lícules sonores de principis dels anys 30, M va ser tornada a gravar parcialment, amb actors (incloent-hi Lorre) que re-interpreten la pel·lícula en altres llengües, destinades als mercats internacionals, tècnica abandonada amb l'aparició del doblatge i el subtitulat. Una versió completa de la versió re-filmada en llengua anglesa i la versió francesa de 1982 (M le maudit, un curtmetratge dirigit per Claude Chabrol)[15] s'han inclòs en la versió en DVD i Blu-ray de Criterion Collection, al 2010.[16] Tanmateix, existeix una versió en francés de la pel·lícula, feta a Alemanya als anys 30, que, com la versió en anglés, va ser re-gravada. Tanmateix, aquesta versió (descoberta als anys 90, i que als últims anys només ha estat emesa per televisió per cable a França) no s'ha inclòs en cap versió en DVD o Blu-ray.[17]

Remake[modifica | modifica el codi]

Un remake amb el mateix nom va ser realitzat a Hollywood el 1951, canviant l'acció de Berlín a Los Angeles. El remake va ser dirigit per Joseph Losey i tenia a David Wayne com a protagonista.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • Va quedar en la posició 33 de la llista "les 100 millors pel·lícules del cinema mundial" realitzada per la revista britànica Empire amb el nom "The 100 Best Films Of World Cinema" en 2010.[18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol de la pel·lícula en català, a Ésadir
  2. Títols original i alternatiu de la pel·lícula a IMDb (anglès)
  3. . Now I Lay Me Down To Sleep: A Brief History of Child Murder in Cinema (anglès)
  4. Reader Archive-Extract: 1997/970808/M
  5. Kauffmann, Stanley. «The Mark of M». The Criterion Collection. [Consulta: 2007-01-12].
  6. . Erickson, Hal. «Biography». Allmovie. [Consulta: 2007-01-14].
  7. . Staedeli, Thomas. «Otto Wernicke». Cyranos. [Consulta: 2007-01-14].
  8. . Staedeli, Thomas. «Otto Wernicke». Cyranos. [Consulta: 2007-01-14].
  9. Morris, Gary. «A Textbook Classic Restored to Perfection». Bright Lights. [Consulta: 2007-01-12].
  10. Títols alternatius de la pel·lícula, vegeu els noms que ha rebut al Brasil, Espanya, Itàlia o Grècia a IMDb
  11. Ramsland, Katherine. «Court TV Crime Library Serial Killers Movies». Crime Library [Consulta: 28 octubre 2006].
  12. de 1963. "Fritz Lang en M : Una Entrevista", en Fritz Lang: M-Protokoll, Marion von Schröder Verlag, Hamburg 1963, reimprimida al fullet de Criterion Collection
  13. . Falkenberg, Paul. «Classroom Tapes — M». The Criterion Collection, 2004. [Consulta: 2007-08-08].
  14. Costantini, Gustavo. «Leitmotif revisited». Filmsound. [Consulta: 2006-05-10].
  15. Vegeu la fitxa del Blu-ray
  16. Review of 2010 M Bluray/DVD release (region 2), DVD Outsider.co.uk. Retrieved 2010-04-24.
  17. M le Maudit - the French version of Fritz Lang's M (anglès)
  18. «The 100 Best Films Of World Cinema». Empire.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema