Sunrise: A Song of Two Humans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ic movie 48px.svgSunrise:A Song of Two Humans
Sunrise: A Song of Two Humans
Sunrise vintage.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Friedrich Wilhelm Murnau
Protagonistes Janet Gaynor
George O'Brien
Margaret Livingston
Producció William Fox
Disseny de producció Rochus Gliese
Guió Carl Mayer
Història:
Hermann Sudermann
Música Hugo Riesenfeld
Fotografia Charles Rosher
Karl Struss
Muntatge Harold D. Schuster
Productora Fox Film Corp.
Distribuïdora Fox Film Corporation
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1927
Durada 95 min
Idioma original cinema mut
Lloc de rodatge Mèxic
Color pel·lícula en blanc i negre
Temàtica
Gènere Drama
Palmarès
Nominacions Oscar a la millor actriu
Oscar a la millor fotografia
Oscar a la millor direcció artística
Premis National Film Registry
Oscar a la millor actriu
Oscar a la millor fotografia
Més informació
IMDB Fitxa 8.3/10 stars
FilmAffinity 8.5/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Sunrise: A Song of Two Humans és una pel·lícula estatunidenca dirigida per F. W. Murnau el 1927.

Argument[modifica | modifica el codi]

Una dona de ciutat ("La Dona"), que passa les seves vacances en un petit poble, sedueix un pagès ("L'Home") i el convenç de matar la seva esposa ("L'Esposa"), ofegant-la en el lalc simulant el naufragi del seu bot. Però en el darrer moment, ell s’esfondra; l'Esposa fuig en un tramvia cap a la ciutat i ell la segueix (en un magnífic tràveling). Allà el matrimoni es reconcilia progressivament i acaba retrobant l'amor perdut, descobrint el riure i la festa en l'atmosfera urbana. En travessar el llac de tornada a casa, però, els sorprèn una tempesta i naufraguen. L'Home creu que l'Esposa s'ha ofegat. La Dona va a cercar-lo, creient que ha executat el pla. Però quan arriba la notícia que l'Esposa s'ha salvat l'Home corre a retrobar-la. EL film finalitza amb el carruatge de la Dona abandonant el poble i dissolent-se en el sol naixent.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

"El geni cinematogràfic de Murnau va fer prodigis. La història, insípida, es va convertir en sublim gràcies a una prodigiosa ciència de la imatge". (Ado Kyrou) Verdader encantador de la llum, Murnau prova que el cinema es pot hissar a nivell de la literatura, i que la imatge muda deixa sorgir poesia i lirisme com una simfonia de Beethoven. Certament és un dels més grans films de tots els temps.

Aquesta pel·lícula va ser rodada després de la invitació adreçada a F. W. Murnau pel productor William Fox que havia vist Der letzte Mann. És la primera pel·lícula americana de Murnau. Ja molt conegut per les seves pel·lícules europees, en particular Nosferatu, es va beneficiar d'un pressupost il·limitat per a aquesta pel·lícula.

Com ho indica un cartró al començament de la pel·lícula així com la denominació molt genèrica dels protagonistes («l'home», «la dona»), Murnau no ha volgut contar la història particular de dos personatges, sinó descriure una situació tipus i sentiments universals. Ha treballat particularment la fotografia en les escenes nocturnes que constitueixen l'essència de la pel·lícula. François Truffaut ha dit que L'Aurore és «la pel·lícula més bonica del món».

Sunrise: A Song of Two Humans ha obtingut tres premis a la primera cerimònia dels Oscar el 1929: millor valor artístic (premi atorgat una sola vegada), Oscar a la millor actriu (Janet Gaynor, per a tres pel·lícules alhora) i Oscar a la millor fotografia (Charles Rosher i Karl Struss).

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Janet Gaynor, foto del 1927

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema