Sunrise: A Song of Two Humans

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaSunrise: A Song of Two Humans
Sunrise:A Song of Two Humans
Sunrise vintage.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Friedrich Wilhelm Murnau
Protagonistes
Producció William Fox
Dissenyador de producció Rochus Gliese
Guió Carl Mayer
Història:
Hermann Sudermann
Música Hugo Riesenfeld
Fotografia Charles Rosher
Karl Struss
Muntatge Harold D. Schuster
Productora Fox Film Corp.
Distribuïdor Fox Film Corporation
Característiques
País d'origen Estats Units
Data d'estrena 1927
Durada 95 min
Idioma original cinema mut
Lloc de rodatge Mèxic
Color en blanc i negre
Format 4:3
Descripció
Gènere Drama
Premis i nominacions
Nominat per a
Premis
Altres dades
Identificador IMDb Fitxa 8.3/10 stars
Identificador Filmaffinity Fitxa 8.5/10 stars
Identificador Rotten Tomatoes Fitxa
Identificador AllMovie de pel·lícula Fitxa
Identificador Turner Classic Movies de pel·lícula Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Sunrise: A Song of Two Humans és una pel·lícula estatunidenca dirigida per F. W. Murnau el 1927.

Argument[modifica]

Una dona de ciutat ("la dona"), que passa les seves vacances en un petit poble, sedueix un pagès ("l'home") i el convenç de matar la seva esposa ("l'esposa"), ofegant-la en el llac simulant el naufragi del seu bot. Però en el darrer moment, ell s’esfondra; l'esposa fuig en un tramvia cap a la ciutat i ell la segueix (en un magnífic tràveling). Allà el matrimoni es reconcilia progressivament i acaba retrobant l'amor perdut, descobrint el riure i la festa en l'atmosfera urbana. En travessar el llac de tornada a casa, però, els sorprèn una tempesta i naufraguen. L'home creu que l'esposa s'ha ofegat. La dona va a cercar-lo, creient que ha executat el pla. Però quan arriba la notícia que l'esposa s'ha salvat l'home corre a retrobar-la. El film finalitza amb el carruatge de la dona abandonant el poble i dissolent-se en el sol naixent.

Comentaris[modifica]

"El geni cinematogràfic de Murnau va fer prodigis. La història, insípida, es va convertir en sublim gràcies a una prodigiosa ciència de la imatge" (Ado Kyrou). Vertader encantador de la llum, Murnau prova que el cinema es pot hissar al nivell de la literatura, i que la imatge muda deixa sorgir poesia i lirisme com una simfonia de Beethoven. Certament és un dels més grans films de tots els temps.

Aquesta pel·lícula va ser rodada després de la invitació adreçada a F. W. Murnau pel productor William Fox que havia vist Der letzte Mann. És la primera pel·lícula americana de Murnau. Ja molt conegut per les seves pel·lícules europees, en particular Nosferatu, es va beneficiar d'un pressupost il·limitat per a aquesta pel·lícula.

Com ho indica un cartró al començament de la pel·lícula així com la denominació molt genèrica dels protagonistes («l'home», «la dona»), Murnau no ha volgut contar la història particular de dos personatges, sinó descriure una situació tipus i sentiments universals. Ha treballat particularment la fotografia en les escenes nocturnes que constitueixen l'essència de la pel·lícula. François Truffaut ha dit que L'Aurore és «la pel·lícula més bonica del món».

Sunrise: A Song of Two Humans va obtenir tres premis a la primera cerimònia dels Oscar el 1929: millor valor artístic (premi atorgat una sola vegada), Oscar a la millor actriu (Janet Gaynor, per a tres pel·lícules alhora) i Oscar a la millor fotografia (Charles Rosher i Karl Struss).

Repartiment[modifica]

Janet Gaynor, foto del 1927

Enllaços externs[modifica]